Tot i més de la recuperació de la varietat prefil·loxèrica del cep “Terrassenc

Ja és una realitat eel projecte de reintroducció del conreu de la vinya a Terrassa i, en concret, de la recuperació de la varietat prefil·loxèrica del cep “Terrassenc”. Des de l’Arxiu de Terrassa s’ha col·laborat en documentar aquesta varietat, amb un treball extens i brillant.

La denominació «terrassenc», amb totes les varietats ortogràfiques possibles «terrassench», «tarrassench», «tarracench», «tarrasech», etc., apareix consolidada des de mitjans del segle XIX fins a principis del segle XX. Durant aquest període apareix mencionat de manera autònoma, sense cap vinculació amb altres ceps ni aparents sinonímies. La primera notícia coneguda de 1459 ja apareix «Tarracench», però atesa la distància amb les denominacions del segle XIX, la tractarem sempre amb molta cura.

El 1911, Pere Joan Girona Trius, el pèrit agrícola, farmacèutic i advocat de Vilafranca del Penedès,vincula per primera vegada el «Terrassenc» amb dues altres variants que les considera les mateixes: el «Negrelló» i el «Plantamajor». A partir dels anys 20, al Diccionari Aguiló i als estudis del dialectòleg Antoni Griera s’estableix sense ser qüestionada la sinonímia amb la variant de cep «negrelló», dient que són la mateixa varietat. El 2001, el lexicògraf Xavier Favà Agud, autor del «Diccionari dels noms de ceps i raïms: l’ampelonímia catalana» recull la idea dels anys 30 que el «negrelló» és un sinònim de «terrassenc». Tanmateix, diu que no poder-ho discutir «perquè no tinc cap descripció de primera mà, del moment que tractem de dos ampelònims antics que no ha recordat cap dels meus enquestats.» El comentari de l’autor semblaria constatar, tal com ha evidenciat analitzant alguns errors del Diccionari Aguiló en certs conceptes de l’ampelonímia catalana, que podria tractar-se que la vinculació entre «terrassenc» i «negrelló» podria ser una atribució lingüística, més que no pas fonamentada en aspectes botànics. Però per altra banda, tenim l’atribució feta pel pèrit agrícola Pere Joan Girona, el 1911, que és evident que no es fonamentà en aspectes lingüístics i sí, potser, en elements botànics però, sobretot, de semblança en la qualitat del producte vinícola que se’n derivava. Per altra banda, Xavier Favà no recull al seu diccionari la varietat «planta major» que sí citava Pere Joan Girona, com a sinònima del «terrassenc». Xavier Favà considera que l’etimologia del cep «terrassenc» deriva clarament del gentilici provinent de la ciutat de Terrassa, tal com com, de fet, ja havia apuntat per primera vegada Antoni Griera el 1935.

Nou comentari