Aquesta no és una commemoració neutra en els actuals temps polítics. El dictador Francisco Franco va morir el 20 de novembre del 1975, en plena descomposició del franquisme, però encara van haver de passar uns anys fins que el règim donés pas a unes eleccions lliures i democràtiques. Per aconseguir-ho i símbol d’una joventut que es revoltava, els últims anys de la dictadura van viure mobilitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals que ja l’estaven corcant des de dins. I Terrassa es va distingir especialment en aquesta lluita contra el franquisme. De forma conseqüent, l’Ajuntament de Terrassa organitza tot un seguit d’actes durant un mes i mig que comencen aquest 14 d’octubre i culminaran al voltant del 20 de novembre, data de la mort de Franco després de 36 anys de poder totalitari.
Sota el lema 50 anys per a la Llibertat: El llarg camí per a la recuperació de la Democràcia, el programa de l’Ajuntament vol incidir en el caràcter repressiu del règim però alhora en tots aquests moviments que van haver-hi per fer-lo caure o per preparar-se per al dia de després. “Aquesta commemoració no és només un recordatori del que vam deixar enrere, sinó una reafirmació del compromís amb els valors democràtics, la llibertat d’expressió, els drets humans i la pluralitat”, va descriure la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, de Junts, en la presentació del conjunt d’activitats. “Això només és l’inici del que anirem revisant durant els propers mesos i anys per tenir l’oportunitat de reflexionar sobre la nostra història”, va afegir Caupena.
Preguntada sobre la presència de tres regidors d’extrema dreta de VOX al consistori terrassenc, la regidora de Junts va fer una reflexió en aquesta direcció: “Hem de recordar d’on venim per saber cap on volem anar. És fer memòria del que vam viure i del que no volem tornar a viure. A més, aprofitem que hi ha molta gent viva encara que va ser testimoni d’aquella repressió”. Per a Caupena, és important que “la gent jove pugui saber el que realment es vivia”.
Una conversa entre desobedients amb la neta de Pedro Urraca i el fill de Tomás Gil
La programació s’obre amb una Conversa entre desobedients, a la Nova Jazz Cava el 14 d’octubre a la tarda, que comptarà amb Loreto Urraca, neta de Pedro Urraca, l’anomenat caçador de rojos que va entregar a la Gestapo a França el president Lluís Companys, i Tomás Gil, fill del comissari implicat en la detenció i tortura de Salvador Puig Antich. Ho moderarà Isabel Alonso, historiadora i membre de l’Associació Catalana d’Expreses Polítiques del Franquisme. Després, els músics Laura Simó i Ignasi Terraza interpretaran en clau de jazz peces com Para la libertad, del Joan Manuel Serrat a partir del poema de Miguel Hernández.
L’endemà, 15, Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura, hi haurà la tradicional ofrena floral al monument del president Companys. El 31, a la Casa de l’Esport, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa organitza la xerrada ¡Franco ha muerto! La derrota del règim, amb els historiadors Nicolás Sesma i Xavier Domènech. A la mateixa Casa de l’Esport, el 12 de novembre es presenta el llibre La repressió del Tribunal de Orden Público a Terrassa. TOP 1963–1977, de Natalia Giménez Bautista, publicat per Comissions Obreres. El TOP va ser el Tribunal de Orden Público, l’òrgan judicial repressor a finals del franquisme.
El 17, al cinema Catalunya, s’estrena el documental 60–70: lluites, repressió i memòria (quan Terrassa era ‘La Roja’), realitzat per Manel Sarrau, Cristóbal Castro i Ferran Ladero. El mateix 20 de novembre, s’inaugura al Claustre del Convent de Sant Francesc l’exposició Generació TOP: Resistir, protestar, conquerir, que es podrà visitar fins al gener i es va donar a conèixer l’any passat a la Presó Model de Barcelona. El 22, al Teatre Alegria, La Voz Ahogada Projecte Escènic presenta l’obra Dones Lliures. Les preses polítiques i la generació del TOP, en què es recull el discurs de la sindicalista terrassenca Magda Segura a l’Sferic el 19 de març del 1976, en el primer míting comunista autoritzat a l’Estat espanyol. Aquest és l’únic acte de pagament de la programació.
Simultàniament, del 20 al 30 de novembre, les biblioteques públiques de Terrassa oferiran una guia de lectura i una mostra bibliogràfica sobre la transició i la fi del franquisme. I el diumenge 23 de novembre, s’organitza la ruta històrica La Terrassa de la Transició pels espais més emblemàtics de la ciutat d’aquest període. Fora dels actes oficials, l’Ateneu Terrassenc programa una taula rodona el 20 de novembre sota l’epígraf 50 anys de la mort del dictador. On estaves tu aquell dijous?, coordinada pels historiadors Josep Puy i Bernat Pizà amb els activistes i especialistes de l’època Teresa Ciurana, Domènec Martínez, Joan Coma i Domènec Ferran.
Per la seva part, l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental-Arxiu Històric de Terrassa organitza des de mitjan setembre un cicle de xerrades sobre la repressió de les dones durant el franquisme. Des de la pàgina web de la institució, es pot consultar l’exposició virtual Dona i justícia durant el franquisme al Vallès Occidental.
