El Ple de l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat aquest divendres dia 31 de gener, iniciar l’expedient de concessió de la Medalla de la Ciutat de Terrassa a Lluís Rambla i Amat (Terrassa, 1947). La proposta ha estat impulsada des de l’Alcaldia-Presidència, i defensada per la tinenta d’alcalde Rosa Boladeras, i ha obtingut el suport unànime de tots els partits amb representació al Consistori.
La regidora ha defensar el lliurament amb aquestes paraules: “Aquesta medalla és per un dels terrassencs dignes d’ostentar el reconeixement. Terrassenc de soca-rel, arquitecte, músic, productor, activista LGTBiq+ i ferm defensor del patrimoni de la ciutat, un dels membres fundadors del Festival de Jazz de Terrassa, va ser impulsor de l’antiga Jazz Cava al carrer de Sant Quirze i arquitecte de la nova Jazz Cava. Així com va oposar-se frontalment a l’enderrocament de la fàbrica Aymerich i Amat, lloc que avui acull el MNACTEC. Membre destacat del Front d’Alliberament Gai que va sorgir a Barcelona els anys 70 i ferm compromès amb els drets de les persones va portar aquest moviment del Front a Terrassa. Lluís Rambla ha demostrat al llarg de la seva vida el seu vincle amb la ciutat i el seu compromís amb els terrassencs i terrassenques i sobretot amb els drets humans. Un exemple de persona, de lluita, de coratge, de defensa de la diversitat, que fan, de tot plegat, motius més que suficients per la concessió de la Medalla”.
“Ha demostrat que l’ànima de les ciutats són les persones”
La portaveu del Partit Popular, Marta Giménez ha manifestat: “Des del PP donarem suport a aquesta proposta, perquè és una qüestió de ciutat i de meritocràcia, i perquè poques persones s’ho mereixen més que el senyor Rambla. Representa tot allò que és orgull egarenc i terrassenquisme. La portaveu del Partit Popular ha destacat el seu paper en el MNACTEC, la Jazz Cava i la lluita del col·lectiu per estimar a qui es vulgui”.
Per la seva banda, la tinenta d’alcalde i regidora de Junts per Catalunya Meritxell Lluís ha fet un ampli repàs a la trajectòria personal i professional de l’homenatjat: “Parlar de Lluís Rambla només es pot fer des de l’admiració i des del profund respecte vers la seva persona i trajectòria de vida. Nascut a Terrassa, va estudiar arquitectura a l’escola tècnica de Barcelona i tot i créixer en un ambient familiar conservador, ben aviat es va involucrar en un activisme multidisciplinari, i des de l’etapa universitària es va comprometre amb corrents antifranquistes, amb implicació en el moviment a favor de l’alliberament sexual. L’arquitectura, la seva afició a la música, al jazz concretament, i l’activisme polític LGTBI han estat i encara són avui fronts actius del seu incansable compromís.
Ens atreviríem a dir que Rambla com a arquitecte ha fet palès que les ciutats tenen cos i ànima, que el cos tot sol perd tot l’interès, els vapors, places, carrers… sense gent, perden el seu sentit. L’ànima de les ciutats són les persones, i el cos, l’escenari on hi passa la vida. Segurament, per això, Rambla es va involucrar ben aviat en campanyes en defensa del patrimoni com la que va impulsar contra l’enderroc del Vapor Aymerich i Amat. I també ha anat centrant la seva trajectòria professional en la licitació d’edificis i rehabilitacions de l’espai públic. Val la pena destacar, juntament amb l’arquitecte Lluís Torras, la rehabilitació dels pisos de Ca n’Anglada, degut a problemes de l’aluminosi i la intervenció amb d’altres arquitectes amb la remodelació de la plaça Vella. intervenció en el seu moment, molt criticada, però que avui s’ha demostrat que l’ànima de la ciutat, les persones que hi vivim necessitàvem una superfície pavimentada per fer-hi de tot (fires, castells, concerts…), en definitiva, un lloc amable de trobada que avui gaudim i ens en sentim orgullosos.
La música és una altra de les seves passions, en especial el jazz, de molt jove va començar a estudiar piano i als anys 70 es va incorporar al Jazz Cava, al carrer Sant Quirze, quan es va fundar. De manera autodidacte organitzaven concerts i activitats, es va fer el primer festival de jazz i l’èxit va ser imparable fins avui. Lluís Rambla treballava d’arquitecte i feia de músic, però com ell mateix ha dit alguna vegada, el jazz és una música nocturna i va haver de deixar la primera fila. Tot i així, continua col·laborant intensament en la gestió del festival i n’és un promotor incansable. Finalment, voldríem destacar el seu compromís amb els drets humans, en concret en la defensa dels drets LGTBIq.
Als anys 70 va ser membre actiu de la secció Vallès del FAG, la primera organització al nostre país de lluita a favor dels drets de les persones homosexuals. Des de l’any 2013 ha format part de l’associació LGTBi de Terrassa, col·lectiu que reconeix Lluís Rambla com a referent. Sense deixar de col·laborar amb l’associació terrassenca ALBA, entitat sense lucre i de suport a persones amb addiccions, i és patró de la Fundació Enllaç, que es dedica a la promoció dels drets de les persones grans LGTBi proporcionant-los suport i atenció especialitzada.
Rambla és l’arquitecte que va dissenyar el local de la mateixa fundació, un espai confortable i que s’ha convertit en un punt de referència i que ha servit per facilitar la coordinació i cooperació entre les diferents entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones LGTBI Per tot això, el servei de les Persones, al servei de la ciutat, al servei d’una característica d’aquesta ciutat com és el jazz, aquesta figura entranyable es mereix que tots els grups municipals votem a favor de la concessió de la medalla”.
Representa tots els valors de Terrassa
Per la seva banda, la portaveu del grup municipal d’ERC, Ona Martínez, ha explicat el seu vot a favor: “Des d’ERC volem posar en valor que se li atorgui aquesta tant merescuda medalla a persones com a Lluís Rambla. És un orgull que el nostre Ajuntament distingeixi precisament persones que representen tot un seguit de valors que entenem que son els valors de Terrassa i que volem que ho continuïn sent per sempre: de lluita, de reivindicació, de defensa de la primera trinxera de totes, que és la dels drets de tothom, de defensa de la cultura per sobre de tot, i de defensa del nostre patrimoni. Valors que uneixen en un fil la història de la nostra ciutat, el passat, el present i el futur. La Lluita LGTBiq+, l’activisme cultural, però també, potser en la faceta més desconeguda per la gent de Terrassa, com la defensa del Vapor Aymerich per evitar que s’enderroqués. Terrassa l’han construïda i la devem a persones com ell que davant l’especulació que volia enderrocar la nostra història es van rebelar per preservar-la. Perquè som una ciutat que lluita, que no es rendeix, que es reinventa i que d’allò que era el nostre passat, símbol i identitat com les fàbriques i els vapors n’hem fet futur, lluitant per preservar-les sempre”.
Finalment, des del grup municipal del PSC, la seva portaveu Eva Candela ha dit: “Volem expressar des del PSC la satisfacció per la concessió d’aquesta tan merescuda medalla, a una persona sortosament per Terrassa, polifacètica, que deixa una petjada a la nostra ciutat en qüestions molt importants per la nostra ciutat: en defensa del nostre patrimoni o promocionant el jazz, dos símbols inequívocs de la nostra ciutat. El modernisme i el jazz. Ha estat membre del Grup d’Arquitectes de Terrassa i un gran defensor dels drets del col·lectiu LGTBi, i especialment, de les persones de més edat o dependents. He tingut el privilegi de recordar la seva faceta professional d’arquitecte donant la llicència d’obra d’alguns dels seus projectes i vaig tenir l’ocasió d’estar a prop d’ell quan va haver-hi l’explosió de l’aluminosis a Catalunya, on va treballar per cercar solucions que teníem a molts edificis de la ciutat”.
