!--akiadsense-->
Molt a prop de la riera de la Torre, al terme municipal de Vacarisses, just a l’encreuament de la dita riera amb el carrer Fonts de Torreblanca de la urbanització de Torreblanca II, hi ha unes escales i una barana de fusta que ens fan baixar a la Font de Sant Pere. Tot i ser una font ubicada al bell mig de la urbanització, podem observar que es troba en una baixa situació de manteniment i que, del que sabem que en temps passat va ser un raconet ben maco, actualment ha perdut el seu carisma.
El primer que trobem en baixar per les escales, és la construcció d’una caseta d’aigua amb el nom de la font i una data. Aquesta caseta la van fer els veïns per evitar filtracions al brollador, fruit d’accions inadequades d’alguns visitants. La sortida de l’aigua es troba en un bancal, a un parell de metres més a baix; un tub que sobresurt d’una paret de pedra i ciment, actualment embardissada.
R. Vidal, de Vacarisses de tota la vida, ens comenta com era el lloc en temps passats. La font ha patit un gran canvi. No té res a veure la font de la seva joventut amb el brollador que trobem ara. Es baixava per unes escales de pedra ubicades a la part dreta de la font i tenia dues sortides d’aigua, una d’elles més petita (d’aquesta segona, no n’hem trobat ni el rastre). Era un lloc d’esbarjo amb ombra per fer un descans i parada obligatòria per beure aigua en les sortides amb bicicleta. Els records que li venen a la ment són de quan la mare li deia que anés a buscar aigua i quedava amb les amigues per fer la xerrada mentre esperaven el torn, ja que es feien unes bones cues.
!--akiadsense-->
Gent del poble, de Terrassa i altres llocs anaven a omplir garrafes d’aigua. També quedaven per anar a berenar i a passar la tarda. Recorda a un veí que vivia a prop, li deien “Tío León”, que s’ocupava de netejar-la i desembossar-la cada cop que veia que pel tub sortia poca aigua.
Una veïna que ens va veure tafanejant la font, ens va comentar que va començar a deteriorar-se en el moment en el qual van urbanitzar els carrers. Un dia al matí, la dona va veure que li sortia aigua pel garatge de casa seva, després de fer indagacions, la solució que li van donar, va ser que havia de fer un reixat a tot el voltant del garatge per reconduir aquesta aigua cap al clavegueram. Es veu que en fer el forat a la carretera per passar el clavegueram, van trencar la veta, perdent així gran part de l’aigua que arribava al brollador. Actualment, la font ha quedat en un rajolí d’aigua, el qual no hi és sempre pel que ens han dit, i que es perd entre les herbes que creixen al seu pas, fins a arribar al llit de la riera de la Torre.
Laura Carpio
