L’Institut Ègara llueix des de fa ben poquets dies un mural gegant que dona la benvinguda. Es tracta d’un projecte dirigit per Pep Herrera, un artista de 24 anys que és més conegut amb el sobrenom de Pep Walls i que està especialitzat en l’art mural. El resultat ha estat espectacular i s’ha convertit durant més d’una setmana en el centre d’atenció de tot el barri de Can Parellada. MónTerrassa ha parlat amb el dinamitzador d’aquesta iniciativa mural perquè ens expliqui com s’ha viscut tot el procés i què hi podrem trobar.
Què representa aquest mural? Quin ha estat l’objectiu?
La idea del centre era dignificar la façana. Era una enorme paret grisa que donava la benvinguda a l’Institut i al barri. El projecte de pintar el mural vol ser un regal per a l’Institut però també per a Can Parellada i Les Fonts. És una obra per al barri, perquè els veïns s’hi identifiquin i l’acull amb l’estima que mereix.
I com s’ha construït?
Al llarg de vuit dies hi han passat fins a 400 alumnes, dividits en torns de matí i tarda, i en grups d’uns vint. Quan se’m va encarregar aquest projecte, el primer que vaig fer va ser fer diverses trobades amb els estudiants perquè m’expliquessin com veien el seu barri, què significava per a ells, quina convivència tenen entre veïns, els lloc més estimats… A partir d’aquestes idees que em van anar donant vaig confeccionar el disseny.
El mural és ple de simbolismes.
Cada element representat té un significat que els estudiants relacionen amb la seva comunitat. Comencem pel seu lema d’escola, “Aprendre és volar”, el qual ens dona el fil conductor del mural a través de tres ocells. Els trobem de manera abstracte i identificativa amb els colors, ells ens condueixen per unes cases, les de Can Parellada, creuen un espai verd, que representa la Serra de Galliners i el parc proper, lloc d’esbarjo i on es relacionen; podem veure la riera, espai que trenca els dos barris i saltem a Les Fonts, amb el castell, tant representatiu, unes casetes i finalment, veiem una gàbia amb un personatge que l’està obrint i d’on surten els ocells, que relacionem amb l’educació, en l’aprenentatge i en la convivència.
Què ha significat per a Pep Walls pintar un mural a l’Institut Ègara?
He treballat amb molts projectes d’art col·laboratiu i amb compromís social. El meu lloc de feina és el carrer i els murals de grans dimensions són la meva especialitat. He pintat centres penitenciaris, centres de refugiats, parets en barris amb risc d’exclusió social, i també d’escoles. Tant de Catalunya com d’Europa. Però aquest mural a Can Parellada és especial. És el més gran que he pintat mai. I això ja ha suposat un repte.
Estem parlant de més de 100 metres quadrats…
Exacte, són dos parets que delimiten l’Institut, al carrer d’Amèrica. Això suposa haver-hi dedicat moltes hores. En total, hi hem passat 8 dies treballant-hi, i la veritat és que s’ha creat una relació molt significativa, per a mi i per al mural. A nivell personal, s’ha creat un vincle entre el barri i la meva obra, i la meva persona. Ha estat un projecte molt significatiu.
I als veïns i alumnes, com ho han viscut?
Per ells també ha estat molt especial. Els estudiants han pogut ser partícips de la seva creació, des de l’inici fins al final. Pràcticament tots els alumnes han passat pel mural, hi han aportat alguna cosa. Això fa que el resultat sigui molt estimat per a tothom, perquè han format part del procés, i se’l senten seu. Hi ha hagut alguns pares que m’han escrit a través de les xarxes explicant-me que veien els seus fills molt motivats i amb ganes d’anar a l’escola per pintar el mural. També els veïns del barri, que hem conviscut amb ells, que s’han acostat aquests dies mentre treballaven i ens feien els seus comentaris sobre com ho veien o què hi trobaven a faltar. Fins i tot un d’ells em va convidar a esmorzar! Han estat vuit dies intensos en què els veïns també han pogut veure com d’una paret grisa es passava a una paret plena de colors i imatges significatives i il·lustratives per al barri.
Ha estat un èxit tan rotund que no descarteu que hi hagi una segona part.
Sí! El mural el podríem donar per acabat però és cert que encara queden força metres cap amunt que podrien ser pintats. En aquesta fase teníem pressupost per pintar un equivalent a dos trams, els 100 m2, però en queden dos més i amb la direcció s’està plantejant si de cara a l’any vinent podríem continuar el projecte i acabar el mur sencer. Ha agradat tant que no ho descartem.
