Una de les claus del judici del procés que s’està celebrant al Tribunal Suprem és quants efectius policials eren de menester per intentar evitar el referèndum del Primer d’Octubre. Les declaracions dels caps policials que aquell dia comandaven els cossos armats ballen amb les xifres que haurien estat necessàries. La conclusió és que encara que s’hagués militaritzat Catalunya ,les urnes haurien emergit. De fet, la xifra de policies és un punt clau, també per desmuntar o muntar el relat de la rebel·lió. Treure de l’equació la col·laboració dels Mossos en el procés -tal i com han imputat els atestats policials- és la clau de volta per interpretar si hi ha hagut rebel·lió o no.
La revelació dels caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia durant el Primer d’Octubre han estat concloents. L’aleshores cap de la Guàrdia Civil a Catalunya i actualment ascendit a tinent general, Ángel Gozalo i el cap del CNP, el comissari general, Sebastián Trapote, van exposar sense manies que van aplicar el pla previst per substituir els Mossos. Una afirmació que el coordinador policial de l’Estat contra el referèndum, Diego Pérez de los Cobos, va apuntar com una opció prevista però no aplicable per por a la “contestació social” que podria generar. En qualsevol cas, es va posar en marxa l’operació Avispa (Guàrdia Civil) i Copèrnico (Policia Nacional) per desembarcar a Catalunya.
De tota manera, l’objectiu de la substitució amb 6.000 efectius topa amb la tesi que Pablo Llarena va exposar a la justícia alemanya en un escrit del 28 d’abril. En una comunicació de l’instructor al Tribunal d’Holspetien, després de denegar l’entrega de Carles Puigdemont per rebel·lió, admetia que amb sis mil efectius no era prou pel “control efectiu del territori” de Catalunya. De fet, els 6.000 eren la xifra que la intel·ligència policial espanyola tenia subsumida com un desplegament més que excepcional per una jornada electoral als que calia afegir els milers de policies espanyols que ja es troben a Catalunya i que s’activarien aquell dia. Una dada que dobla amb la que va oferir el comissari de Planificació Tècnica dels Mossos, Emili Quevedo, que establia una forquilla d’entre 2.500 i 3.500 un desplegament especial per a uns comicis.
!--akiadsense-->
Molts efectius
El 12 de setembre, el Major dels Mossos i aleshores cap del cos va participar en una reunió a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya. Una trobada convocada pel Fiscal en Cap de Catalunya, ara ja mort, José Maria Romero de Tejada, amb la resta de comandaments policials així com l’intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En aquella reunió, es va repartir una instrucció per afrontar policialment el referèndum i van encomanar a Trapero un pla d’actuació.
En una reunió posterior, Trapero va presentar un operatiu format per 4.800 efectius que no va convèncer al Fiscal. Romero de Tejada va considerar que era un desplegament per una jornada electoral normal. Finalment es va augmentar el servei operatiu a 7.800 Mossos. “El major desplegament mai fet per la policia catalana”, segons un informe de gestió presentat pel comissari Ferran López, en plena aplicació del 155 i que consta al sumari de la causa. Fins i tot, es van haver de llogar 75 vehicles i activar efectius que, en paraules de Quevedo, “feia temps que no vestien uniformitat” com ara els agents de gabinets i oficina, d’Afers Interns i d’investigació criminal”.
Quevedo va deixar ben clar que “ni buidant els carrers” s’hauria pogut aturar el referèndum. Una tesi per contrarestar els atestats de la Guàrdia Civil i la Policia espanyol, absolutament comprats per l’instructor Pablo Llarena, que sempre apunten la xifra total del cos de Mossos de 16.800 efectius. Una dada a la que cal retallar entre el 10-12% d’absentisme; més els 800 en segona activitat; els torns de treball i els serveis operatius d’una jornada com trànsit, vigilància institucional o homicidis. Cap policia activa tota la seva plantilla per complir només un mandat policial. I com va dir, José Antonio Puigserver, l’home que l’Estat va posar a dirigir la conselleria d’Interior durant el 155, que a més calia tenir la premissa de no fer més mal del que s’intentava evitar.
Un informe per Trapero, 40.000; l’Estat 90.000
De fet, Quevedo va presentar a Trapero un “Informe Tècnic de mesures de Seguretat per garantir el tancament d’un espai específic”,amb data de 26 de setembre de 2017, de cara l’1-O. Un dossier que calculava uns 40.000 policies pel capbaix per “intentar aturar el referèndum”. Una xifra que era menys de la meitat dels 90.000 que l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va avançar en una entrevista a Voz Populi. En posteriors declaracions, la va rebaixar a 60.000.
És a dir, que sabien perfectament que amb 6.000 homes operatius i més els 4.700 que tenen desplaçats de manera permanent a Catalunya no n’hi havia prou. Cal tenir present, a més, que els operatius permanents a Catalunya es dediquen a vigilància estàtica, estrangeria, informació i intel·ligència, o identificació, no a seguretat ciutadana o a ordre públic. De fet, el mateix Gozalo va assegurar que les unitats antiavalots que tenen en territori català són “infinitesimals”. Si la coordinació hagués funcionat hi haurien hagut uns 18.000 efectius. Una xifra que, òbviament, no podien aturar l’aparició d’urnes.
!--akiadsense-->
Fins i tot, Interior va mantenir converses amb el ministeri de Defensa, però els acords no van passar de cedir espais logístics per l’allotjament de les dotacions policials. Una presència que encara continua. Sobre utilitzar militars només es va apuntar la possibilitat que es subsumissin les tasques de vigilància d’infraestructures crítiques que feia la Guàrdia Civil. Una opció que es va desestimar perquè només aportava unes desenes d’efectius. A Catalunya hi ha 1.993 militars destacats.
Operatiu final
L’operació Copèrnic i l’Avispa tenia dues possibilitats que partien d’una mateixa premissa: actuar al marge dels Mossos. Les dues vies que es plantejaven era: l’ocupació d’un nombre important de col·legis per desacreditar el referèndum i el tancament el mateix dia amb entrades definitiu.
El primer plantejament, preferit per molts operatius, implicava una operació logística d’alt nivell. Consistia en el mateix divendres ocupar un centenar d’escoles de l’àrea metropolitana i no permetre la votació. D’aquesta manera, hi hauria hagut una operació de resistència i no d’atac com es va veure i el nivell de repercussió mediàtica s’hauria esmorteït. Fins i tot, estava previst portar periodistes de mitjans internacionals per tal que constatessin la impossibilitat de votar a llocs importants de Barcelona que desacreditarien el caràcter formal del referèndum.
La segona opció, la triada, retirar les urnes amb l’actuació policial perfectament planejada. El resultat va ser pèssim: per una banda, la imatge de l’Estat tocada i, en segon terme, l’objectiu sobiranista de reivindicar el dret a l’autodeterminació es va assolir. Al capdavall, 2315 col·legis no es podien tancar a pany i forrellat. Ni amb l’exèrcit s’haurien evitat les urnes.
