El Museu de Terrassa acollirà l’exposició fotogràfica “Més enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman“, una mostra d’imatges que fotògraf d’Alec Wainman va captar durant la Guerra Civil Espanyola. La inauguració tindrà lloc el proper dissabte 12 de març a les 18:00h de la tarda al Castell Cartoixa de Vallàradís, un acte on el Museu de Terrassa convida a tots els terrassencs i terrassenques a assistir-hi.
Al juliol del 1936, Alec Wainman (1913-1989) era un jove de 23 anys “ple d’ideals, pacifista, quàquer i apolític” que, davant l’angoixa que li produïa la situació que vivia Espanya -on els nacionals s’havien aixecat contra la República espanyola-, es va apuntar com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica (BMU), cosa que va suposar “l’inici d’un viatge de dos anys que li marcaria la vida“, afirmen en un comunicat del Museu. Acompanyat de la seva càmera Leica, va donar testimoni de les persones que es resistiren al cop militar feixista i va documentar les seves experiències.
Vuitanta anys després de la retirada i el final de la guerra, aquesta mostra vol recuperar la memòria dels voluntaris que van venir d’arreu del món per lluitar al costat de la República. Les fotografies, que són el resultat d’una recerca de quaranta anys per recuperar 1650 negatius perduts d’aquest periode, guien el descobriment de les seves històries.
La figura d’Alec Wainman
Alec Wainman (1913-1989) va néixer a la Gran Bretanya i va estudiar a Oxford. Segons el Museu d’Història de Catalunya, “perseguint el somni d’una Espanya lliure i democràtica, Wainman optà per defensar la llibertat servint com a voluntari humanitari i va ser conductor d’ambulància, i després intèrpret i oficial de premsa a la Guerra Civil”. Durant i després de la Segona Guerra Mundial va servir com a oficial d’intel·ligència a l’exèrcit britànic a Itàlia i Àustria. Va emigrar al Canadà l’any 1947 i es va incorporar a la Universitat de Columbia Britànica al Canadà com a catedràtic d’Estudis Eslaus, on va ensenyar fins a la seva jubilació. El Museu afirma que “les seves passions eren les llengües, la preservació de la cultura, la fotografia i els viatges. L’última llengua que va ensenyar al seu fill va ser el català”.
