-A Barcelona ciutat el 30% de la contaminació que afecta les persones prové dels cotxes. A Terrassa, sense port i aeroport i amb densitat menor, probablement sigui superior.
-El 48% d’ingressos per asma infantil a Sant Joan de Déu són 100% lligats a la contaminació.
-El trànsit IMD, mitjana diària, que passa per Arquímedes i Galileu a diari és similar que el de l’autopista de Lleida AP-2, a l’alçada de la capital del Segrià.
-Els alumnes d’escoles situats en carrers o àrees molt transitades tenen un desenvolupament cognitiu significativament inferior al d’escoles sense contaminació de tubs d’escapament pròxims, segons estudi del centre de referència mundial ISGlobal Barcelona.
-Les partícules dels tubs d’escapament ens fan emmalaltir. Les dels més moderns com híbrids, Euro VI, etc…..ens fan emmalaltir o maten directament de forma més silenciosa i més legal. Són tan fines les partícules que, els alvèols pulmonars no tenen capacitat de filtrar-les i van al reg sanguini directament. Ictus, infarts i cardiopaties hi venen després.
D’aquí a 25 anys, el 2050 els models assignen a Barcelona la temperatura mitjana de Màlaga i a Lleida (traient els 3 mesos hivernals) la de Sevilla.
-Diversos estudis fets aquí i en diversos països xifren entre un 30% i un 45% l’augment de vendes als carrers que es vianalitzen.
-A Berlín, un estudi xifra en el 91% els ingressos del comerç dels vianants, ciclistes i usuaris dels transport públic.
-A Liubliana, Eslovènia, es van tancar el 2007 un total de 12 hectàrees (uns 60.000 m2) al trànsit de cotxes amb només un 40% de suport de la població a favor de la vianalització. El 2015, el 92% dels residents estaven satisfets amb la qualitat de vida. El 2017 el 97% s’oposava a qualsevol reobertura del trànsit.
-L’estiu 2022 a tot Espanya (juny-juliol i agost) va ser el trimestre estival a Espanya amb el nombre més elevat de morts des de que hi ha registres a mitjans dels anys 50. Superant el dos anys precendents de mortalitat trimestral per la pandèmia. La calor, responsable número 1.
-A Catalunya, si comparem dies tapats o dies ennuvolats des de 1950 el resultat és sorprenent. S’han doblat els dies de sol i han baixat a la meitat els dies ennuvolats.
-Fa 30 anys que el reciclatge es facilita a Terrassa i és completament voluntari.
-El sistema de contenidors oberts és el sistema més dolent en els resultats de reciclatge. Sempre per sota del 50% i sovint per sota del 40% segons ciutat.
-El sistema de contenidors tancats (amb identificació usuari) permet un reciclatge que, se situa en la majoria de casos entre el 55 i 70%.
-El sistema Porta a Porta o PaP porta a índex entre el 65 i 92% a Catalunya.
-El sistema Porta a Porta no és el més car. Els més de 300 municipis que el practiquen a Catalunya indiquen que, comptant tots els elements de la cadena de recollida, tractament i reciclatge s’acaben igualant els costos amb el sistema tradicional i amb un resultat que, sovint dobla la recollida selectiva.
Fins aquí, una petitíssima part d’una sèrie de punts empírics, és a dir, estudiats des del punt de vista estadístic o, en els casos mèdics, des del punt de vista científic. N’hi ha molts més evidentment.
Això vol dir irrefutables i no pas subjectes a interpretacions tipus: “a mi em sembla”, “m’han dit”, “on vas a parar”.
Lògicament, qualsevol decisió ha de ser consensuada, rumiada i aprovada. Amb el benentès que, té tot el dret i la lògica si, un cop feta una actuació, cal modificar serrells o prendre decisions correctives i adaptatives sempre des del punt de vista tècnic.
Totes les ciutats del món són vives i canviants. Mai són ni seran estàtiques. A l’assignatura de Geografia Urbana a la Universitat és la frase del primer minut el primer dia.
Estem en Emergència Climàtica, tot i que a mi, ves per on, m’agrada més Emergència Global. Estem vivint canvis en el clima que, des de fa 10 anys s’estan accelerant. Aquest element que ja estava previst fa 20/30 anys i ara es compleix o, més aviat, s’accentua més del previst, ens porta a dificultat més grans en l’adaptació.
Adverteixo que aquest article no és ideològic. Qui pensa que l’Emergència Climàtica va d’esquerres o peluts i peludes indocumentats és una persona ben curta de mires. Els reptes que arriben són per tothom. En els meus anys de feina, en pocs mesos seran 40 anys, he conviscut professionalment amb tots els partits polítics i sempre em tindran al seu costat en l’objectiu de construir un país més resilient i avançat, des dels meus modestos coneixements en Canvi Climàtic i tot el que se’n deriva, davant d’un repte que mai havíem tingut davant per magnitud i rapidesa en el que arriba. Bé, tots el partits polítics no. En el cas de VOX, negacionistes del Canvi Climàtic (provat científicament) no m’hi tindran.
Terrassa va ser escenari de primera línia amb la Revolució Industrial i el carbó
Precisament, això és el que significa Revolució. Grans canvis en poc temps. Terrassa va ser escenari de primera línia amb la Revolució Industrial i el carbó, el petroli i després el gas que la van fer possible. Aquesta etapa s’ha acabat. Això no vol dir que, queden anys d’inèrcia.
Molts elements condicionaran la nostra ciutat els propers anys i dècades sota el focus de l’Emergència Climàtica però, avui em vull fixar en els dos elements més polèmics en els darrers anys, mesos i, sobretot dies, a la nostra ciutat. La mobilitat i els residus.
Soc veí de Terrassa des de fa només 9 anys. Com a geògraf però, conec el seu batec i la seva història.
Absolutament plana des de fa anys, dècades, en la problemàtica dels residus. Mínims i imprescindibles avenços, maquillatge, amb un servei realment de ciutat i país en vies de desenvolupament.
Començo per la mobilitat
En aquest sentit, amb avenços intermitents. Els anys 90 amb l’aposta Royes per vianalitzar el centre històric. Recordo perfectament aquell moment. Ara, una enquesta que preguntés per una tornada al trànsit en alguns carrers, sospito seria clarament a favor de mantenir els carrers de vianants.
Llegeixo amb perplexitat frases publicades en premsa local els últims dies, mesos i anys.
Titulars de premsa:
“Pas enrere a l’illa de vianants per millorar les connexions en cotxe”
“Ens hem passat de frenada en la vianalització”
“Ara hem de garantir circuits en vehicle privat i hem de reconnectar l’eix del Vapor Gran”
“Estem estudiant tornar a obrir la Rambla a unes determinades hores”
Unes frases que deuen estar patint encara més perplexitat que jo els tècnics. Són frases per part dels polítics del Govern Municipal que mai porten el comentari: “segons ens indiquen els nostres tècnics o els estudis tècnics hauríem de fer això o allò”
Són frases que pensava només estaven reservades al polítics de la dreta o ultradreta de ciutats on s’han revertit carrils bici i alguna zona de vianants com Castelldefels, Palma, Ceuta, València, Gijón, Logroño o Valladolid.
L’Emergència Climàtica, el que marquen les normatives europees i el que marca el sentit comú del benestar dels veïns, veïnes i els clients de comerços i restaurants passa per restringir al màxim el trànsit a barris com Centre, Sant Pere, Sant Pere Nord, Ca n’Aurell, etc….Fora del Centre, els barris citats, en general presenten carrers degradats completament, voreres petites i en mal estat, contenidors amb col.lecions de deixalles diverses, cotxes amuntegats, etc…..
La contaminació a Terrassa presenta alguns dels nivells més alts de Catalunya. En alguns valors està en el top 10 i, en d’altres en el top 5. L’estació de control però, està situada en el jardinet de la Rambleta del Pare Alegre uns metres al sud de la rotonda de Doré. Aquesta zona, malgrat l’intens trànsit, disposa d’una orientació nord-sud que afavoreix una bona ventilació a causa dels vents dominants a la ciutat. A més a més d’un amplada de 4 carrils de circulació més un parterre i unes voreres una mica dignes.
Imagineu-vos ensumar tubs d’escapament tot passejant per Garcia Humet, St.Antoni, Topete o Arquímedes. Carrers minúsculs amb els cotxes a pocs centímetres. Un sensor portàtil a peu de carrer marcaria valors sorprenents. De fet, la negror a les plantes baixes dels pisos i cases és de jutjat de guàrdia.
Aquestes disfuncions de trànsit a la ciutat són literalment, de l’alçada d’un campanar. No és un tema de percepcions. Deixo clar que tot és documentat i posat en context.
Intensitat Mitjana Diària segons pàgina web Ajuntament de Terrassa anuari 2023.
Abat Marcet a Emili Badiella o Jocs Olímpics, arrodonint, 9000 vehicles/dia
Avinguda Barcelona a Pearson, R.Caro o Sto. Tomàs 12 a 14.000
Carretera Castellar al seu màxim alçada Màlaga 11.000
Colom a Crta. Montcada 11.000
Galileu al carrer Volta 11.000
Arquímedes al carrer Volta 13.000
Av. Vallès alçada França 8.000
Topete a Riba 8.000
Vint-i-dos de Juliol a Comillas 8.000
Garcia Humet a Comte d’Ègara 4.200
Av. Jaume I a Periodista Grané 10.000
Crta Montcada a Baldrich 8.000
Sant Antoni 4.400
Que alguns carrers de Terrassa de un sol carril, amb voreres de tot just un metre suportin intensitats mitjanes diàries d’autovies espanyoles, o el d’algunes carreteres catalanes, fins i tot l’AP-2 a Lleida és un barbaritat.
La reducció del trànsit a Terrassa a tota l’ametlla central on aviat arribaran les Zones de Baixes Emissions, és menys del que preveia el Pla Municipal d’Urbanisme, PMU fa més de 10 anys. Un pla, aprovat per l’Ajuntament de l’època. L’ambició, la valentia, el liderar un veritable canvi no hi és de cap manera i sembla que vol practicar la involució. Per cert, una involució en zones de vianants pagades amb Next Generation. No soc expert en temes legals però, no crec que Europa acceptés revertir aquestes àrees sense demanar un retorn de diners.
Fa un temps, quan es va remodelar el carrer del Nord, vaig pensar, potser hi anirà plataforma única. Doncs no. Llavors vaig pensar, potser ha estat pels grans autobusos que hi passen. Ara veig que es remodela Garcia Humet. Mirant el projecte no em sembla que hi hagi prevista plataforma única. Perquè la nova concessió de busos no contempla vehicles més petits per creuar el centre? Perquè no aprofitem per electrificar-los completament i evitar les vibracions, el soroll i el fum? Són carrers minúsculs. La llista és llarga, Topete, Garcia Humet, Sant Antoni, etc…….
Arquímedes i Galileu, són a hores d’ara les autopistes de Terrassa en intensitats de vehicles. Fa anys i panys, gairebé deu anys, després de la remodelació de la Rambla, que es va parlar, estudiar i redactar actuacions per allunyar el trànsit de pas. Valors entre 11.000 i 13.000 vehicles/dia només s’expliquen perquè són vials que es fan servir per creuar la ciutat. De cap manera expliquen trànsit intern de veïns, mercaderies o accés als aparcaments.
Tècnics de la Diputació van aportar una solució que “fa pena” d’econòmica, senzilla, de fàcil implantació i, si fos el cas, de fàcil reversió. Tallar el trànsit pujant per Arquímedes a Volta. Allà pots anar cap a la Rasa i invertint Volta fins a Galileu baixar per aquest fins a carretera de Martorell. En el cas de baixar per Galileu, aquest estaria tallat a Pare Llaurador. El trànsit de pas no hi passaria, cauria la IMD de cotxes clarament i, si no hi ha pressupost de moment, pacificar de forma evident la vida dels tensionats veïns i veïnes. Lògicament, caldria evitar de forma semblant els circuits nord-sud i a l’inrevès a al resta de carrers de Can n’Aurell per evitar intensitats desbocades. Àngel Sallent (amb algun radar o radar tram) a l’escola o punts conflictius fins a Ronda Ponent i també C58 i B40 han de ser les vies periurbanes que, per la seva morfologia, afavoreixen la dispersió de contaminants i que siguin les veritables vies que suportin les intensitats més altes. Les Zones de Baixes Emissions van exactament d’això.
Una solució tan i tan senzilla com la d’actuar quirúrgicament, canviant uns sentits de circulació i que no es vulgui aprovar posa en evidència que no hi ha CAP VOLUNTAT d’alleugerir una situació de ciutat amb carrers més semblants a Fez o Nàpols per posar exemples que clamen al cel.
Hi ha moltes més consideracions que em queden al tinter pel que fa mobilitat. Només comentar finalment, que el que s’està fent són actuacions parcials de vianalització que, probablement, requeririen valentia amb una solució més global com tancar una anella extensa tipus Pontevedra. En aquella ciutat gallega, bressol de M. Rajoy, un polític valent, no pas Rajoy, va tancar la ciutat en un radi d’1km. Després d’una incomprensió inicial notable i haver de lluitar contra el temporal, anys després, la degradada anella central (bastant més ample que Terrassa) va passar a ser una zona rehabilitada, atractiva i centrípeta de la gent que volia gaudir d’oci, botigues, jocs infantils i vida més sana. Per Nacions Unides és un model mundial.
Però no vull acabar l’article sense parlar de residus i reciclatge. Un altre dels punts crítics de l’Emergència Climàtica i també present en els ODS de Nacions Unides.
TOTS els analistes i tècnics coincideixen. Després de 30 anys de reciclatge voluntari, és IMPOSSIBLE del tot assolir els objectius que marca Europa sense canviar de sistemes de reciclatge. Terrassa porta anys estancat una mica per sobre del 40% de reciclatge.
El sistema actual amb contenidors oberts de reciclatge concentrats en punts diversos a mode de “punts verds” diria que són literalment “punts de merda”. S’hi val tot (culpa de veïns i veïnes incívics) que no volen reciclar. Si no trobo, el de rebuig doncs ho llenço al d’orgànica, si canvio el fluorescent doncs el llenço al del vidre, si canvio el vàter doncs el deixo davant la Masia Freixa i durant 8 dies el servei de recollida no se’l va endur (fotografia publicada al meu compte X) En general, els contenidors estan en mal estat, gairebé mai es netegen, estan degradats o no funcionen bé i, com deia són punts centralitzats per escampar la merda.
Els veïns i veïnes del davant, els comerços i restaurants que tenen la terrassa a tocar, els veïns i veïnes que els puja el ferum al primer o al segon, etc…
És un sistema fantàstic per l’anonimat, el se m’enfot i el ho llenço quan em convé i no pas en l’horari normatiu.
Des del 2020 hi ha normes europees que Terrassa i moltes ciutats catalanes no estan complint. Anem fent. Qui dia passa, any empeny. D’aquí al 2030 arribaran nous límits i, el 2035 la Unió Europea obligarà a portar a abocador només un 10% de rebuig. El 90% restant s’haurà de reciclar. És una línia vermella que arribarà només en 10 anys.
Escoltar al Govern Municipal (no pas els tècnics un cop més) dient que ara tindrem uns milions provinents de la taxa de residus que serviran per millorar el servei és una greu irresponsabilitat. Parlar de camions nous amb recollida lateral, més màquines escombradores, contenidors bonics i moderns, etc…..és senzillament posar en marxa una millora absolutament necessària de tota la neteja i recollida de residus de la ciutat però, sense ni una paraula de que cal canviar de model i cal fer-ho ja i que hauria d’anar de la ma d’aquesta pluja de milions que arriba. Sorprèn tristament.
Ciutats com Manresa, Tarragona, Barcelona, Premià de Mar i un llarg etc……han apostat ja pel Porta a Porta o els contenidors tancats a diversos barris o totalment. En els dos casos es va cap a identificació d’usuaris perquè qui més recicli menys pagui.
A Sarrià, barri de Barcelona, amb el Porta a Porta es va passar del 30% de reciclatge al 65% actual. Al de Sant Andreu, famós per l’oposició, el lideratge metropolità és indiscutible. Se situa en un 81% i venia d’un 35%. Es tracta de l’indret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 36 municipis, amb el valor més elevat.
Els contenidors tancats i xipats del barri de Sant Salvador a Tarragona van fer pujar el reciclatge fins al 60%. Aquest sistema només obre a cada usuari uns dies determinats el contenidor a les ciutats on s’implanta. Al barri de St. Salvador estem parlant d’un nivell socioeconòmic entre baix i mig i amb tipologia urbana de blocs verticals.
Són sistemes que també porten pegues. La més evident és que no pots llençar deixalles fora de l’horari o dia. Caldrà acostumar-se als canvis. Ara tenim problemes greus amb el reciclatge, residus i neteja. Quan es canviïi el sistema (s’haurà de fer per llei si o si, més tard o més d’hora) hi haurà gent a qui no li agradarà segur. Sobretot qui mai ha reciclat. Ara bé, els problemes actuals són infinitament superiors als que puguin sorgir amb els nous sistemes.
El que necessitem en aquesta Emergència Climàtica i Revolució que ja tenim aquí, són valents i valentes que, amb criteris tècnics i científics però, amb la lògica presa de decisions ponderada i consensuada tirin endavant canvis estructurals.
Això no és fàcil, barat ni ràpid però alguns dels exemples que he comentat si que ho serien.
No m’agradaria veure Terrassa a les portades de mitjans no pas locals per ser una ciutat amb semblances a alguna de Catalunya i sobretot d’Espanya que lideren el ranking de caspa, negacionisme climàtic i passotisme mediambiental.
No fer res per no molestar a ningú amb segons quins canvis, no és de cap manera sensat per una ciutat moderna i que intenta adaptar-se i mitigar els efectes de l’Emergència Climàtica. Ara mateix, pel que fa a mobilitat i residus no estem fent la Revolució Verda. És gris, tirant a negra.
