!--akiadsense-->
L’aplicació del 155 a Catalunya va causar un daltabaix en el món sindical català en perdre’s el contacte i interlocució habituals entre les organitzacions sindicals i el Govern. Una mostra d’aquest fet és que els responsables sindicals, inquietats per diversos assumptes, es van posar en contacte telefònicament amb l’aleshores delegat del govern espanyol, Enric Millo. Les trucades, però, eren en va perquè Millo ni les atenia ni les tornava, segons ha denunciat aquest dimarts a la comissió d’investigació sobre el 155 al Parlament Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya.
Millo es va fer el sord davant de les demandes sindicals per abordar una qüestió que Ros ha considerat transcendental com l’ampliació de capital d’una empresa del metall del Berguedà, Comforsa, que havia quedat enlaire per culpa del 155 i no semblava que els intervinents estatals tinguessin cap mena de pressa a encarrilar. “Trucant al delegat del govern, no ens retornava les trucades per parlar d’això, vam haver d’intervenir a través de les nostres direccions estatals”, ha lamentat Ros. Si no haguessin fet gestions des de Madrid l’empresa, que té un fort impacte al Berguedà, hagués hagut d’entrar en un concurs de creditors.
Ros ha denunciat que des del novembre del 2017 fins a juny del 2018 la interlocució dels sindicats amb el Parlament i el Govern “va ser pràcticament nul·la” i ha apuntat que és important el matís de Govern en funcions i Govern intervingut, perquè a Catalunya el Govern intervingut ni tan sols va mantenir l’activitat que tindria un Govern en funcions. El sindicalista ha subratllat que l’aplicació del 155 va ser “una desproporció” i ha defensat que “entre el 155 i la unilateralitat hi ha molt espai pel diàleg i la negociació”. Ros ha insistit en què la UGT va apostar “abans, durant i després pel diàleg” i que el 155 “va trencar ponts” en aquest sentit i ha lamentat que “les conseqüències s’estan pagant en aquests moments”.
L’aplicació del 155 va tenir una incidència concreta sobre múltiple aspectes de l’àmbit social i sindical. “La majoria d’àmbits de diàleg social van quedar paralitzats o no convocats, com ara el Pacte Nacional per la Indústria”, ha denunciat Ros. Ha explicat també concretament les afectacions a la Renda Garantida de Ciutadania, aprovada el juliol del 2017. El procés de desplegament del reglament va quedar aturat. “És un exemple concret, que afecta persones concretes”, ha emfasitzat Ros.
Per la seva banda, el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, s’ha afegit a la denúncia dels efectes negatius del 155 en l’àmbit sindical: “Va afectar de ple a la vida de les organitzacions sindicals”. “No podem fer funcionar un país intervingut i, sinó va ser pitjor la intervenció va ser per la responsabilitat dels funcionaris de la Generalitat, que van saber mitigar els efectes negatius de la intervenció del Govern”, ha remarcat el sindicalista.
Els sindicats volen pressupostos
Pacheco també ha incidit en la necessitat que Catalunya aprovi uns pressupostos per fer “front a les polítiques” que els sindicats reclamen i sortir de la fase de “bloqueig institucional”. “S’han de posar en marxa uns pressupostos de la Generalitat perquè entenem que, quatre anys després del creixement econòmic del país, necessitem canviar l’orientació de les polítiques pressupostàries, que encara tenen la lògica de les retallades”, ha lamentat el sindicalista.
Camil Ros també s’ha afegit a aquesta demanda tenint en compte que el creixement econòmic ha generat més recursos a través de la fiscalitat i uns nous pressupostos contribuirien a “recuperar drets retallats durant la crisi econòmica”. El sindicalista ha reclamat també estabilitat tant al govern espanyol com al català i ha avisat que en les properes eleccions del 28-A un triomf dels partits que defensen “el 155 permanent” representaria “una involució”.
