Quan el president del Consejo Superior de Deportes va sortir a les tantes de la nit davant dels mitjans de comunicació concentrats a les portes de l’Hotel Nova Beach d’Oliva i va dir que hi havia dues futbolistes que havien demanat poder marxar de la concentració de la selecció espanyola, pocs van dubtar de qui serien. Eren del FC Barcelona, segur. I eren dos noms que sortien a totes les porres. “Hi ha dues jugadores que no se senten amb ànims ni forces per ser aquí. Tenim un gran equip, campió del món, i s’ha de tenir el màxim respecte per a totes”, va apuntar.
Unes poques hores més tard, sortien per la porta Mapi León i Patri Guijarro amb les maletes fetes i en direcció cap a l’aerport de València. Era la confirmació del que la majoria s’esperava. Si la sorpresa va ser majúscula per a 21 de les convocades, per a elles dos va ser un gerro d’aigua congelada. No s’ho esperaven, elles menys que ningú.
Ho havien deixat ben clar feia uns mesos quan van renunciar a participar en el Mundial d’Austràlia dient que no se sentien còmodes ni preparades mentalment per afrontar una competició en aquelles condicions. Van ser part de les 7 futbolistes que es van mantenir dempeus després del famós correu filtrat per la RFEF on demanaven canvis profunds en l’estructura de la federació. Ho van tornar a dir després del Mundial, on malgrat haver renunciat a un títol dels més grans que pot aspirar un futbolista, van mantenir-se fermes en què havien pres la millor decisió i que “res havia canviat”. Més encara quan va esclatar tot l’afer Rubiales. La manera en què es va dur a terme la dimissió del president i la renúncia del fins aleshores entrenador Jorge Vilda no va suposar, al seu entendre, un avenç significatiu.
Per això, quan Montse Tomé va sortir a la sala de premsa i va dir els seus noms, el món els va caure a sobre. Van presentar-se a València, com la llei de l’esport els obligava, però les poques paraules que van sortir de la seva boca abans d’entrar a l’hotel de concentració no feien preveure res de bo. “Haurem de parlar, llargament i estesa, si ens trobem en un espai segur”, va deixar caure Mapi León.
“No han estat les millors formes per tornar”
Després d’una llarguíssima reunió a tres bandes, entre el representant del CSD, Victor Francos, RFEF i jugadores, que es va allargar fins passades les quatre de la matinada, amb les cartes sobre la taula i les promeses “per escrit”, les dues futbolistes del Barça continuaven amb la mateixa postura. No volien ser allà. I així ho van dir a tothom. “Hem trobat entre tots una fórmula perquè les jugadores que no vulguin ser aquí puguin marxar sense ser sancionades”, va assegurar el president del Consejo. Van ser dues i sembla que serà així. Però i si haguessin estat 10? o 15? Les haurien deixat marxar igual? El dubte sobrevola.
El que sí que ha quedat clar és perquè León i Guijarro han decidit tornar a casa. “Volem explicar el perquè. És una realitat que la situació per a nosaltres dues és diferent de la resta de companyes. No han sigut les millors formes i maneres de tornar. Això requereix un procés”, ha dit la central blaugrana en declaracions aquest mateix dimecres a la sortida de l’hotel, mentre que la migcampista ha recalcat que “ha estat molt difícil i molt dur. Personalment, el fet de ser aquí i com s’ha succeït tot… No estic mentalment preparada per tornar a la selecció”.
I és que els ha dolgut no només que les convoquessin contra la seva voluntat sinó que a més, es fes oficial sense prèviament haver-les avisat ni consultat, i a sobre haver de sentir l’entrenadora mentir dient que havia parlat amb les jugadores. No obstant, afirmen que donen tot el suport a les companyes que han optat per quedar-se. “La nostra situació és diferent. Mentalment no estem a punt. Però estarem donant suport a les jugadores, tal com ho hem fet durant aquest temps, des de fora”, ha subratllat León.
Han afegit que “estem contentes perquè és veritat que, poc a poc, s’estan fent millores”. En les darreres hores, en aquest sentit, la RFEF ha emès un comunicat en què es disculpa amb la futbolista Jennifer Hermoso -protagonista involuntària quan va rebre un petó no desitjat per part de Rubiales- i instava a obrir “una nova etapa”. La nova etapa sembla que ha començat amb acomiadaments. El primer en caure ha estat Andreu Camps, secretari general i mà dreta de Rubiales. No serà l’únic. Les jugadores van deixar clar que no volen Montsé Tomé com a entrenadora.
Una temporada per emmarcar de les dues futbolistes
Mapi León i Patri Guijarro han estat per a molts la cara més visible i l’estandard de la “revolta”. Tot i que han tingut suport dels aficionats del FC Barcelona i de bona part dels seguidors de l’anomenat FutFem, també és cert que els missatges insultants, amenaçadors i de menyspreu que s’han arribat a sentir i llegir han estat molts.
No ha estat una situació fàcil per a cap d’elles. Les han titllat de “capritxoses”, de “cries”, de “males professionals” o de “males patriotes”. També perquè s’han trobat soles davant d’una entitat que lluny de protegir-les, les ha llançat als lleons sense miraments. “Per l’afició? I tant que ens hem sentit recolzades. Però no per qui se suposa que ho hauria de fer”, va dir León quan es dirigia cap a la concentració. Així que, tot i que els seus ideals s’han mantingut intactes, ha tingut un cost emocional important.
Afortunadament pel Barça aquest daltabaix emocional no s’ha traslluït al terreny de joc. León va fer una temporada per emmarcar, fins al punt de ser nominada a Millor Jugadora 2023 als premis Pilota d’Or, i això sense disputar el Mundial amb la selecció. També s’ha endut el premi de Millora Jugadora del Gamper 2023. Per la seva banda, Guijarro, en una posició que no era la seva -d’interior esquerra per cobrir la baixa d’Alèxia Putellas- es va endur elogis per totes bandes i també diversos MVPs, i també és entre les nominades a alçar-se amb la Pilota.
En el primer partit de Lliga les dues van jugar sense mostrar símptomes de desconcentració o de malestar. Ser al Barça és per a elles ser a casa. Ben al contrari del que els passa amb la selecció, tot i que per les declaracions fetes una escletxa de llum s’ha obert.
No es descarta que si en el termini d’un mes, que és el fixat per els suposats canvis, la RFEF passa de manifestar bona voluntat a moure fitxes reals, les dues futbolistes decideixin que és l’hora de tornar. Encara les podríem veure als Jocs Olímpics. O encara podríem acabar veient com enlloc de ser 2 futbolistes les que opten per no anar a la selecció se n’hi acabin afegint més, aquelles que en la reunió ja han expressat que tenien “dubtes” i que no acaben de sentir-se “còmodes”. Entre aquestes, Alèxia Putellas, que en declaracions post reunió va deixar clar que si continuava concentrada no era “perquè estigui a gust”.
