!--akiadsense-->
“Vam arribar ahir, vam anar veure Billi Elliot, el musical aquell i abans d’anar a la manifestació, tenim entrades pel Prado”. Així explicaven a El Món a primera hora d’aquest matí, en un bar gallec del barri de Lavapiés de Madrid, una parella de catalans el programa d’actes previst per aquest dissabte. El desembarcament català arran de la manifestació del sobiranisme civil i institucional a la capital de l’Estat per defensar el dret a l’autodeterminació i en solidaritat als presos polítics d’aquesta tarda s’ha fet notar.
La presència de groc pel centre de Madrid és massiva i el copyright de manifestació a la catalana també es fa sentir. L’immens escenari a La Cibeles i la meravellosa capacitat logística de l’ANC i Òmnium per aquests events ha deixat perplexa des de la policia als madrilenys. En el balanç del dia s’hi compta la detenció d’un secretari nacional de l’Assemblea que estava en recerca, una ridícula manifestació ultra, un dispositiu policial brutal, l’amenaça de grups feixistes de fer de les seves i un nou exemple de mobilització catalana.
!--akiadsense-->
“Ens han dit fills de puta i drogats, però també altres ens han animat”, comentava un grup de senyores, totes de groc davant la façana del Banc d’Espanya. Han vingut en un dels cinc-cents autocars, quinze AVE i centenar de cotxes particulars que provenien de Catalunya. Però també n’arriben del País Valencià, de Galícia, d’Euskadi, o de Valladolid. Alguns han tingut la visita sorpresa de la Guàrdia Civil. A l’Estat sempre li agrada fer-se veure. De la mateixa manera que el sobiranisme es vol vantar d’omplir Madrid, l’Estat té l’obligació de fer sentir la seva presència, com un equip local que defensa l’àrea. La manifestació serà massiva.
Els manifestants aprofiten per fer turisme. Es fan selfies davant l’escenari i prenen canyes. Hi ha un públic heterogeni. Són militants, disciplinats i esperen les intruccions de la seva secció local a través dels canals de Telegram o Wattsapp. Van en grups i debaten enmig del carrer o a les terrasses. La declaració del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, de dijous al Tribunal Suprem, és un dels motius de debat més afrancesats. Ningú vol prendre mal en la seva excessiva defensa ni en un furibund atac.
!--akiadsense-->
Una de les qüestions més preocupants del matí ha estat la detenció del secretari nacional de l’ANC, Jordi Alemany. Tenia una ordre de detenció per no haver-se presentat el dijous 7 de març al jutjat de Girona. La justícia havia cridat Alemany a declarar per haver entrat a la delegació de la Generalitat i haver-ne retirat la bandera espanyola. La policia l’ha identificat al pas d’una grotesca manifestació ultra que ha aplegat poc més d’una quinzena de persones. Una nota de color folklòrica sinó fos per les barbaritats que cridaven o les banderes que portaven.
A l’immens escenari de les entitats convocants, més d’una cinquantena, s’hi passeja molta gent. Algun adolescent es fa una foto posant el dit en forma de peineta, però la majoria del públic de Madrid passa sense acabar d’entendre que és tota aquella moguda. “Si una manifestación indepedentista por el judicio, ¿no?”, comenten en conversa en aquest diari dos veïns de la zona. Es pot concloure que si bé no els molesta, per una qüestió d’imatge democràtica tampoc els hi fa cap gràcia. De fet, si només han llegit els mitjans de Madrid no és d’estranyar que no ho entenguin. A uns dos-cents metres de la capçalera de la manifestació, el PP celebrava la presentació de candidats. Hi havien els caps de files per Tarragona, Girona i Lleida.
