Per fi s’ha acabat el que ha vingut sent un suplici, les eleccions a la FAVT.
La FAVT i en general les AAVV de Terrassa (no totes), tenen una existència que està entre allò protocol·lari, allò anecdòtic i moltes vegades allò còmic. També hi ha Associacions Veïnals que busquen ser un actiu per la ciutat i els seus ciutadans. També hi ha persones a la FAVT que volen ajudar. Hi ha de tot, “como en botica”.
Abunden en els moviments veïnals els anys, falten idees; abunden militants que miren de reüll al seu partit a veure “que hi ha d’allò meu”, falten joves; abunda el postureo i falta independència. Falta, sobre tot, informar-se per prendre decisions i postures, i sobren fotos. Falta, en definitiva, capacitat de liderar tanta força bruta i tantes idees com n’hi ha en cada un de nosaltres, els ciutadans.
Hi ha una llista guanyadora en les eleccions a la FAVT i ara ha de liderar els objectius que son els propis de les AAVV. No ha de ser la junta un teatre de gent que juga a la política d’estat i que està en cada front que s’obri i cada problema que existeixi. Hi ha coses més properes, necessàries (mundanals potser), que son pròpies d’aquest “mundillo” de la política de la “lliga preferent” i que es generen des de, entre altres, les associacions de veïns.
La FAVT i les AAVV ha d’existir per defensar els interessos dels ciutadans davant d’aquelles qüestions que necessàriament necessiten unitat per així equilibrar forces entre els polítics, que viuen d’això i per això, gestionant allò públic; i dels que d’estar per casa, o sigui, els ciutadans i veïns de la nostra ciutat, que som part d’allò públic.
Es necessiten voluntats i esforços que siguin independents, no han de rebre’s més consells dels necessaris i cap consigna. Som adults, lluitem per tenir unes vides dignes i obrir camí als nostres fills i a les nostres vides, després no necessitem ni volem a polítics que s’hagin divinitzat i que per la seva clarividència puguin dir-nos què i com fer les coses.
No obstant, hi ha hagut la intervenció d’una diputada i companys del seu partit que es van presentar, a petició d’un membre de la FAVT, a obrar el miracle dels peixos i els pans. El resultat màgic d’aquesta intervenció divina és una demostració de la falta de costum que hi ha en el exèrcit de la democràcia.
La democràcia de la que parlem és de tots, i tots tenen dret a decidir lliurement. És necessari que existeixin opinions independents, que aprenguin a dialogar, a compartir i a arreglar els desacords, però no a deixar en mans dels nous Déus el què, el com i quan s’han de resoldre les qüestions.
La democràcia no és votar cada quatre anys, la democràcia és deixar que cada un decideixi i faci el que vulgui i sàpiga cada dia de la seva vida. La democràcia no és patrimoni dels que van trepar alt, la democràcia és universal i és la que deixa i permet viure dignament a tots, mentre no siguin un bandit o un delinqüent.
Els polítics (i només ho suggereixo) haurien de llegir a una altra Candela, la Candela Cortina que escriu sobre ètica política, i aprendre d’una vegada per totes que un polític no ha d’actuar més enllà de l’àmbit que se li ha assignat. Perquè un polític, depèn de l’actitud reiterativa que agafi, pot arribar a ser un mafiós que no deixa titella amb cap si no se l’aplaudeix amb afany. Un polític ha de resoldre els problemes des de l’àmbit que li ha estat assignat, no ha d’aspirar a ser omnipotent ni omnipresent.
Un polític té les seves pròpies lluites internes, les tñe amb els seus iguals i allà traurà les seves armes. Un polític no ha de prometre favors que suposin un cost de diners que no sigui el seu propi. Un polític ha de ser digne de tots, dels que el voten i dels que no el voten. En definitiva “zapatero a tus zapatos”.
No matis a la democràcia, (que no és teva), amb accions que no ho son (democràtiques) o no deixen exercir-la a altres.
I acabo desitjant sort a tots i a convidar-vos a no deixar de buscar el millor per tots, a ser feliços i deixar als altres a ser feliços.
Carta al director de Diego López, excandidat a la presidència de la FAVT.
