El proppassat Divendres Sant, vaig tenir la gran sort d’assistir -a la Seu d’Ègara- al Sermó de les 7 paraules (les 7 frases que Jesús pronuncià, a la creu, segons els evangelis). L’acte va ser fascinant. Com alhora ho és el número.
Pitàgores deia que era el número perfecte. Roma s’edificà sobre set turons. També l’instrument sagrat del Déu Apol·lo tenia set cordes. Set són les notes de l’escala diatònica musical. Els grecs decidiren que serien set les grans meravelles del món (representatives del símbol de la bellesa). I les belles arts s’estipulen en aquesta xifra.
A l’Edat Mitjana, van descobrir que el 7 era la suma de les tres arts liberals del Trívium (gramàtica, dialèctica i retòrica) i les quatre del Quadrívium (aritmètica, música, geometria i astronomia). Dante Alighieri l’utilitzà per descriure els 7 inferns a la Divina comèdia.
Místicament, la numerologia occidental diu que el 7 ve referit al pensament de la totalitat de l’univers en moviment. És la suma de 4 + 3 = 7: quatre elements de la natura (aigua, terra, foc i aire) amb quatre punts cardinals de l’orientació espacial (nord, sud, est i oest). Afegint-hi el tres de la simbologia de la perfecció divina (concebuda com a trinitat conceptual), ha donat volada a la creença llatina del Omne trinum est perfectum: la unió d’ambdues xifres (quatre de materials + tres de celestials) es considera com una combinació perfecta.
Bíblia i cristianisme l’utilitzen sovint. A la mentalitat religiosa hebrea, de manera simbòlica i literària, el món es creà en 7 dies. El rei Salomó construí el Temple de Jerusalem en 7 anys. Jesús li explicà a Pere que sempre cal perdonar “fins a 70 vegades 7”. Tenim 7 sagraments i són 7 els pecats capitals. La predilecció per aquesta xifra fa que els evangelistes adjudiquin 7 frases a Jesús, abans de morir a la creu. Justament la guspira que motiva aquest article. En plena Setmana Santa, malgrat que són molts els qui passen del fet religiós, em prenc la llicència de citar-les:
“Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan / En veritat t’ho dic, avui seràs amb mi al paradís / Mare, ací tens el teu fill… Fill, ací tens la teva mare / Tinc set / Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat / Tot s’ha complert / Pare, a les teves mans encomano el meu esperit”.
Tenim setmanes de 7 dies. Són 7 els dies que la lluna tarda a canviar de fase. L’arc de sant Martí es compon de 7 colors. Diuen que els gats tenen 7 vides i, quan expliquem contes als nens, mai no falten els clàssics de la Blancaneu i els 7 nans o Les 7 cabretes i el llop. Si ens enfadem preguntem “per quins set sous?” i anomenem setciències les persones que abasten diferents disciplines.
Reflexionem-hi una mica! I tant de bo que no hàgim d’esperar 7 anys per a veure atorgat al conjunt de les esglésies romàniques de Sant Pere el títol de Patrimoni Mundial de la Humanitat, per part de la Unesco!
