MónTerrassa
L’avi Llarena, amic de Macià i defensor a ultrança de la immersió
La carta de Joan Llarena a Francesc Macià
La carta de Joan Llarena a Francesc Macià | Arxiu Nacional de Catalunya

!--akiadsense-->

Nova sorpresa en els avantpassats del jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena. Una carta catalogada a l’Arxiu Nacional de Catalunya demostra l’admiració que l’avi del jutge, Joan Llarena, tenia pel president Francesc Macià així com el seu suport incondicional a l’ensenyament del català a l’escola.

Joan Llarena, inspector d’Ensenyament a Lleida i futur repressaliat pel franquisme, va marxar de Torregrossa, el poble on el seu pare, Toribio s’havia instal·lat com a secretari de l’Ajuntament. Un home que, segons mostren les investigacions de Ramon Manuel Ribelles, era un renovador pedagògic i un innovador de l’escola catalana fins al punt que va participar activament de les reformes educatives de La Mancomunitat.

La carrera com a pedagog a Catalunya acabà el 1920 quan es va traslladar a Burgos, a la Inspección Provincial de Primera Enseñanza. Ara bé, tot i la marxa a Burgos i el pas del temps, Joan va continuar la seva defensa del català com a llengua escolar i va felicitar a “l’estimadíssim i amic”, president Francesc Macià per haver aconseguit la protecció constitucional de la llengua catalana.

La prova del cotó és una carta que el mateix Llarena va remetre al president Macià el 24 d’octubre de 1931 felicitant-los per l’aprovació a les Corts espanyoles de l’article 48 de la Constitució republicana que garantia l’ensenyament públic i en català.

La carta, descoberta per l’arxiver Miquel Pérez, s’adreça a Macià com “estimadíssim Sr i amic” i li dóna la “coral enhorabona” per l’aprovació de l’article 48 de la Constitució republicana. Un article que en aquell moment del debat parlamentari a les Corts espanyoles defensava l’ensenyament públic i permetia a les “Regions autònomes a organitzar l’ensenyament en les seves llengües respectives”.

Un article que posteriorment es va convertir en l’article 50 del redactat definitiu i que establia: “És obligatori l’estudi de la llengua castellana, i aquesta es fes servir també com a instrument d’ensenyament en tots els centres d’instrucció primària i secundària de les regions autònomes”. “L’Estat podrà mantenir o crear-hi institucions docents de tots els graus en l’idioma oficial de la República”, determinava l’article.

Destaca de la carta la signatura de Llarena com a Joan, i que estigui escrita en català, malgrat que ja feia onze anys que era a Burgos. Un moment, en el que també participava de les activitats del Casal Català a Burgos. Joan Llanera, avi del jy¡utge ariet del procés, un “amic” del president a qui reverencia i felicita per aconseguir que el català fos llengua d’ensenyament a Catalunya. Continuarà.

Nou comentari

Comparteix