Un so. “Cloc, cloc, cloc. Pam!” Una porta metàl·lica tancant-se. La por. L’angoixa. La primera nit a la cel·la del mòdul quatre de la presó d’Estremera. Una imatge. El conseller Jordi Turull fumant, amb els barrots de fons i els raigs del sol il·luminant la foscor. “Aquest so i aquesta imatge els recordaré tota la vida”, diu el conseller Josep Rull, que evoca l’instant en què la nit del 2 de novembre, ell i vuit consellers més –Santi Vila només va passar una nit, i va compartir cel·la amb un pres comú perquè, en ser senars, els seus ja excompanys de Govern no van dubtar a emparellar-se entre ells- van ingressar a presó preventiva acusats d’un delicte de sedició. “Quan es tanca la porta te n’adones que la teva vida canviarà. Paral·lelament, comences a entendre què és transcendent i què no ho és, a la vida. El que ens passava era tan fort que les discrepàncies que haguéssim pogut viure entre nosaltres, al partit o al Govern, passen a ser del tot irrellevants. I quant sents el cloc, cloc, cloc, pam!, saps que el més dur és que no podràs veure els teus fills”.
Els seus dos fills, de 8 i 3 anys, han estat 32 nits sense el seu pare, un patiment que ha estat més curt que el que han de viure els fills dels Jordis i dels consellers Junqueras i Forn, encara empresonats. Una desgràcia que el Tribunal Constitucional va evitar als ultres que van assaltar la Blanquerna de Madrid durant la celebració de la Diada el 2013. El Suprem va dictar presó preventiva, però el TC va considerar que aquesta mesura causaria més mal que bé perquè els acusats tenen fills petits. Fills de primera i fills de segona. Però els consellers, com remarca Rull, “hem sortit amb més dignitat encara, convençuts i amb ganes de continuar fent política. Ens volien humilar però no se n’han sortit. Al contrari, anem endavant”.
Tots els consellers i conselleres han reiterat l’agraïment als ciutadans, coneguts i anònims, que van enviar-los cartes a la presó. Les valoren com si cada pàgina fos una petita victòria contra la repressió de l’Estat. “Tens l’escalf de la gent, cada carta és amor en estat pur. De debò, sort en vam tenir, de les cartes, perquè les setze hores que passes tancat a la cel·la són d’una duresa extrema. Cada carta ens regalava uns minuts d’ocupació, de records i d’alegria dins de la desgràcia”, rememora el conseller. Només va poder contestar entre un 15% i un 20% de les cartes que els funcionaris de presons li van entregar. I va marxar d’Estremera amb una caixa de cartró amb més de 1.000 cartes per obrir. “Les penso llegir totes”, assegura. El seu fill gran li va enviar dues cartes, però mai no les va rebre. Confia trobar-les a la caixa, després del 21D. I cada dia, quan feia la trucada de 5 minuts a la seva dona i els fills, li preguntava: Pare, que has rebut la meva carta?. Les altres tres trucades -en total, en tenia10 a la setmana de 5 minuts- eren per a la seva mare. La dona per la qual Josep Rull va descartar l’opció de l’exili.
