La falta d’habitatge s’ha convertit en un dels problemes més greus de Terrassa i també en un dels aspectes menys valorats en el nou baròmetre municipal 2025, en què la inseguretat encara encapçala les preocupacions, segons l’estudi al qual ha tingut accés MónTerrassa. Però així com la inseguretat recula respecte al baròmetre del 2024, el problema de l’habitatge segueix augmentant i també ho fa la percepció negativa de la immigració. El 42% dels enquestats consideren que la ciutat ha empitjorat en l’últim any, però en aquest cas es tracta d’un retrocés respecte al 48% de l’any passat i que s’alinea amb què la satisfacció de viure a la ciutat creix lleugerament amb una nota de 7,36 sobre deu i al fet que el 50% d’aquests enquestats consideren que Terrassa millorarà en el futur.
El problema de l’habitatge constituïa en segona posició el problema més greu en el baròmetre del 2024. En un any, s’ha incrementat aproximadament en un punt i se situa en prop del 13%. Però en la primera enquesta d’aquesta sèrie del 2021 aquesta preocupació encara no apareixia. En aquests moments, no només s’indica com a problema a la ciutat, sinó que quan es pregunta els elements positius de Terrassa, el factor Accès a l’habitatge i preu dels lloguers surt en última posició amb una puntuació de només 3,7 sobre deu. El sondeig, com en el 2024, s’ha encarregat a l’empresa Search Value, que ha entrevistat telefònicament 831 terrassencs majors de 18 anys entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre.
El rànquing de problemes més greus el lidera la inseguretat i la manca de policia, amb un 22%; l’habitatge, amb aquest 13%; i la immigració, amb un 12%. “En els tres casos són problemes que també van ser els més mencionats en l’enquesta anterior del 2024 per part de la població en les mateixes tres posicions i variacions mínimes en el seu pes percentual”, es precisa en les conclusions de l’estudi. La qüestió de la inseguretat ha baixat en dos punts, mentre que el de la immigració ha augmentat per la seva banda en dos punts. A continuació figura l’incivisme, que es manté en un 8%, i la neteja que puja fins al 7%, un punt més. L’estudi també destaca que aquest últim problema “augmenta sensiblement”, malgrat que ja no és el gran inconvenient del 2021, quan representava un 16% de les queixes.
Satisfacció de viure a la ciutat de 7,36 sobre deu
En el moment en què es demana el grau de satisfacció de viure a Terrassa, de totes maneres, la puntuació se situa en 7,36 respecte al 7,29 de l’any passat, tot i que en una enquesta semblant el 2028 aquesta nota arribava a 7,61. Quan s’ha d’assenyalar quins són els aspectes més positius, hi destaca la qualitat de vida que responen un 20% dels enquestats, un increment de dos punts en relació amb el 2024. En canvi, els aspectes de la tranquil·litat i els serveis públics, benestar social i transports retrocedeixen dos i un punt, respectivament, per col·locar-se en un 12% i 11%. “Tots els aspectes valorats han millorat les seves puntuacions, excepte tres: el servei municipal d’autobusos, els serveis públics de salut i l’accés a l’habitatge i els preus dels lloguers”, es recorda en aquest estudi.
En aquest últim any, els enquestats consideren que la ciutat ha empitjorat més que millorat, en una relació del 42% dels primers respecte al 29% dels segons. Els que creuen que ha millorat disminueixen en un punt, encara que els que pensen que ha empitjorat també baixen en sis punts. En bona part, se’n van als que afirmen que s’ha quedat igual, amb un 25% i quatre punts més. Una visió pessimista que es contraresta quan se’ls pregunta si consideren que la ciutat millorarà en el futur. En aquest sentit, el 50% contesten que sí, una cosa que contrasta amb el 35% que diu que no, si bé els optimistes han disminuït en un any més de cinc punts i els pessimistes han crescut tres punts. En general, la percepció de Terrassa és positiva en un 57%, vuit punts més, respecte a la visió negativa d’un 36%, vuit punts menys. Són els homes, amb un 62% els que es mostren més positius.
I si s’ha de definir la ciutat, la cultura i el patrimoni són els distintius més citats, amb un 11% i un 9%, respectivament, encara que reculant un punt en relació amb l’any passat. L’estudi remarca una “heterogeneïtat important” en les respostes sobre aquests signes distintius, malgrat que “són aquestes matèries culturals les que donen millor imatge de la ciutat per davant d’altres aspectes”. Ara bé, “el 21% dels entrevistats no saben dir un aspecte o característica que defineixi la ciutat, la qual cosa denota una falta de preocupació o de vincle amb la ciutat”.
Un ús habitual del català que baixa al 34%
En l’actual baròmetre, es constata que gairebé la meitat dels entrevistats declaren haver nascut a Terrassa (49,6%), mentre que el 15% diuen que ho han fet a l’estranger. Tot i que el 91% contesten tenir la nacionalitat espanyola, amb un 9% d’estrangers. De fet, un 6,5% declaren haver adquirit la nacionalitat amb posterioritat, “proporció que presenta un sensible augment respecte del baròmetre del 2024”, se subratlla en les conclusions de l’estudi. Sobre el total de la població terrassenca, un 2,3% són marroquins, un 2% veneçolans, un 1,1% equatorians i un 1% colombians.
Un 20% declara tenir estudis universitaris i un 17% de Formació Professional de grau superior, mentre que un 25% diu comptar amb els estudis de primària. Només un 1% respon no tenir els estudis obligatoris acabats. El 65% dels entrevistats formen part de la població activa, amb una mica més de la meitat d’assalariats i únicament un 6,3% de persones que contesten estar en atur. El 27% són jubilats o cobren algun tipus de pensió o rendes passives.
Una altra dada que crida l’atenció és que el català retrocedeix com a llengua habitual entre els enquestats i baixa més de dos punts fins al 34% respecte al 2024. Mentre que el castellà l’utilitzen com a llengua principal el 65% dels entrevistats en aquest nou baròmetre sobre Terrassa.
