!--akiadsense-->
Des d’abans de l’U d’Octubre, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil han ficat l’ull als Comitès de Defensa del Referèndum que han derivat en els Comitès de Defensa de la República (CDR). Les brigades d’Informació dels dos cossos i fins i tot dels Mossos revisen un a un els vídeos, imatges i comptes de difusió de la seva activitat així com assiteixen a les ja poques assemblees o reunions públiques. De fet, la Justícia ja ha començat a citar membres dels comitès per accions durant la vaga del 8 de novembre passat. I les policies no amaguen “l’efectivitat” d’aquests grups.
Així mateix, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va rebre el passat 15 de desembre, un atestat de la Guàrdia Civil (número 2017-101743-00000112) en què posava negre sobre blanc la descripció dels CDR. La Guàrdia Civil els definia com a “grups sorgits a Catalunya durant el 2017 amb l’objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d’independència del 1-O” i apuntava el nom dels seus principals portaveus.
El mateix informe consta d’un annex, el número sis, en el que la Guàrdia Civil destaca l’efectivitat dels CDR demostrada en accions durant la vaga general del 8-N. Com exemple, la Guàrdia Civil defineix com una “mostra de l’eficàcia de grups organitzats i violents” els talls de les “principals artèries de Catalunya com l’AP7, l’A2, la N-II, la C-32, la C-154, la N-152, la C-25, la N-340, la A22 o la C-12 o les vies de l’AVE”. “Uns actes de sabotatge en el que fou fonamental l’activitat organitzada dels CDR”, conclou l’atestat.
