La crisi del PSOE ha inspirat el terrassenc Jaume Aulet, professor del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, i n’ha fet uns versos.
«Quin Comitè Federal
dels sociates a Madrid!
Han clavat tant el punyal
que han degollat el partit.
——
El PSOE ja no és Obrer
ni tampoc Socialista.
Què deu ser? Que no ho veus bé?
Hauràs d’anar a l’oculista.
——
“Miri aquí, que veu la P?”,
dirà mentre t’ho gradues.
I tu, pobre, quin merder!,
li hauràs de dir que en veus dues.
——
“Veu la S i veu la O?
Què em diu ara, no en veu cap?”
“No, li ho juro, de debò:
veig una ombra… com un nyap!”
——
“I tampoc no veu la E?”
“Ui sí: ben grossa i intacta!”
“Uf! Doncs ja li faig saber
que no té cap cataracta.”
——
L’oculista ho fa molt bé,
però té poca xerrera,
que en té vint del PSC
tots a la sala d’espera.
——
Qui diu que no hi anirà
és el partit de Terrassa
perquè aquests ja ho veuen clar,
saben que això serà massa.
——
Que a Terrassa el PSC,
com que veu que ha d’estar al dia,
ja té el local de lloguer
a les Finques Llaberia.»
El congrés [federal] del PSOE (versos del dia 27)
«Com que això del socialisme
ja ningú no sap què és,
Sánchez, arran de l’abisme,
ara convoca un congrés.
——
No ho veieu, quin desgavell?
Si el PSOE és una desferra!
Hi anirà en Josep Borrell
i també l’Alfonso Guerra.
——
I no em sorprendria gens
–mare meva, ves per on–
que, entremig de tants talents,
hi aparegués la Chacón.
——
Oh, quins moments més amargs!
Pobre PSOE, quin final!
Si no saben ni qui és Marx
ni han llegit El capital.
——
‘Algú vol el meu seient?’,
dirà Sánchez fent l’ofès.
I ho dirà mig somrient,
vetllant pel seu interès.
——
Aquella d’Andalusia,
ben fidel al seu estil,
es mourà com una harpia
per poder bellugar el fil.
——
Però, quan arribi el dia,
dirà que no té el perfil.
Que no, que preferiria
la seva Feria de Abril.
——
Els mascles, que són barons
i tots cobren sobresous,
uns n’estan fins als collons
i alguns altres fins als ous.
——
Que ells són tan socialistes
i foten tant el gitano
que només van donant pistes
per investir en Mariano.
——
[Ai perdó, perdó demano,
que m’han tocat la campana:
quan faig servir el mot ‘gitano’
vull dir ‘ètnia gitana’.]
——
I l’Iceta, quina cosa!,
que també creu que és baró,
va a la Festa de la Rosa
i només fot de bufó.
——
Ostres tu, vatua l’olla!
Mare meva, quin merder!
I és que, amb tota aquesta colla,
ja em direu què poden fer.
——
En Rajoy n’està agraït.
No entén res, com és normal,
però els assessors li han dit
que li estan fent un regal.»
