És una situació bastant quotidiana, que es pot convertir en un malson o en una peça de teatre sempre d’actualitat amb les dificultats de cadascun per sobreviure en l’entramat capitalista. Jordi Galceran va escriure i portar a escena la comèdia El crèdit el 2013 al Villarroel Teatre de Barcelona. Des del 13 de desembre passat, es representa la versió dirigida per Maria Miralda, del Grup de Teatre d’Amics de les Arts, a la seva seu amb prou èxit de públic -més de 900 espectadors- perquè la seva durada prevista fins a aquest cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) es prorrogui encara fins al cap de setmana que ve (dissabte i diumenge). Una manera de reflexionar rient sobre com afrontem els nostres deutes en aquest 2026 acabat d’encetar.
Ernest Castañé es posa en la pell del director d’agència bancària i Marc Novellon en el del client que va demanar un crèdit. A partir d’aquest encontre, es desencadena tota una espiral particular que ressona amb les absurditats i paranys que ens ofereix el sistema perquè hi ens quedem atrapats. “Una comèdia sobre l’economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les relacions humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella”, es presenta com a reclam des del mateix grup de teatre de l’entitat terrassenca, presidida per la pròpia Miralda.
Miralda es rodeja de Maria Mercè Monterde com a ajudant de direcció. I ha comptat amb Anna Clariana i Josep Guindo per al disseny i la fotografia del cartell. El dramaturg i guionista Jordi Galceran va estrenar El crèdit després d’haver tingut d’altres èxits com El mètode Grönholm, una peça en aquest cas dins de l’agressiu món dels recursos humans d’empresa. L’obra als Amics de les Arts (carrer del Teatre, 2) es pot veure divendres i dissabtes a les 21 h, i diumenges a les 18 h.
Exposició de Juanita de Batlle fins al 8 de gener
D’altra banda, continua oberta fins al 8 de gener l’exposició dedicada a Juanita de Batlle (Juana Fulgencia Panadero Galán, 1933–2004) a la Sala Salvador Alavedra de la mateixa seu d’AA.AA. La mostra proposa un recorregut per les diferents etapes creatives de l’artista toledana, mostrant-ne l’evolució i personalitat pictòrica d’un estil que es va moure entre l’expressionisme, el fauvisme i l’informalisme. De jove, havia treballat per a una companyia americana de teatre, abans d’arribar a Barcelona als anys cinquanta del segle passat i conèixer Ramon de Batlle, col·leccionista i escenògraf del Teatre Victòria, amb qui viuria i s’instal·laria a Can Batlle, que esdevindria un centre cultural d’avantguarda. Després de la mort del seu marit, el 1985 Juanita es dedicaria plenament a la pintura.
