La Diputació de Barcelona ha fet balanç de les actuacions fetes al cim de la Mola després del tancament del restaurant el mes de gener de 2023 i ha avançat algunes de les actuacions que es faran a les principals vies d’accés. No se’n tancaran, però sí que es procurarà redirigir als excursionistes per les que estiguin preparades per evitar malmetre-les. En algunes, es generen alternatives paral·leles per on es pot anar més de pressa o córrer. Un exemple és la que permet pujar des dels dipòsits, on ja s’han fet intervencions amb arbres per tallar el pas.
El Camí dels Monjos, llegendari, és un dels eixos d’accés per arribar al monestir i el lloc per on els animals de càrrega del restaurant -ara reallotjats- feien el transport d’aliments, aigua, residus i estris. Té 3,2 quilòmetres i un desnivell de 400 metres. El trànsit constant d’aquests animals i l’elevada freqüentació dels visitants han incidit en l’erosió del ferm, amb impactes negatius en els ecosistemes naturals. El pla de la Diputació preveu una restauració que es durà a terme per trams. Un camí pensat per qui va caminant i per qui vol córrer. I per evitar que es creïn rutes alternatives paral·leles que malmeten la natura.
Els camins
Per arribar al monestir, s’hi pot anar per tres vies principals: camí dels Monjos (3,2 quilòmetres amb un desnivell de 400 metres); camí de Can Robert/Can Pobla (2 quilòmetres amb un desnivell de 275 metres); i des del coll d’Estenalles (6 quilòmetres amb un desnivell de 420 metres). No s’hi pot accedir amb vehicle motoritzat. Però hi ha desenes de variants: des de la Barata, Can Pèlags i Pi Tort, Canal de Can Pobla, Canal de l’Abella, camins de la Senyora o de la Font Soleia, Ses Corbs, Cingle dels Cavalls…
La Diputació ha avançat que, des que es va tancar el restaurant ara fa un any, l’afluència de visitants ha baixat un 21%. Un servei de menjar que mai més es posarà en marxa, han reblat des de la Diputació. També es crearà una gran xarxa d’aparcaments a la carretera de Talamanca. Una sèrie de mesures que canviaran de dalt a baix l’espai més emblemàtic de l’espai protegit.
El monestir benedictí de Sant Llorenç (que té el seu origen en el segle XI), va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983. El conjunt monumental, la joia de la corona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, de 946 metres quadrats, està format per l’església, la galilea i l’antic edifici de l’hostatgeria i ha acollit els serveis de restauració, d’informació i de divulgació cultural i ambiental. Aviat serà diferent de com l’hem conegut els darrers seixanta anys. I els aparcaments a la carretera, també.
