!--akiadsense-->
El ministre d’Afers exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha afirmat aquest dimarts a Ginebra que els independentistes catalans han “mentit durant anys” i ha tractat de desmuntar alguns mites, com que la Guerra Civil espanyola va enfrontar Catalunya amb una Espanya franquista o que sigui franquista el Tribunal Suprem que jutja als responsables del ‘procés’.
“Una mica de pietat i d’honestedat amb la gent que va sofrir el franquisme”, ha subratllat el ministre, recordant que el dictador va ordenar afusellaments fins poc abans de morir. “Sota el franquisme, els que avui estan declarant davant el Tribunal Suprem no es passejarien saludant els seus partidaris com a estrelles de rock”, ha advertit. Malgrat constatar que “desintegrar un prejudici és més difícil que desintegrar un àtom”, ha dedicat temps a rebatre el que ha qualificat de “mentides” i manipulacions” de l’independentisme davant les quals, ha dit, “ningú ha reaccionat per a verificar si era veritable o fals”.
En una conferència en el Club de Premsa de Ginebra, ha defensat que Espanya no és “un cas estrany” perquè la seva Constitució no permet un referèndum de secessió. És més, ha recordat, que les Corts Constitucionals (o Supremes) d’Alemanya, Itàlia o els Estats Units tampoc els han permès. “Si el Vènet italià no hagués acatat l’ordre del Tribunal”, ha aventurat, “estarien com a Catalunya”. També ha rebutjat la idea d’un mediador entre el govern espanyol i el de la Generalitat. Una altra cosa, ha dit, és que el diàleg entre partits s’organitzi com aquests ho estimin i hi hagi una persona que faci la labor que considerin.
Borrell ha explicat que l’independentisme català vol un mediador internacional per a internacionalitzar el conflicte i presentar-se al món al nivell d’Espanya, i al mateix temps donar idea d’una situació “molt degradada”. Malgrat insistir que el problema és “sobretot entre catalans, i no entre Catalunya i Espanya”, ha reconegut que té “arrels històriques”. Borrell ha retratat a Espanya com “mal cuinada en el forn de la història”, un país que en l’últim segle i mig només ha tingut conteses civils, no un enemic comú que unís als seus ciutadans”.
