La terrassenca Begoña Mundo és consellera delegada del grup Tema-Litoclean, una empresa dedicada a la neteja d’espais contaminats i altres temes mediambientals; i és consellera del Consell de l’Observatori, Dona Empresa i Economia (ODEE), un fòrum de reflexió, estudi i propostes amb l’objectiu de posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual. En motiu del Dia Internacional de les Dones, Món Terrassa ha parlat amb l’egarenca per repassar la seva trajectòria professional en un món envoltada d’homes, els desequilibris actuals de gènere, i com incloure el lideratge femení a les empreses.
És consellera delegada del grup Tema-Litoclean i consellera del Consell de l’ODEE. Com a dona, com ha estat el camí per arribar fins aquí?
Bastant difícil. Dins de l’empresa Tema-Litoclean va ser fàcil perquè vaig ser sòcia fundadora, i per tant hem anat creixent i al final m’he fet càrrec de tot el grup, però amb els nostres clients no és senzill perquè et trobes amb moltes barreres. Vaig estudiar Ciències Geològiques, el que és més aviat un món d’homes, i en general, la indústria és un món d’homes també. No hi ha dones enginyeres químiques que estiguin treballant per la indústria, per exemple, o qualsevol altre tipus d’indústria. Malgrat això estigui canviant, a l’empresa no tenen pràcticament dones. El que passa és que com nosaltres fem una feina de consultoria ja comença a ser una mica diferent. Potser no hi ha tantes barreres en aquest sentit, però si haguessin de contractar dones directament no ho farien, preferirien tenir un home a fàbrica que a una dona. Amb la consultoria ha estat diferent. Tenim uns valors de dones de gairebé un 50%, molt elevat en el món industrial.
Quines son les barreres que impedeixen a una dona escalar en el mon empresari?
Són barreres invisibles. Les coses que diu la dona no se les prenen tant seriosament, sempre et prenen com una nena… hi ha moltes barreres que no es veuen però es palpen. Realment has de passar del que t’estan mostrant i anar una mica a la teva per demostrar que tens raó i que saps del tema del qual estàs parlant, i que estàs parlant seriosament. Aquestes son sobretot les barreres més importants. Lògicament com que estàs envoltada d’homes que no tenen aquestes barreres, és molt més fàcil que aconsegueixin posicions més elevades, perquè la societat està escrita així. Hi ha molts casos en que dones en posicions encara no tan altes no tenen les mateixes oportunitats que un home, i si no tenim les mateixes oportunitats començant des de baix, és molt difícil arribar a dalt de tot. A més, és molt difícil sentir-te representada quan estàs envoltada d’homes, i per tant, sentir-te acompanyada. És molt complicat.
L’han tractat diferent algun cop per ser dona? Algun exemple?
Per exemple, una anècdota. He tingut moltes reunions amb homes. En alguna ocasió m’havia passat que presentava un projecte que jo havia guanyat amb un company de feina. Al començar la reunió, l’home que parlava no em mirava, mirava només al meu company de presentació. Parlava i parlava, i no em mirava. Es pensava que el meu company era el ‘jefe’, quan en realitat jo era la que parlava més, perquè era la que dominava el projecte. Al sortir va ser molt tens i li vaig comentar “Has vist la situació?” i ell també ho va veure.
S’ha trobat amb altres dones al llarg del camí amb la mateixa situació?
Sí, en alguna ocasió, llavors empatitzes molt. Però en general, poques. He començat a veure clientes que estan en posicions molt bones i he vist un canvi important. A més, el fet de pertànyer a l’ODEE veus dones molt potents i que estan a dalt de tot, però en els inicis hi ha molt poques dones. Quan te les trobes pel camí intentes fer pinya.
Hi ha diferència en el tracte de les dones en la funció publica i en la funció privada?
Crec que sí, perquè a la funció pública tinc la sensació que ho apreciem com a que és mes “normal” que hi hagi dones, llavors ho acceptem una mica més. En la privada, a la dona li costa més, no és tan habitual, llavors es veu com una cosa fora de lloc, que sovint pensen “ostres com de bona ha de ser aquesta dona per arribar fins aquí”. I pot ser molt bona, però hem d’arribar a un punt on tots pensem que hi ha d’haver les mateixes oportunitats.
Les dones han de demostrar el doble?
Totes les dones hem de imposar-nos per dir “prou”, i és molt difícil fer-ho amb tots els dubtes que totes tenim. Considero que a dalt de tot hi ha homes mediocres, i per tant, tota la resta hem de tenir les mateixes oportunitats d’arribar a dalt de tot. És veritat que, en algunes ocasions, s’ha hagut de demostrar que les dones que han arribat a algun lloc han hagut de ser molt bones, perquè és així, per destacar per damunt dels que t’envolten has de ser molt bona.
Com es poden corregir els desequilibris actuals de gènere a les empreses?
Estem treballant moltíssim per fer-ho. Des de l’ODEE hem estat promotores d’un manual de comunicació no sexista per a l’empresa. Volem que sigui una col·lecció de manuals, i hem tret el primer, que és de documentació bàsica de l’empresa. Es tracta de revisar tota la documentació típica d’una empresa i veure tot allò que no esta fet en biaix de gènere. El que hem fet es aplicar vocabulari que tingui en compte el gènere, i en el qual tota la societat es pugui sentir representada, és a dir, que les dones es puguin sentir representades. Aquesta petitíssima acció estan fent que nosaltres dins de l’empresa en siguem conscients. L’ODEE el que fa és portar-ho cap a totes les empreses i que ho assumeixin. Això son petites coses, perquè el llenguatge no deixa de ser una realitat i un reflex de la societat. També estem fent altres coses, com l’Escola d’Igualtat per poder fer els plans d’igualtat correctament dintre de les empreses. Hi ha enginyeres dins de la nostra companyia que estan fent col·laboracions amb escoles per anar parlar amb els infants del que és ser una enginyera. Amb les carreres científiques hi ha menys dones que surten al món laboral, que treballin i que assoleixin una posició alta. En resum, cal educar des de baix. El que passa és que ho hem de fer a moltes capes i a molts nivells, i conscienciar a tothom del que és important. Una altra cosa que m’han dit referent a aquest projecte és “va dona el llenguatge no és important”, i sí que es important, perquè es una molt bona manera de conscienciar.
Creu que avançem en la direcció correcte per incloure el lideratge femení a les empreses?
S’està avançant a una bona direcció, però ens queda molt per fer. Hi ha un tema que m’agrada destacar i és que la societat està demanat un canvi: que siguem inclusius, innovadors, que les empreses siguin sostenibles… Tot això no ho aconseguirem si no incorporem a l’empresa la meitat de la població, que som les dones. Per tant, tot el que vulguem no ho aconseguirem si no incorporem dones. S’està fent, però ens queda camí. Hem d’incorporar el 50% de la societat perquè sinó ens perdem molta part del que passa. La directora de cinema Carla Simón va dir “si no hi ha les dones dirigint es perdem la meitat de les històries“. Molt fàcil d’entendre per tothom. Si no som inclusius, innovadors i sostenibles sense tenir en comte el 50% de la societat, serà impossible fer aquests canvis. O passa per tenir en compte el 50% o no passarà. Com a societat anem pel bon camí, però queda molt. Molta gent ha de fer el “clic”.
