Aquesta va ser la compareixença d’una retrobada entre l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el seu anterior grup socialista a l’Ajuntament quan aquest dijous va confirmar l’acord per a l’aprovació dels pressupostos del 2026 que el PSC local va avançar el dimecres al vespre. Amb la seva abstenció, els set regidors socialistes faciliten que els comptes de l’any que ve tirin endavant sabent que Ballart governa en minoria, però aquest aspira ara a què el PSC també s’abstingui en les ordenances fiscals, pas necessari perquè en el ple extraordinari de dilluns que ve es puguin aprovar just després els pressupostos. Un reequilibri de forces al consistori que deixa en un segon pla els dos regidors d’ERC, que l’any passat van facilitar amb la seva abstenció ordenances i pressupostos malgrat haver marxat poc abans del govern.
L’alcalde va revelar que, en aquests moments, el seu equip de govern està negociant tres esmenes que ha presentat el PSC a les ordenances. “Les estem analitzant i creiem que poden millorar les ordenances i, per tant, estaríem disposats a votar-les a favor”, va avançar Ballart. “Per tant, entenem que amb aquest vot a favor es facilitaria l’aprovació de les ordenances i, seguidament, podríem presentar el dictamen de pressupostos”, va afirmar el cap de l’Ajuntament en un escenari impensable fins fa poc perquè l’any passat el PSC va votar en contra en els dos casos. La seva portaveu, Eva Candela, ja va manifestar dimecres que, en les actuals circumstàncies, votarien en contra d’aquestes ordenances, que pugen un 2,5%, però que seguien negociant les seves esmenes.
Sense explicitar-ne exactament el contingut, Ballart va dir que es tracta d’unes “esmenes que fan referència a l’aigua i a la tarifació social del Conservatori”. En el cas de la companyia municipal Taigua, el regidor que estava en primera línia de les negociacions del PSC, Javi García, ja va explicar a MónTerrassa que el seu grup volia que el nou impost de l’aigua que pagarà el mateix Ajuntament a Taigua pel consum en els equipaments municipals s’apugés dels 14 cèntims per metre cúbic previst a aproximadament 27 cèntims per ser un preu més just. L’alcalde va contestar afirmant que estava “d’acord” en aquesta revalorització. En un altre moment de la compareixença, Ballart va defensar que la pressió fiscal de l’Ajuntament “continua sent moderada en la franja mitjana-baixa”.
Canvi de paradigma en les relacions entre Tot per Terrassa i els socialistes
Més enllà d’aquestes negociacions tècniques, que lidera la tinent d’alcalde de Serveis Generals, Laura Rivas, present aquest dijous en aquesta roda de premsa juntament amb els tinents d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, i de Promoció Econòmica, Meritxell Lluís, de Junts, i la plana major de l’equip de govern, és el marc polític d’aquest acord amb els socialistes el que suposa un canvi de paradigma a Terrassa després d’uns quants anys i la dimissió de Ballart com a alcalde socialista i del partit el 2017 per tornar-hi victoriós amb la seva plataforma Tot per Terrassa el 2019 i repetir el 2023.
“Celebrem que sigui un inici d’una etapa nova a la ciutat, un punt d’inflexió en la relació entre el govern i el principal partit de l’oposició”, es va felicitar Ballart. “Tenim la responsabilitat de parlar amb ells i d’intentar deixar de banda les picabaralles, deixar de banda les qüestions partidistes, i, sobretot, centrar-nos en el que pensem que convé a la ciutat en aquest moment”, va resumir l’alcalde sobre aquest passat convuls. “És veritat que hi ha discrepàncies en alguns temes, però en els temes fonamentals, que són els que hem acordat, com és l’habitatge, com és la millora de l’espai públic, ens hem pogut posar d’acord”.
Acords en millora urbana i habitatge i desacord amb ERC
A falta d’un acord semblant al dels pressupostos amb les ordenances, Ballart va desgranar els punts en què s’havia modificat en part els comptes de l’any que ve perquè els socialistes s’hi puguin abstenir. En l’apartat de millora urbana, l’alcalde va xifrar en 21,5 milions d’euros la suma total entre el que està previst en el pressupost ordinari i les inversions, que es xifren en 2,7 milions. “Mai cap govern municipal havia destinat tants diners a la millora i al manteniment de l’espai públic”, va assegurar el cap de l’Ajuntament. Quant a habitatge, va anunciar 1,3 milions el 2026 i 2027 per a la compra d’habitatge en tanteig i la seva rehabilitació. I, d’altra banda, un increment de 9,5 milions en inversions fins al 2030 per a recuperar el paper de la Societat Municipal d’Habitatge com a promotora pública, a més de negociar amb l’Agència Catalana d’Habitatge la transferència de la gestió dels pisos de la seva titularitat.
Una sèrie de mesures que Ballart considera que ERC també hagués pogut acceptar, com a empremta del seu pas pel govern. “Són temes que pensem poden fer sentir còmodes Esquerra Republicana perquè també puguin, d’alguna manera, sumar-s’hi amb la seva abstenció i deixar els partits de dretes a l’oposició”, va considerar l’alcalde deixant fora de l’equació els grups municipals del PP i Vox. “Ens vam encallar en una qüestió que és el pàrquing del Portal de Sant Roc”, va reconèixer Ballart sobre la demanda dels republicans que s’aturi aquest projecte mentre no es redacti el Pla d’Aparcaments. “Ells ens ho van posar com a condició per seguir negociant i va ser difícil arribar a un acord”, va precisar l’alcalde. “Confiem que d’aquí a dilluns, encara falten dies, s’hi sumin”, va mantenir obert.
Un front comú per reclamar a Madrid un finançament diferent
L’altre front de l’alcalde és el que considera greuge en el finançament local. “Els ajuntaments continuem treballant dins d’un marc que no ens és favorable, amb un sistema de finançament que castiga especialment municipis grans com Terrassa en una situació de creixement demogràfic”, es va queixar Ballart. Es referia al fet que, a causa d’un canvi pendent des del govern central dels anomenats IFS (Inversions Financerament Sostenibles), l’administració local tingui prohibit endeutar-se o aprofitar romanents. “La no aprovació dels IFS ens penalitza i perjudica directament els ciutadans i ciutadanes de Terrassa, en el nostre cas amb uns 5 milions d’euros que tenim bloquejats injustificadament”.
Per això, l’alcalde terrassenc va reclamar “un front institucional per desbloquejar inversions bàsiques pel progrés i la millora dels municipis”. En aquest sentit, Ballart va detallar que havia parlat amb els responsables de la socialista Federació de Municipis de Catalunya i la més propera a Junts Associació de Municipis de Catalunya, ajuntaments de l’àrea i arc metropolità de Barcelona, però també amb els de “Girona o Manresa”. “Hem tingut unes primeres converses i estem pendents de fer algunes reunions, però sí que voldríem constituir aquest front per poder tenir més força”, va desitjar Ballart per poder quadrar millor uns pressupostos consolidats que, amb les societats municipals, s’eleven als 340,29 milions d’euros, un 6% més que el 2025.
