“Els qui hem defensat i seguim defensant la importància social del Servei Públic Postal assistim amb sorpresa a l’atac que rebem durant aquesta campanya electoral per part dels qui des del terreny de la política haurien de posar-ho en valor. Falsejant dades sobre el desenvolupament de la campanya del vot per correu, per crear alarmisme entre la ciutadania i contribuir que creixi la desafecció respecte a l’exercici de la democràcia.
Sorpresa i preocupació per veure, a més, que aquesta lectura esbiaixada sobre l’habilitació extraordinària de mitjans que imposa una campanya d’aquest calibre sigui compartida per responsables sindicals de Correus. Recordem, per posar en context, que a les generals del 20 de desembre del 2015, amb menys de 800.000 sol·licituds, Correus també va demanar, com acaba de fer avui, l’ampliació de termini fins divendres al migdia; i que els 170.000 enviaments de vot pendents avui corresponen a ciutadans absents del seu domicili en dos repartiments, als quals Correus va deixar avís perquè els recullin a les oficines postals.
Es tracta doncs d’un exemple més de la mala gestió atribuïble a l’actual president de Correus, i al seu pla ocult de desballestament del servei públic postal?
El 2017 el sindicat majoritari de Correus coincidia, al seu congrés, amb la responsable de la SEPI, en presència de Feijóo, en la necessitat de dotar Correus d’un pla estratègic que reforcés la logística i assegurés el finançament. El període de govern de Rajoy havia suposat una sagnia de 9.182 llocs de treball, als quals se sumaven 1.120 milions d’euros en pèrdues.
Quan el 2019 l’Airef receptava una reconversió duríssima, que implicava l’abandonament de la Espanya Buidada i la retallada general de serveis i presència, els dos sindicats majoritaris van criticar aquella avaluació (i sense citar-los expressament, els partits que li donaven crèdit: Òbviament el PP, com en altres diagnòstics erronis de l’Airef), i es van tornar a alinear amb la direcció de Correus i del Ministeri, apostant pel futur de l’empresa pública.
Va ser a partir del 2020 quan, tot i que els compromisos d’ocupació i salari se n’anaven complint regularment, i s’atenia l’emergència del Covid (sempre “per la pressió sindical”, segons doctrina clàssica), es va anar instal·lant el discurs que la presidència pretenia “desballestar” el Servei Postal i privatitzar-lo. Sense arguments objectius es va arribar a organitzar, a vigílies de les eleccions autonòmiques gallegues, una campanya pública de recollida de signatures pel servei rural, que encara que va ser un fracàs (2.000 firmes, quan el mateix col·lectiu de carters rurals supera els 5.000), contribuïa a erosionar la imatge de la Casa.
Una campanya d’assetjament a la figura del president que va anar quallant fins que l’any següent va aconseguir la seva catarsi en una foto d’entesa cordial entre els líders dels sindicats majoritaris i l’expresident històric de l’empresa Feijóo, i també va tenir expressió en una sèrie d’articles de premsa, primer signats pels citats líders i després per un autodenominat “Col·lectiu Professional Clara Campoamor”, que atacaven (ridiculitzaven) mesures que la direcció anava posant en pràctica a la línia del pla estratègic demandat el 2017: Expansió de la logística, atenció a l’entorn rural, i sostenibilitat financera al patrimoni immobiliari heretat de l’època del “pelotazo” d’Aznar i encara no resolt.
Feijóo és l’expresident que el 2003 va deixar Correos preparat per privatitzar-lo, vendre’l a Deutsche Post després de les eleccions del 2004, operació que es va avortar per la victòria de Zapatero; i que quan el 2012 el govern de Rajoy va tornar a temptejar la privatització, també amb Deutsche Post, era citat per la premsa com a cervell a l’ombra. La seva “solvència”, que ja va costar segons la Justícia 8.000 milions per la privatització de les caixes gallegues, no augura res bo per al Correu Públic.
Costa molt, des de Correus i des de qui hagi assumit alguna vegada compromisos sindicals, entendre aquest tipus de complicitats. Va arribant a la fi aquesta campanya, i Correus ha complert amb la seva responsabilitat per a l’exercici de la democràcia, i totes les crítiques abocades queden en tempesta en un got d’aigua, però també amb un persistent tuf a populisme trumpista.
Correus compleix per la professionalitat i la independència dels seus treballadors, és clar, sempre ha estat així. Funcionaris i laborals, també els caps, a qui ha insultat Feijóo, només tenen un color, el de servidors públics que es deuen als ciutadans que els mantenen amb els seus impostos.
El diumenge 23J també defensem el Correu Públic davant aquests atacs”.
