La cita és a la mateixa casa familiar de l’Abel Balderstone Roumens, a la urbanització de Ca n’Amat d’Ullastrell, un lloc estratègic per a un ciclista professional com ell per a poder sortir cada dia a entrenar per les carreteres del país, a prop dels Quatre Vents amb l’encreuament de la carretera de Martorell. Aquest matí, a poc més d’una setmana de competir a la Volta a Catalunya (23-29 de març), ens rep, precisament, el seu pare anglès John i l’Abel apareix immediatament vestit amb el seu mallot del Caja Rural, l’equip navarrès que es troba en la segona categoria mundial de l’UCI Pro-Team, però que aquesta temporada ha estat, fins i tot, convidat al Tour de França que comença a Barcelona (4-26 de juliol). I gràcies, entre altres corredors, al fet que el ciclista ullastrellenc l’any passat es va proclamar campió estatal de contrarellotge i va acabar tretzè a la Volta a Espanya, a més d’anar després seleccionat al Mundial.
Balderstone, de 25 anys, es va formar en equips inferiors de Terrassa, després va córrer com a amateur al Valverde Team-Terra Fecunda, de l’exitós ciclista murcià, i el 2022 va fitxar pel Caja Rural encara com a amateur. I donat els seus bons resultats, l’any següent ja va passar a formar part del primer equip. El 2023, es va adjudicar una etapa del Gran Premi Beiras i Serra da Estrela, a Portugal. El 2024, va guanyar la Clàssica Terres de l’Ebre. I la temporada passada va ser el de la seva explosió com a contrarellotgista i regularitat per etapes.
De moment, no ha destacat tant en aquest inici del 2026, però en la Milano-Torino (la cursa ciclista més antiga del món encara en marxa) disputada dimecres passat -entremig de l’entrevista i la seva publicació- va quedar trentè a 1’19” del vencedor Tom Pidcock. I el seu repte més immediat és ara la Volta a Catalunya, que comença aquest dilluns a Sant Feliu de Guíxols i acaba l’altre diumenge a Barcelona. Aquesta va ser la conversa d’un Abel espigat (1,79 m/61 kg), ros, certament tímid, però confiat en les seves possibilitats.
Com afrontes la Volta a Catalunya?
Vinc de fer les voltes a la Comunitat Valenciana (29è), el gener, i Algarve (71è), el febrer, i sí que potser m’esperava alguna cosa millor. No m’he trobat del tot bé. És veritat que també hem tingut canvis de bicicleta amb una altra de nova, i m’ha costat. Aquests dies he tingut temps d’estar a casa, posar-me bé amb aquesta bici i ara em trobo molt millor. He estat a casa, amb entrenament també amb hipòxia, i ja tinc ganes que arribi la Volta.
Com és aquest entrenament amb hipòxia?
És com una tenda de campanya, que dorms a dins. El llit és a dins de la tenda, i és una simulació d’altura.
Heu fet alguna concentració aquest hivern en altura amb el Caja Rural?
Jo no. Sí que alguns van fer l’AIUla Tour el gener, a l’Aràbia Saudita, amb grans desnivells. En el meu cas, vam decidir no fer-lo, era bastant d’hora. I sí que vam estar tots junts el desembre, però no en altura sinó a nivell del mar, amb millor temperatura… Més endavant, sí que prefereixo fer altura, però tan d’hora no m’agrada.
Consideres que, després, els efectes queden dissipats si es fa massa aviat?
Sí, entre això i que no soc molt fan del fred. I, a més, estàs molt fora. Aquesta és una temporada que estaré bastant fora i, si pots estar a casa i fa bon temps, aprofito d’estar aquí.
Amb quin tipus de bicicleta correu ara?
Aquest any, hem canviat de model. Van arribar just per competir, i m’hi estava adaptant.
Però és un model per a tots els ciclistes del Caja Rural, no un d’específic per a tu…
No, és un model per tots el mateix. Les hem canviat aquest any i ara ja hi estem corrent.
Són bicis més ràpides?
Sí (riu), aquesta bici van més ràpida…
Et convé el recorregut de la Volta a Catalunya?
És dura, molt dura. Em sembla de les més dures que he fet i que hi ha hagut. Hi ha dies que no tant, però n’hi ha un parell o tres d’etapes que són molt xules. I crec que em van molt bé.
En aquesta edició, no hi ha cap contrarellotge, però són les tres fortes de muntanya les que t’agraden? El quart, cinquè i sisè dia: Mataró-Vallter, la Seu d’Urgell-La Molina/Coll de Pal i Berga-Queralt?
Sí… (somriu)
Penses que tens possibilitats en aquestes etapes?
Guanyar és molt difícil perquè la Volta és, per a mi, de les més ràpides que hi ha en tot l’any. Són set dies a tope. És complicat, però intentaré donar una visibilitat de la meva participació. És important fer alguna escapada. Ho veig difícil, però ho intentaré lluitar.
L’any passat vas quedar el 101è, però després durant la temporada vas anar a més…
He de dir que la Volta a Catalunya, els dos anys que l’he corregut, no se m’ha donat gaire bé. L’any passat, dues setmanes abans, vaig tenir la grip. La vaig fer perquè era la de casa, però va ser una tortura perquè no hi havia ni un dia que no tingués la sensació de no poder fer res…
I aquest any venen tots els grans, menys el Tadej Pogačar. És a dir, que és tant el recorregut com els rivals…
Sí, es nota molt també.
Perquè la Volta està posada en un bon moment de cara a altres competicions importants de la temporada i, a més, aquest any pot servir com a reconeixement de cara al Tour que comença a Barcelona (amb les tres primeres etapes a Catalunya).
Pot ser això. Però la Volta, la veritat, és que és dura i bonica. I normalment, li afavoreix el temps. També és bona època, per exemple, per als que han d’anar al Giro el maig per preparar-se.
Heu fet reconeixement de les etapes?
No, no n’hem fet ni una. Però jo, la veritat, ja em conec totes a aquestes etapes. M’agrada molt anar amb bici per tots aquests llocs, sobretot el Berguedà. M’ho conec quasi tot.
I si t’escapes, seria pujant en muntanya?
Sí, en una etapa de muntanya segur.
La resta del calendari d’aquest any el tens més o menys definit?
Sí, més o menys. Sobretot hi ha la Volta a Turquia (26 d’abril-3 de maig; UCI ProTeam), que per a mi és un dels objectius més grans de la temporada. Tinc ganes d’arribar-hi en el millor moment de forma. Sempre m’ha anat bé, en el sentit que es va amb un altre ritme i t’ajuda a millorar.
És molt muntanyosa la Volta a Turquia?
Bastant. Té de tot, però sí que té una etapa, per exemple, de 22 quilòmetres al vuit i mig de pendent. És un port molt dur!
I després de Turquia?
No ho sé, encara… Segurament, la Volta a Hongria (13-17 de maig; UCI ProTeam)…
I amb el Caja Rural participeu aquest any en curses del WorldTour, la primera divisió mundial. És massa aviat per saber si aniràs al Tour de França el juliol?
Sí, és aviat.
T’agradaria?
Sí, sent a casa. No deixa de ser la millor cursa del món. Però tot l’equip té ganes de córrer. Ens ho hem de guanyar. Aquests mesos són crucials per saber qui hi anirà. Crec que de cara a l’abril, maig, més o menys, ja es veurà.
Sou 26 ciclistes al Caja Rural, qui és el líder?
Depèn de les etapes. I depèn de l’estat de forma. Per exemple, ara hi ha l’esprinter colombià Fernando Gaviria, que ve del Movistar. És un líder pels dies d’esprint.
I hi serà a la Volta?
No, la Volta és difícil per als més ràpids. Sempre tenim un líder, però depèn de les curses. Per exemple, jo en alguna cursa també ho intento… Sempre em diuen que intenti ser com un líder, però són coses que costen.
Et sents líder, per això, en aquests moments?
No ho sé (riu). Bé, una mica sí. Una mica sí perquè ja és el meu quart any a l’equip. També es nota quan portes més anys en un equip i tens més confiança. En el sentit de dir-li als teus companys coses, o si et poden ajudar. Però a mi també m’agrada molt ajudar. M’ho passo bé ajudant, i sempre que veig que jo no tinc oportunitat, o no tinc el dia, o no tinc forces, m’agrada dir-li a qui estigui bé d’intentar anar amb ell.
L’any passat, a partir d’haver guanyat en contrarellotge del Campionat d’Espanya (27 de juny del 2025), suposo que es produeix una maduresa per la teva part. Ara et deus sentir amb més confiança…
Sí, va haver-hi un canvi molt gran des d’aquell dia. Guanyes confiança en tu mateix i veus que estàs bé. Hi ha un moment que tens el teu dia i, de cop, fas un canvi de xip amb el teu cos. Però el gran canvi va ser la Volta a Espanya (23 d’agost-14 de setembre del 2025), que no m’esperava estar tan bé.
I va i quedes tretzè…
Tretzè, sí.
I, just després, te’n vas a Kigali (Ruanda) a disputar el Mundial amb l’equip espanyol…
Sí, la veritat que va ser un final de temporada intens…
Això vol dir que et sents ja un corredor complet, per guanyar no només etapes, sinó alguna volta?
Sí, crec que soc bastant complet com a corredor. Als corredors d’avui dia, els més bons, costa molt de guanyar-los, és una bogeria. Però traient-los a aquests, la veritat és que em sento un ciclista bastant complet.
El fet que al Caja Rural l’hagin convidat al Tour arriba en el mateix moment de la teva maduresa. En el teu cas, encara no saps si faràs el Tour, però ja us esteu equiparant amb els millors equips…
La veritat és que hi ha hagut un molt bon canvi al Caja Rural en tots aquests anys que porto a l’equip. Hi ha hagut una evolució molt gran. S’està notant, intentant millorar amb tots els sentits, també amb el material. Els millors equips es gasten un dineral en coses que nosaltres no ens podem permetre, però intentem arribar al màxim possible.
Pots viure com a professional del ciclisme, per això…
Sí, ho puc fer.
Com és el teu dia a dia en entrenaments?
Em desperto no molt tard. Soc de despertar-me d’hora, normalment a les vuit, vuit i mitja. Esmorzo tranquil, amb el cafè, l’avena i només alguna torrada. I, després, em canvio, surto a entrenar quasi sempre amb algun amic. Sempre trobo gent. I, si no, algun dia vaig sol. Torno al migdia, més o menys, i em faig el dinar. I, a la tarda, intento estar tranquil, amb massatge o les botes de compressió per a recuperar una mica. I, si no, també m’agrada fer un passeig. Sempre que falta menjar, m’agrada anar al supermercat a comprar.
A Terrassa o a Ullastrell?
A Terrassa (riu)… I poca cosa més. Intento estar amb la nòvia també. M’agrada fer jocs de taula, coses així. M’agrada estar molt a casa, que sigui familiar. I ja està, a sopar i a dormir.
El ciclisme té que et pots entrenar des de casa, si tens bones carreteres. D’altres han de venir a viure en llocs com Catalunya, des dels Estats Units o Austràlia, per estar a prop de les curses…
Venen a València bastant més…
I a Girona…
Sí, exacte.
Però tu fas el teu entrenament des d’Ullastrell…
Sí, al final és treballar des de casa.
I fins on vas?
M’he d’anar variant. El bo d’aquí és que tinc mil zones. Quan quedo amb la gent de Terrassa o Sabadell, anem cap amunt, cap a Moià, Tona, tota aquella zona d’allà dalt. Per exemple, ahir vaig anar a Montserrat, que m’agrada molt, és un bon lloc. I Manresa i per darrere de Terrassa, pujant per les Estenalles. I, si no, cap al Penedès, on hi ha més carreteres clàssiques.
Quants quilòmetres de mitjana?
No sabria dir-te… comptant que hi ha dies que en faig 150 i dies que potser són 60, que vols descansar una mica. Però potser 100 quilòmetres de mitjana al dia.
Algun dia de descans?
Algun dia sempre n’hi ha. Sempre va bé algun dia desconnectar del tot.
I quan dius que vas a buscar gent, són ciclistes amateurs, de la teva edat?
Hi ha de tot, però sobretot amateurs. De la meva edat, algun més gran, algun més jove… I algun professional hi ha també a Terrassa. Tenim el David Lozano, del Team Novo Nordisk (EEUU), també de la categoria UCI ProTeam, que ja té 37 anys. I hi ha dos altres professionals: el David Domínguez, que ha sigut company meu des del petit, i que corre a Portugal (Aviludo Louletano Loulé) i l’Óscar Rota, de 24 anys, que també corre amb un equip portuguès (Feira dos Sofás-Boavista). Surto bastant amb ells.
Com és el contacte amb els entrenadors i metges a distància?
Sobretot és amb els metges. Ara tenim un metge a l’equip que està en contacte sempre amb tu. Anem parlant, si s’han de fer o no analítiques. Et va dient tots els suplements i ho fem així tot a distància.
És molt estricta la dieta, ara, per a un ciclista?
Tampoc tant. A mi no em costa, i això que m’agrada menjar bé. He de dir que també hi ha hagut un canvi molt gran en el ciclisme. Abans era com passar una mica de gana. I, ara, crec que és el contrari. El que gastes en un dia, doncs compensar-lo amb el menjar. És veritat que es menja molt, però tot bastant sa.
Ja no només mengeu pasta…
No, mengem de tot. Ara tot és tan modern que, ahir, per exemple, em vaig fer una pizza. Mentre et controlis el que gastes…
Els dies que plou, deus fer rodons a casa?
No m’agrada molt, però si haig de sortir plovent prefereixo no passar fred i fer rodons a casa, o al gimnàs. No són molts dies. Últimament plou molt, però no són tants dies. Així que intento mullar-me el mínim. Sí que és veritat que molts dies surts i, després, a mig entrenament comença a ploure. Però segueixes i ja està.
El teu pare és anglès, no sé de quina zona d’Anglaterra i si hi has viatjat de tant en tant. Deu ser un lloc més fred i plujós, no t’hi has habituat mai?
Sí, abans anava molt a veure la família, els meus avis. I és a la part més al nord d’Anglaterra (Lancaster).
Sota Escòcia?
Sí, quasi sota Escòcia, però encara és Anglaterra.
I com et va venir de convertir-te en professional ciclista? Des del principi vas veure que t’hi podries dedicar?
Vaig començar amb la Penya Ciclista CIT, perquè el meu pare hi era aquí a Terrassa. Veia el meu pare que sortia i jo jugava a futbol. El típic, però tenia ganes de canviar d’esport. Em motivava, vaig començar i em va agradar molt. Sobretot la carretera. Amb la BTT, mai he tingut molt interès. Però la carretera sí que m’ha agradat sempre. Era una manera de desconnectar, de desfogar-me. No ho sé, m’agrada en el sentit del patiment perquè és un tipus d’esport en què es pateix. Quan em vaig començar a fer gran, vaig anar competint en cadet, júnior, sub-23 i, cada cop, anava millor. I hi va haver el canvi d’un any superbò amb el filial del Caja Rural (2022) i, després, vaig pujar a l’equip absolut.
Abans havies estat amb l’equip d’amateur de l’Alejandro Valverde…
Sí, vaig estar tres anys amb el Valverde. I la veritat és que molt bé, perquè ell estava bastant amb nosaltres, i això ajuda.
Encara era professional en aquella època, podia fer tantes coses?
Quan estava a casa intentava venir amb nosaltres i entrenar. I estava bé, perquè era una referència.
Hi ha més o menys gent ara sortint per carretera?
Crec que més. Hi ha bastanta afició de sortir per entrenar-se. Entre setmana, no en veig tanta. Però el cap de setmana, sí. I veig molta gent a qui els hi agrada sortir sola.
Però això és una mica avorrit…
Jo agraeixo anar amb gent (riu). Però conec molta gent a qui li agrada anar sola, que és com desconnectar tot sol.
No sé si està permès, però tu escoltes música?
No, no m’agrada. Perquè quan em passa un cotxe, et despista. Tens algun ensurt i prefereixo no portar-ne. Com a molt, algun dia em poso l’altaveu al mòbil en alguna pujada. Per exemple, al Suro, que no passa ningú aquí a la pujada d’Ullastrell. A vegades, arribant a casa.
Però sí que cada cop hi ha més noies també amb bicicleta de carretera.
Sí, per exemple, la meva nòvia sí que surt amb bici. I els dies suaus, si pot, intenta venir amb mi.
I quina relació tens amb un Ullastrell, d’una banda, i amb Terrassa, de l’altra. Quina vida fas?
Poca cosa. D’Ullastrell, de jove, tinc bons records, perquè sempre estava al carrer jugant. Abans vivíem al centre. I sortia al carrer, amb els amics. No estava gairebé mai a casa. I a Terrassa, sempre hi he hagut de baixar per qualsevol cosa, per anar al supermercat. Perquè a Ullastrell hi ha poca cosa, és molt petit.
I fas vida social, a part del ciclisme. Vas al cine, surts alguna vegada de nit?
Això poc. La veritat és que no he tingut gaire adolescència. No he sigut gaire de sortir de festa, ni de relacionar-me tampoc amb molta gent. Tenia els amics íntims i poca cosa més.
A l’institut, on vas anar?
A Viladecavalls.
Trobes a faltar no haver tingut una adolescència com la resta?
No, la veritat que no. Mai hi he pensat. Com que m’agrada el que faig, no em costava ser diferent de la resta. Sí que potser m’apartava una mica dels meus amics. Però potser era jo qui em volia apartar, perquè creia que era el millor per a mi.
S’ha de tenir molta disciplina, per això…
Sí, és una cosa que a mi mai m’ha costat. Hi ha gent a qui li costa molt, però a mi la disciplina mai m’ha costat tant. L’únic que em costa més és amb el menjar. Si algun dia em ve de gust un croissant o coses així…
Quin repte et poses per aquest any i, en general, de cara al futur?
Primer estar al Tour de França. I, després, bé, el meu somni, és pujar a un equip de l’UCI WorldTour. Aquestes dues coses són els meus dos reptes més importants.
Has tingut possibilitats de fitxar per a un equip WorldTour?
Hi ha hagut converses, però res en concret. Llavors, aquí estem, amb el Caja Rural, que és com una família. Ja porto quatre anys, quasi cinc, comptant amb el filial. Sempre he estat molt còmode. El bo que té estar en un equip espanyol és que tens molta més confiança en l’idioma.
Però ells entendrien que si acabes d’explotar aquest any i no et poden garantir anar a les proves de màxim nivell, acceptessis una oferta d’un equip World Tour…
Sí, ells saben això. Saben en quina categoria són. I també els fa il·lusió que una persona que ha ajudat el Caja Rural a ser millor faci el seu pas cap a un equip de màxim nivell.
I seria un equip espanyol o estranger?
No ho sé, la veritat. Sempre el teu somni és pujar al World Tour, i qualsevol et pot agradar. Però triant, un equip espanyol sempre t’ajudarà en aquest sentit d’estar més còmode amb l’idioma.
Però tu parles anglès…
Em costa…
No m’ho crec.
Sí, sí, em costa.
Però el teu pare és anglès…
Ell em parla en anglès, sempre. Però jo li parlo en català.
Perquè aprenem amb la llengua maternal…
Sí, jo tota la vida he parlat català. I ell em parla en anglès, però a casa sempre parlem català, menys ell. Jo a la gent que em parla en anglès, l’entenc bé. Ja el tinc dins el cervell. Però el parlar, fins que no el tregui o comenci a practicar-lo, em costarà.
