El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
El Parc de Bombers de Terrassa s’ha convertit en una festa. Prop d'un centenar de persones s’han reunit per donar un càlid i emotiu comiat a Juan Gemas. Aquest sabadellenc de naixement, però terrassenc de cor (i de residència) ha posat fi a més de 35 anys de servei públic. “Som una família, anar a treballar cada dia i sentir-se acollit, no té preu. Mai m’he aixecat amb ganes de no anar-hi, és totalment vocacional”, subratlla a MónTerrassa. Gemas va entrar al cos l’any 85, com a forestal, i des del 90 que va aterrar a Terrassa, va anar escalant fins a convertir-se en funcionari, després caporal i, finalment, el 2010, en sargent. Amb 61 anys, dos més dels que hauria necessitat, ha decidit “posar l’intermitent de la dreta i deixar pas als més joves”. Marxa amb un regust “agredolç”, perquè ser bomber és i ha estat la seva vida, “estic content però al mateix temps trist”. Això sí, veient la multitud que li ha anat a dir adeu, subratlla que “em sento molt orgullós i agraït”. El terrassenc posa punt final a la seva etapa laboral i a la pregunta de “I ara què?”, respon convençut: “amb la meva dona continuarem agafant la moto i viatjant, fins que es pugui, i també fent esport. Viatjar i viure, res de quedar-se al sofà”, ha assegurat.
1 de 13