!--akiadsense-->
Pep Pla, actor i director teatral, ha estat l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major de Terrassa 2019. Acompanyat al balcó de l’Ajuntament per l’alcalde Jordi Ballart, i una llarga comitiva d’autoritats, Pla ha detallat com vol que sigui la ciutat que estima, li ha professat el seu amor, i ha desitjat a tothom una bona Festa Major. També ha tingut una part més política, quan ha recordat als companys Lluís Puig i Josep Rull, i ha reclamat que “les persones han de ser lliures per decidir el seu futur i els pobles també!”
Text íntegre
Benvolguts terrassenques i terrassencs:
Estic molt content de ser aquí amb tots vosaltres, molt content i agraït, és per mi un honor. Agraeixo aquesta distinció a l’Ajuntament de Terrassa i a tots vosaltres que heu vingut aquí a escoltar-me. Estic molt content perquè sóc terrassenc, vaig néixer i visc a Terrassa, i si tornés a néixer i em preguntessin on voldria viure, sense dubtar-ho ni un moment diria… a Terrassa!
Els meus avis van venir de Barcelona, de Vilanova i la Geltrú i de Bellmunt del Priorat… Imagineu-vos, amb aquest maridatge es van instal·lar aquí, aquí es van conèixer els meus pares…hola! Teresa, Ramón! Un petó des de aquí! i ells van tenir a les meves germanes i a mi. Practico el terrassenquisme a arreu on vaig! Hi ha molts moments especials on em sento feliç i orgullós de ser terrassenc.
-En dies com avui, a la Festa Major
-quan torno de vacances
– El dia de Sant Jordi, amb parades de roses i llibres arreu. o els dies que em llevo al matí , surto al carrer….i és com si hagués tirat un segle endarrera i sóc….a la Fira Modernista!!
– Compartint el sol a principis de primavera, com si fóssim morses, espaterrats a la gespa de Vallparadís,escoltant jazz, en ja conegudissim Pícnic Jazz.
-En les jornades castelleres meravellosament potents que estem acostumats a veure d’uns anys cap aquí gràcies a la bona feina de les colles locals.
-I, perquè no, al Teatre, fent petar la xerrada al hall després de veure un bon espectacle i resistir-se a marxar cap a casa per no perdre el bon gust que teníem en acabar la representació.
El Teatre, què voleu que us digui, m’ho ha donat tot. He fet d’actor, després de director i ara, aquests últims 12 anys ha estat un honor portar la direcció del CAET, el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i
d’haver impulsat un festival com el TNT que és referència al sector, i que les seves coproduccions han portat i portaran el nom de Terrassa Noves Tendències per tot el mon, des de Shangai a Teheran, de Sao Paolo a Sant Petesburg… I també molt agraït, ha estat un regal poder portar les regnes de la programació i la direcció del recuperat Teatre Principal… On hem viscut grans moments, alguns màgics, altres emotius. Hi han passat des d’escoles de primària amb les seves emocionants cantates, finals de curs dels instituts, des d’esbarts dansaires, al teatre amateur de la ciutat i, com no, les celebracions del Terrassenc de l’any o la nit de l’esportista… I grans espectacles, perquè no! James Thierrè (net de Chaplin) el nostre desaparegut Carles Santos,o el “Kiss and cry”del l’any passat al TNT, que tothom va sortir entusiasmat, i tots els grans actors i actrius catalans també els hem vist aquí!
Hem plorat, hem rigut i em pogut viure altres vides i experiències. Aprofito per felicitar a tots els que, alguna vegada, heu vingut com a públic, felicitats! Totes les companyies ens diuen: “Carai! Quin públic més atent, respectuós, sensible i participatiu quan cal! Enhorabona doncs,espectadors terrassencs, i per molts anys de Teatre Principal!! Ara, però, toca canviar i, per voluntat pròpia, he decidit deixar pas a noves idees i energies, no arrapar-me a la cadira i donar la oportunitat als que venen darrere.
Ara tornaré a la feina d’actor i director, que havia deixat una mica aparcada i que, com us podeu imaginar, també m’apassiona. És evident que s’ha fet molta feina, Terrassa està molt ben posicionada. Tenim ESCAC, a estat declarada Ciutat del cinema per la Unesco, l’ESTAE, Insitut del Teatre, Caet, el Parc Audiovisual, festivals, una xarxa potent de grups amateurs, etc. Hem de valorar el que tenim i no ens podem aturar, s’ha de fer molt més encara. Hem de poder anar molt més lluny aprofitant el que ja funciona, com si de les arts marcials es tractés, i anar molt més enllà.
Jo tinc un somni! M’agradaria poder anar a l’altre punta del mon, poder dir sóc de Terrassa i que tothom ens conegués com una ciutat que aposta per la cultura, que la gent digués: “Ah, Terrassa, aquella ciutat on toquen orquestres pels carrers, on hi ha escoles de poesia, intercanvis literaris, exposicions arreu,nombrosos espais recuperats pels artistes de la ciutat, on s’exhibeix i es produeix molt teatre, dansa, circ, música…
Una ciutat també, on ningú no dormís al carrer, on la sanitat, l’educació i els serveis a les persones funcionessin a la perfecció. Una ciutat feminista, on la llibertat de gènere i d’expressió fos per tot; on no fos notícia cap altre cas de violència masclista.Ni aquí ni enlloc. Una ciutat amb consciència ecològica, on s’aprofitessin els recursos i no es malvaratés, on regnés un consum responsable. Una ciutat adaptada,oberta acollidora, lliure,on es pugui passejar tranquil-lament pels seus carrers, amb un diàleg constant i de tu a tu amb els barris,una ciutat accessible i assequible. I estic convençut que arribarà un dia, com deia en Francesc Pujals, que els tarrassencs anirem pel mon i ho tindrem tot pagat.
Ah, per cert! Tots coneixem la dita que parla “d’un home de Sabadell i un senyor de Terrassa” però no per això aquí hem de pagar més, no per això hem de pagar 3 zones! Des d’aquí reivindico que m’és igual ser homes o senyors, el que sí volem les persones de Terrassa és pagar 2 zones, d’una vegada!
Aprofito per felicitar el nou Alcalde , el Sr. Jordi Ballart i a tot el nou equip municipal i encoratjar-los, a dur a terme la feina per aconseguir una ciutat millor i més habitable perquè tot això que dic, i ho crec del cert, és possible aconseguir-ho però hem de ser conscients de tot el que ens falta per seguir treballant des d’ara mateix.
Bé, ara mateix ara mateix no, perquè ara toca fer una pausa, una pausa en el dia a dia i poder desconnectar, riure, saltar, ballar, deixar de banda les nostres diferències i celebrar la Festa en Pau. Deixar el seny a una banda i donar pas a la rauxa.
I ara però, abans d’acabar deixeu-me tenir un record pels que no hi són perquè no hi poden ser. Parlo dels meus amics en Lluís Puig i en Josep Rull, però també de molts altres que no poden ser amb els seus per manca de llibertat. Perquè les persones han de ser lliures per decidir el seu futur i els pobles també! I ara doncs, endavant amb la Festa!!!
Visca Terrassa, visca el Teatre i visca la Festa Major!
