!--akiadsense-->
Tres minuts de rauxa, precedits de prop de 70 de patiment, han conduit al Terrassa a certificar l’accés a la segona ronda de la promoció d’ascens a segona B després d’un triomf suat i patit a El Pitín (0-2). Una victòria que fa bo l’1-0 de l’Olímpic i que s’explica a partir de la capacitat de resistència que ha adquirit un Terrassa cada cop més solvent en defensa, i que ha sabut resoldre amb dues dianes en els seus dos primers remats entre els tres pals.
El primer ha arribat del no res, gairebé d’accident, amb una centrada lateral que Amantini, llançant-se a rematar de cap al terra, ha empès al fons de la xarxa. Sense gairebé temps per digerir el primer gol, el Mar Menor ha encaixat el segon: conducció i centrada rasa de Daisuke per la dreta que Puchades ha desviat de forma suficient per batre Juanjo. Havien passat 74 minuts, però el Terrassa ja se sabia amb la feina feta en un partit que, tot sigui dit, ha patit de valent. Començant pel primer minut, on ha viscut un ensurt i dels grans. Valdeolivas s’ha desfet de dos jugadors del Terrassa dins de l’àrea amb un doble retall i, acte seguit, ha xutat en boca de canó a Ortega, que ha tret una mà prodigiosa per enviar el remat a córner. Una autèntica declaració d’intencions del Mar Menor, que no ha tardat gaire en ensenyar al Terrassa quin partit li esperava. Cada pilota jugada pels murcians, fos quina fos la posició i el tipus de d’acció -amb la pilota en joc, en fores de banda, córners, faltes laterals i faltes en camp propi- es convertia en una ocasió per penjar-la a l’olla. Els seus puntes, especialment el veterà Belencoso, miraven constantment al cel, com si esperessin, l’aigua de la pluja, confiant rescatar alguna pilota valuosa.
La lluita aèria ha estat una constant al llarg de tot el partit, convertit en un autèntic bombardeig. En el tram inicial, el partit s’ha jugat al joc que ha imposat el Mar Menor. Moltes pilotes altes quan tenien la possibilitat de jugar i, quan no, una agressiva pressió alta per dificultar la sortida jugada des de darrere d’un Terrassa entestat en jugar ras i curt, fidel a la proposta del seu tècnic, encara que a vegades el risc fos majúscul. Juanma ha avisat amb un xut creuat amb l’esquerra que ha sortit desviat per poc, i al tram final del primer temps ha tornat a estirar-se per blocar una centrada molt perillosa després d’una greu pèrdua en la construcció del joc d’Amantini. Uns volien jugar i els altres intentaven forçar faltes com fos per aprofitar el seu potencial aeri en jugades d’estratègia.
!--akiadsense-->
El Terrassa patia, a l’hora de defensar el joc per dalt dels locals, però també a l’hora de generar futbol. Si la defensa era un frontó, l’atac era un vull i no puc. Sense l’home gol, David Toro, amb molèsties, Carlos Martínez ha assumit el rol de punta. Cristian García no ha sorprès, formant amb un onze pràcticament idèntic al del partit d’anada. Amb el pas dels minuts, el Terrassa ha aconseguit desfer-se una mica de l’asfixiant pressió i superar amb més facilitat la línia divisòria, respirant una mica més amb la pilota als peus. Daisuke ha rematat desviat de cap una centrada de Carlos Martínez, i el mateix japonès ha assistit a David López, que a dos minuts pel descans també ha estat a prop de veure porteria amb el cap.
La represa no ha alterat el guió del partit. El Mar Menor ha mantingut la mateixa idea de joc -aeri-, mentre el Terrassa intentava buscar algun contracop aprofitant els espais que donaven els locals, cada cop més bolcats en atac. Guzmán ho ha provat amb un xut alt, però sense perill, des de la frontal. La resposta local, dues intencionades faltes laterals i un córner pentinats lleugerament per sobre del travesser. Tres ocasions gairebé consecutives que han anat caldejant un ambient força tensionat per dues faltes de Yaya a qui l’àrbitre ha perdonat la segona groga. Cristian García, conscient que podia perdre un jugador per expulsió, l’ha decidit canviar en una substitució un punt surrealista, ja que era tant clar que seria el defensa africà qui marxaria, que el públic d’El Pitín ha demanat a l’àrbitre que li ensenyés la groga per perdre temps quan encara ni s’havia ensenyat el cartell de substitució. Novament, però, el Terrassa ha trobat en la possessió un valuós aliat. Jugar més estona en camp rival li permetia respirar, ja que la pressió dels murcians, tot i no defallir, va anar a menys. I quan més pilota ha tingut, més a prop s’ha trobat de l’àrea rival. Amantini ha enfonsat les esperances locals, i Puchades ha rematat el cop. Dos gols que han revifat l’afició egarenca desplaçada a San Javier, que han finalitzat el partit celebrant la classificació. El Terrassa serà aquest dilluns en el sorteig de la segona ronda.
!--akiadsense-->
4 
