La nedadora del Club Natació Terrassa Sarai Gascón ha aconseguit la seva tercera medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Rio després de finalitzar segona en els 100 m papallona S9. L’egarenca, que ja havia pujat al segon graó del podi en els 200 m estils SM9 i en els 100 m lliures S9, suma un total de sis medalles paralímpiques en la seva carrera, atès que acumulava una plata de Pequín 2008 i una plata i un bronze de Londres 2012. Una xifra que la converteix en l’esportista egarenca amb més podis olímpics o paralímpics de la història.
Si en els 200 m estils SM9 van ser vint les centèsimes que la van privar de l’or, ahir va quedar-se a tan sols deu de la campiona, la xinesa Jialing Xu. Gascón va protagonitzar una cursa de menys a més. Després de passar pels primers 50 metres en cinquena posició amb un registre de 32.56, la nedadora local va signar una segona part de la prova imponent, tram en què va ser la més ràpida amb 35.44. Va superar l’estatunidenca Elizabeth Smith, l’hongaresa Zsofia Konkoly i l’australiana Madeleine Scott. Només se li va resistir la xinesa Xu, que va proclamar-se campiona amb 1.07.90, una dècima menys que l’egarenca, que va aturar el crono en 1.08.00. El bronze va correspondre a Konkoly, que va establir un temps d’1.09.21.
La nedadora del CN Terrassa va superar amb escreix el rendiment ofert a les eliminatòries. En les sèries matinals, va aconseguir el quart millor registre després de ser segona en la tercera sèrie amb un crono d’1.10.59, per darrere de l’estatunidenca Smith (1.09.95). Xu va signar el millor registre amb 1.09.43, mentre que la britànica Claire Cashmore va obtenir el segon millor temps amb 1.09.77.
Frec a frec amb la xinesa
“Veia a Xu tota l’estona al meu costat. He tancat els ulls i m’he dit “aguanta, aguanta”. Ha estat només una dècima. M’ha faltat un pèl d’explosivitat per acabar guanyant”, explica. Gascón va assegurar que arribava a la cita amb ganes de rescabalar-se de la final dels 50 m lliures, on va ser cinquena. “Sempre volem més. Amb la meva marca hagués pujat al podi, però la veritat és que ho he donat tot i crec que no se’m pot demanar més”.
En els primers instants, Gascón va sentir més que perdia un or que no pas que havia guanyat una plata. Estar tan a prop d’un somni i no assolir-lo fa mal. No obstant, amb el pas dels minuts, va analitzar els èxits aconseguits. “Els esportistes som molt exigents i sempre desitgem més. De vegades, no valorem el que tenim i el que hem guanyat. Suposo que això és bo perquè ens defineix com a esportistes. Realment, estic molt contenta d’haver sumat tres medalles de plata i d’haver superat la meva actuació de Pequín 2008 i Londres 2012. Ara toca desconnectar i descansar per tal de seguir amb ganes la temporada vinent”.
