!--akiadsense-->
El Rotary Club de Terrassa ha organitzat un Fòrum titulat Terrassa, subseu olímpica: perquè i com, presentat per Lluís Cervelló i que ha comptat amb molts dels protagonistes que van fer possible de l’èxit de Terrassa com a sub-seu olímpica l’any 92. En el decurs de l’acte el President Joan Cadafalch ha destacat la voluntat del club de commemorar el 25è aniversari de Terrassa com a subseu olímpica, “aportant en aquest Fòrum una visió diferent on poder integrar en un mateix acte tant els qui ho van fer possible com els esportistes que hi van participar”.
Cervelló, periodista, redactor i presentador de TV3, ha començat com a conductor de l’acte fent una glosa a allò que va suposar per la ciutat acollir aquest esdeveniment i ho a fet amb el suport de dos vídeos dels anys posteriors a la nominació en què es podia constatar el lamentable estat de les instal·lacions esportives de la ciutat abans dels jocs i l’opinió dels polítics abans que finalment s’escollís Terrassa com a sub-seu olímpica. La primera intervenció ha estat a càrrec del Manel Royes, alcalde de Terrassa el 92, en la qual ha destacat que “el més important que es va aconseguir és que Terrassa creies en ella mateixa i el fet d’aconseguir-ho fa influenciar en l’autoestima terrassenc, que des de llavors va canviar i va fer confiar més en què els grans reptes de la ciutat eren assumibles”. Tal com va explicar, en aquells moments hi havia incertesa perquè Barcelona volia que es compartís la competició de hoquei, però Terrassa va optar pel “o tot o rés” i va guanyar.
Josep Casajoana, regidor d’esports i de jocs olímpics de Terrassa el 1992, ha indicat que “el terrassenquisme és tenir uns objectius estratègics com a ciutat i com a persones que hi vivim i lluitar per assolir-los” i ha afegit que “quan hi ha la unitat bàsica en temes essencials, el potencial de la ciutat és altíssim”. A continuació ha estat el torn de las “chicas de oro”, les jugadores Núria Olivé i Anna Maiques (medalles d’or 92) que han explicat que “el nostre entrenador ens va oferir que escollíssim entre jugar, competir o anar per medalla, i vam dedicir anar a aconseguir la medalla”. Les esportistes han apuntat que el punt d’inflexió va ser en el partit contra Australià amb qui no havien guanyat mai i en què van veure que “a més d’estar preparades per aconseguir-ho teníem el punt de sort que necessita qualsevol campió”.
