El potencial ofensiu del Vive-El Masnou Basquetbol va impedir que el sènior del Club Bàsquet Sant Pere de Terrassa sumés la seva primera victòria en la Fase d’Ascens a Primera Catalana. Els terrassencs sumen la seva segona derrota consecutiva, aquest cop davant d’un rival que és un dels ferms candidats a pujar de categoria.
L’equip de Xavi Camacho va desplaçar-se fins a Masnou amb baixes importants a la cartera, com Joan Fitó, i amb dos jugadors molt tocats físicament, Albert Fernández i Richard Arcena. Això ja reduïa d’entrada les possibilitats i esperances de treure’n quelcom positiu de la visita. A més, s’hi sumava que el Masnou havia guanyat ja el primer partit i tenia els ànims inflats.
El mateix Camacho reconeixia al final del partit que el rival és “un equip amb jugadors ofensius amb talent i alguns d’ells juguen i molt amb l’equip A de Copa Catalunya. Sabíem del potencial ofensiu i l’alt ritme ofensiu i defensiu amb el que juguen però tot i així no hem estat capaços d’aturar els seus tirs exteriors, sent la seva defensa bastant superior al nostre atac des de l’inici”.
Crònica del partit
I és que de sortida els del Maresme van endossar un parcial de 9 – 2 als terrassencs en només els 3 primers minuts. Molt malament en atac els vermells només van ser capaços d’anotar 7 punts en 10 minuts, deixant el primer quart en un marcador de 17 a 7. Malgrat que el Sant Pere havia treballat bé la defensa en els dies anteriors expressament per contrarestar el perill local, els tiradors van perforar la cistella, amb 4 triples seguits. A això, cal sumar que l’atac egarenc no va ser capaç d’anotar cap dels tirs lliures disposats.
El tècnic terrassenc explica que “en aquells moments del segon quart la sensació de ser un equip superior a nosaltres en tot era més que evident, afegint-hi que nosaltres continuàvem defensant a un nivell molt per sota del que requereix aquests tipus de partits i rivals sinó volem que ens passin per sobre”. S’arribava així al descans amb una diferència que feia preveure el pitjor: 36 – 18.
A la represa, esperonats per Camacho, el nivell defensiu va pujar i amb ell també es va aconseguir un atac més fluït, sent capaços de córrer després de recuperar pilotes. Amb un parcial de 9 a 21 acabava el 3er quart del partit (45 – 39), amb clares opcions. Fins a la meitat del darrer quart la diferència es va mantenir però una defensa terrassenca al límit acabava amb un -4 a un minut del final (57 – 53). La sort tampoc estava del torn vermell, i la diferència de 10 punts final s’incrementà en el darrer segon amb un triple local des de 9 metres.
Camacho explicava que ara el que toca és “seguir treballant i, tot i saber que ho tenim difícil per quedar primers, perquè només en puja un, diumenge a la 12 hores juguem contra el CB Bellpuig a casa, partit que hem d’intentar guanyar, perquè fins al darrer segon de l’últim partit i, per ètica de treball, s’ha d’intentar fer el màxim”.
