La jove Paula Prats reforça l’equip femení del waterpolo del CN Terrassa des de fa dues temporades amb èxit. Per això, ha tornat a formar part de la selecció espanyola que es penja medalles en Mundials. En aquesta entrevista, explica la seva relació amb el club egarenc i les seves aspiracions aquest mes de juliol (22-26) a la propera Copa del Món del Syndey, amb el punt de mira posat en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.
A la piscina, Paula Prats es mou amb una energia que no sembla acabar-se mai. Fora de l’aigua, en canvi, parla amb un punt de timidesa i gairebé sempre amb un somriure. Té 22 anys i no és de Terrassa, però des de l’estiu del 2024 defensa el casquet del Club Natació Terrassa i és una de les jugadores amb més projecció del waterpolo estatal. Ambiciosa i amb un palmarès internacional que confirma que ja no és una promesa, la Paula va trobar a Terrassa el projecte que buscava. “Sempre ha tingut nom de club familiar i se n’ha parlat molt bé de com tracten les jugadores”, explica. Dos anys després, té clar que l’aposta ha estat encertada.
La conversa arriba després d’un entrenament d’activació. Des de fora, el waterpolo impressiona perquè ningú toca a terra i tot passa en moviment. La Paula ho explica amb naturalitat. “El fet que sigui un esport d’aigua ja requereix més preparació física que altres esports”, compara. Això sí, no tots els entrenaments són iguals. A l’inici de temporada hi ha més metres i natació, mentre que quan s’acosten els partits importants, s’entrena més la part tàctica.
El sacrifici forma part del camí, però la Paula no el presenta com una queixa. “Jo faig aquest esport perquè m’agrada”, afirma. Va començar a nedar amb tres anys i, cap als sis, combinava natació i waterpolo. Als nou o deu li van fer escollir. “Tenia facilitat per la natació, però patia molt; em posava molt nerviosa”, recorda. El waterpolo, en canvi, la va enlluernar des del principi. “Sempre m’havia rondat la idea de ser professional pel cap, però arribar a un alt nivell és complicat”, admet. Va veure com gent del seu entorn ho deixava, però ella va continuar.
Aquesta constància, de fet, l’ha portada a una trajectòria precoç, però carregada de moments importants. Va ser campiona d’Europa el 2022 a Split, contra Grècia a la final, i va aconseguir un bronze al Mundial de Singapur el 2025. Són fites enormes per a una jugadora que encara té tota la carrera al davant. Tot i això, quan parla del seu present no ho fa com algú que ja ha arribat, sinó com una esportista que sap que encara pot millorar molt.
Així, la Paula va arribar al CN Terrassa buscant “el següent pas” que necessitava. “Estic molt contenta, molt còmoda, amb les companyes, amb l’staff, amb el club en general”, destaca. Els objectius no són petits. Amb el club egarenc, somia jugar una final de Champions i guanyar-la. I també una final de Lliga.
Dins l’aigua, la Paula es defineix com una jugadora “molt explosiva, amb energia”, però reconeix que aquesta intensitat també té una altra cara. “Hi ha moments que va bé, però en altres cal una mica de calma; em costa”, confessa. Encara està aprenent a trobar aquest equilibri, amb la mirada posada en el que vol ser.
En aquest sentit, la selecció espanyola ocupa una part central del seu present. La Paula ja havia tastat l’or a l’Europeu, però el cop més dur va arribar l’estiu del 2024, en la preparació dels Jocs Olímpics de París. Espanya acabaria sent campiona, però ella es va quedar fora com a número catorze de la llista, l’última descartada. “Va ser un moment dur, però del qual vaig aprendre bastant”, rememora. A més, venia d’un any marcat per una lesió a la mà, amb operació inclosa. Però aquella porta tancada no li va apagar el somni. Va confirmar que volia arribar-hi.
El bronze al Mundial de Singapur va arribar després d’aquell cop i, ara, el veu com l’inici d’una nova etapa a la selecció. “Hi ha hagut un relleu generacional, tant de jugadores com d’entrenador, i jo crec que el que vam aconseguir va ser molt important”, explica. No el situa per sobre de l’or europeu del 2022, però sí com “un petit pas” cap als Jocs Olímpics de Los Angeles.
Tot i això, la sort no va somriure a la selecció a l’Europeu de Funchal 2026. Espanya va acabar cinquena i, per a un equip acostumat al podi, el resultat va costar de pair. “Va ser dur”, reconeix la Paula. Ara, l’objectiu és clar: les finals de la Copa del Món de Sydney, que es disputen entre el 22 i el 26 de juliol, en un combinat del qual també forma part la terrassenca Paula Leitón. “Des del gener hem tingut una molt bona evolució”, avança. I quan se li pregunta per l’objectiu, no s’amaga: “guanyar, l’objectiu de totes és guanyar l’or”.
Tot aquest camí apunta a Los Angeles 2028. Disputar uns Jocs seria, per a la Paula, “gairebé arribar al cim”. Però sap que entremig hi haurà competicions amb el CN Terrassa, noves cites internacionals i convocatòries on guanyar-se el lloc a la selecció. Per això, viu el present pas a pas, entre l’aigua i una vida que també construeix fora de la piscina. Estudia Administració i Direcció d’Empreses en línia, una fórmula que li permet compaginar exàmens, entrenaments i competicions. I quan pot desconnectar busca les amigues i la família.
En aquest camí, també hi ha noms propis i una és la Pili Peña. Per la Paula, és “una referent al 100%”, dins i fora de l’aigua. La llegenda del waterpolo estatal s’ha acomiadat de la competició professional al club terrassenc després d’una carrera històrica. I la seva empremta queda ara en jugadores com la Paula.
I, amb referents com ella i amb tot el que ja ha viscut, mira enrere i té clar què li diria a la nena que començava: “que sigui pacient i que continuï treballant!”. El somni continua intacte i no és un altre que arribar als Jocs Olímpics. I mentre aquest dia no arriba, la Paula Prats continua entrenant amb un somriure discret i una ambició intacta.
