La terrassenca Maria Migueles, de només 20 anys, està experimentant una explosió fulgurant de grans resultats durant els últims mesos. El passat 1 de juny, es va proclamar campiona de Catalunya de tennis taula adaptat tant en la modalitat individual com en dobles, en un torneig disputat a Vic que, per a ella, va tenir un significat especial: “Feia dos o tres anys que quedava tercera… aquest cop, per fi, vaig guanyar”, ens explica amb orgull.
Després d’una lesió al genoll que la va tenir allunyada de la competició durant molts mesos i que gairebé li fa perdre la temporada, el seu retorn al març ha estat meteòric. “Em vaig recuperar i, amb només una setmana d’entrenament, ja estava jugant un estatal”, diu. Tot i no tenir gaire preparació, la Maria ha encadenat una sèrie de grans actuacions que l’han catapultat cap a un futur esportiu d’elit.
Dues notícies que premien el seu gran rendiment
En aquest sentit, aquest rendiment s’ha traduït en una convocatòria amb el Comitè Paralímpic Espanyol per disputar el Campionat d’Europa júnior a Istanbul d’aquest estiu, en què participarà en modalitats individuals, dobles i mixtes. “Tot ha passat molt de cop”, reconeix. “Fa res no sabia ni si podria competir, i ara viatjo per Europa amb la selecció”, afegeix eufòrica.
A més, les noticies no s’acaben aquí per la Maria, que s’anirà becada al Centre d’Alt Rendiment de Múrcia, on s’hi traslladarà la pròxima temporada per formar-se a temps complet com a esportista. “És un salt enorme. Allà entrenen cada dia a alt nivell. El que jo feia en una setmana, ells ho fan en un dia. Per mi, és l’oportunitat de la meva vida”, assegura.
Un somni i molts reptes futurs
Amb els estudis de fotografia i il·luminació recentment acabats i el suport de la seva família i del Club Tennis Taula Els Amics de Terrassa, la Maria afronta aquest nou repte amb responsabilitat i il·lusió. “Fa respecte marxar sola, però és ara o mai. Si no aprofito aquesta oportunitat, em penediré”.
Així, sobre els objectius a llarg termini, la Maria manté els peus a terra, però el cor ple de somnis. “Ara vull fer-ho bé a l’Europeu i, potser, classificar-me per un Mundial. I per què no, algun dia arribar als Jocs Paralímpics. Però vaig pas a pas”. Després d’una etapa plena d’incertesa, de lesions i de dubtes, Maria Migueles s’ha guanyat el dret a somiar fort. Terrassa té una nova estrella emergent que apunta molt alt.
