!--akiadsense-->
Joan Peñarroya i Morabanc Andorra posen punt i final, de mutu acord, a una etapa exitosa de 8 temporada, que va començar a Leb Plata i que acaba amb una sisena plaça a la darrera edició de la lliga ACB
Amb l’egarenc d’entrenador el Bc MoraBanc Andora ha aconseguit els ascensos a LEB or i a ACB, aconseguint també la Copa Príncep d’Astúries. En les darreres 4 temporades a la Lliga Endesa, el tècnic va aconseguir la permanència en les dues primeres acabant en la 14ª posició, en la 16-17 l’equip va acabar 8è jugant playoff i Copa del Rei i en la que acaba de finalitzar ha estat 6è. Joan Peñarroya ha guanyat 167 partits i n’ha perdut 133 en partits oficials a la banqueta del MoraBanc Andorra.
El Bc MoraBanc Andorra vol agrair la feina, professionalitat i compromís de Peñarroya en aquestes 8 temporades en què s’ha guanyat ser considerat per sempre una de les llegendes de l’entitat.
Missatge de comiat de Peñarroya
“Hi ha molt sentiment, hi ha molta feina i molta implicació en aquests 8 anys a Andorra. Segurament és el millor moment per prendre aquesta decisió, hem viscut grans moments plegats i d’altres més feixucs. El que sempre hem fet és treballar de la millor manera, respectant-nos molt i sempre fent passes endavant. He estat aquí a Andorra com a casa, i molt a prop de casa que per mi és important. És moment de donar gràcies, sobretot a les persones que em van portar, el Gorka i el Francesc. Estic superat pels missatges que m’està dedicant tothom. El camí que hem fet queda aquí i ja el recordem bé però amb els anys encara ho recordarem més.
Vull donar les gràcies a totes les persones que han treballat al club tots aquests anys, que no son molts perquè sempre hem optimitzats recursos i tot i no ser molts semblàvem que érem molts. Voldria donar les gràcies a tot el meu cos tècnic. Començant pels delegats Jordi Clua, que va estar poc amb mi però em va marcar com al Chechu Bermudo que sempre ha estat un pilar incondicional i que quan diem que ell és el club és cert per totes les coses que fa i pel seu suport en els mals moments. Un record pels metges, el doctor Jordi Verdaguer i el Sergi Francisco que sempre m’han ajudat. Els fisios també. El Jordi Romero en només un any va demostrar el bon professional que és i després vaig portar un xaval de Manresa que s’ha convertit en un element imprescindible del club, el David de Toro. El Miguel Ángel Rodellar que ha estat aquests 8 anys com a preparador físic. I ara ja anem pels meus ajudants. El Xavi Luque que va ser el meu primer ajudant i que l’únic que em sap greu és que no ha viscut aquests dos darrers anys de bons resultats. El David Eudal que va tenir dues etapes, una primera com a directiu i els darrers anys com a ajudant i recordo que jo vaig ser qui li va demanar d’entrar en tasques tècniques a nivell professional i s’ha demostrat que va ser un encert. I per últim el Paco Vàzquez que tenia una feina difícil que era substituir el Xavi Luque i que ens ha aportat moltes coses. El coneixia des que era un nen i m’ha demostrat que les persones no canvien.
Vull donar les gràcies també al Ricardo, al nostre encarregat de material, que s’acaba de casar, i qui m’ha acompanyat els darrers anys quan tractava amb vosaltres que és el Community Manager del moment i que és un tio collonut i a qui agraeixo molt, moltes més coses que no només les professionals. Vull donar les gràcies a la premsa d’Andorra, m’heu tractat amb respecte i jo ho he intentat també tot i que no sóc una persona fàcil amb vosaltres. Crec que m’heu entès i he mirat de ser el més coherent possible.
Per aconseguir aquest camí necessitàvem de gent que s’impliqués en aquest projecte. I evidentment hi ha dos baluarts. Per una banda, hi ha el Govern d’Andorra amb el seu Cap de Govern Toni Martí al capdavant i també MoraBanc per com va decidir apostar perquè aquest somni fos possible. Sense oblidar que vam començar sent River i que també hi ha hagut d’altres sponsors, com per exemple Molines que els cito perquè els sento molt a prop però l’agraïment va per tots i espero que se’n segueixin afegint molts més.
I per acabar els agraïments, dos més. El primer pels jugadors, per tots els que he tingut aquests anys. Son els que fan possible que jo estigui avui aquí. Els resultats manen i aquests jugadors són els que han fet possible que hagi estat aquí 8 anys.
I per últim, el més important, els aficionats. Nosaltres som un club de bàsquet que ajuda a que les persones que ens vinguin a veure puguin oblidar durant un parell d’hores els seus problemes. Vam començar sent poquets a les graderies i la major satisfacció és que me’n vaig amb un poliesportiu ple i amb un sentiment d’identificació entre l’equip i el públic que és el que més m’agrada ».
