Terrassa és una ciutat plena d’esportistes de gran nivell, molt pocs, però, podem presumir de ser campions del món. Un d’aquests afortunats és Gerard Rodríguez, jugador de tenis platja que el passat mes de desembre es va proclamar campió del món amb la selecció espanyola a la Copa del Món disputada a Ribeirão Preto, al Brasil.
Aquesta, però, no va ser la primera vegada que Rodríguez es proclamava campió del món. L’any 2019 també va formar part de l’equip que es va penjar la medalla d’or als Jocs Mundials de Platja (ANOC World Beach Games). Així doncs, als seus 38 anys d’edat i amb un palmarès envejable, el terrassenc s’ha convertit en un referent d’aquest esport a Catalunya i Espanya. Per conèixer més sobre els seus orígens al tenis platja i com ha viscut la recent victòria del Mundial, MónTerrassa ha parlat amb Gerard Rodríguez.
Com va descobrir el tenis platja?
Jo havia jugat tota la vida a tenis. Un company meu em va dir que ell jugava a tenis platja i que competiria en un torneig. Em va preguntar si volíem anar a provar sort. Vam anar i ens va agradar, però no vaig pensar més enllà. Al cap d’un temps, ens vam apuntar al campionat de Catalunya. Vam perdre la primera ronda, però ens ho vam passar molt bé. En aquell campionat vaig conèixer a un altre jugador i em va dir: he vist que ho fas prou bé, què et sembla si juguem un torneig junts? Ens vam entendre molt bé i, fins i tot, en la següent competició guanyar als campions d’Espanya del moment.
En quin moment es va adonar que s’hi podia dedicar professionalment?
Tot va ser molt progressiu. Vaig començar combinant la meva feina amb l’esport. De mica en mica, vaig anar millorant en el rànquing internacional i cada cop els viatges van anar augmentant. Sempre ho havia compaginat amb una altra feina, però parlant amb un company meu de selecció, em va dir: si tu vols fer un salt més alt, has de dedicar-t’hi de ple. Així doncs, després de la pandèmia, vaig decidir deixar la feina i em vaig dedicar 100% a ser jugador. Me’n vaig anar a viure al Brasil i tots aquests anys m’he dedicat completament al tenis platja.
“Tot va ser molt progressiu. Vaig començar combinant la meva feina amb l’esport”
Quina és la situació del tenis platja a Catalunya? Un jugador pot viure només de jugar?
No, a Catalunya és molt difícil dedicar-se al tenis platja. Només jo i l’Ariadna Costa, que viu a Matadepera, ens hi hem pogut dedicar. Sobretot, perquè les proves més importants d’aquest esport, de les quals pots treure rendiment econòmic, estan totes fora. A Espanya tenim el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya, però són premis de 300 o 500 euros i no t’hi pots dedicar amb això. Per tant, els tornejos amb premis econòmics més elevats estan tots a fora. A més, és més fàcil trobar patrocinadors si participes en competicions internacionals.
El passat mes de desembre va formar part de l’equip espanyol que es va proclamar campió del Món al Brasil. Esperaven aquest resultat?
Nosaltres sabíem que érem una de les seleccions favorites. L’objectiu mínim era arribar a les semifinals. En els últims quatre anys havíem fet dues medalles de bronze i una plata. Sempre estàvem en el top 4. Sobre el paper, hi havia dues seleccions que eren més fortes que nosaltres; Itàlia i Brasil. Tenen jugadors amb millor rànquing i són equips més favorits per tradició i per resultats. Tot i això, nosaltres aquest any teníem un equip molt fort, amb una generació de nois i noies de joves amb molta projecció. Crec que això ha estat la clau de la victòria. Realment érem un equip molt compensat i, sobretot, creiem que podíem guanyar. Més que creure’ns-ho, ho volíem.
“Nosaltres sabíem que érem una de les seleccions favorites. L’objectiu mínim era arribar a les semifinals”
Durant la seva carrera ha aconseguit un gran nombre de títols entre competicions nacionals i internacionals. Hi ha algun d’ells al qual li tingui més estima que la resta?
Quan estic amb amics o altres jugadors i vull presumir de títols, sempre anomeno els dos mundials. El campionat del món d’aquest darrer any i el campionat del món als Jocs Mundials de Platja, que va ser a Qatar l’any 2019. Era la primera competició olímpica de tenis platja que es va disputar i ens vam emportar l’or amb la selecció espanyola. Aquest dos són els títols dels quals em sento més orgullós. Molt poca gent pot presumir de ser campió del món d’alguna cosa.
Quins són els seus objectius aquesta temporada?
Aquesta temporada, després de quedar campions del món l’any passat, el que em fa més il·lusió ara és ajudar a les noves generacions. Hem obert un club a Premià i estic entrenant a una sèrie de nois joves amb molt potencial. La meva il·lusió és que comencin a despuntar a escala internacional. Jo tinc 38 anys, acabem de ser campions del món i continuaré competint i jugant; però ara estic centrat en els meus jugadors. Vull que comencin a viure experiències com les que he viscut jo.
“Després de quedar campions del món l’any passat, el que em fa més il·lusió ara és ajudar a les noves generacions”
I el futur d’aquest esport a Catalunya, com el veu?
Dependrà molt de les federacions. A Catalunya hi ha gent amb moltes ganes de participar i de fer coses, però depenem del que facin les federacions. Si aquestes fan coses pel bé de l’esport, ho tenim tot per triomfar. Però ha d’haver aquesta voluntat i, sobretot, una optimització del temps i els diners per poder fer créixer aquest esport. Que no se’n vagin els diners en coses inútils i no gastar els esforços en tornejos o esdeveniments que acabin amb paper mullat. Hem de seguir l’exemple de federacions com la portuguesa o la francesa, que any rere any creixen. Nosaltres, en canvi, sembla que ens estem estancant.
