!--akiadsense-->
Un any més, l’esgrima del més alt nivell internacional ha arribat a Terrassa. El Pavelló de Can Jofresa ha acollit una edició espectacular de la Copa del Món d’Esgrima, en la modalitat de Floret Masculí Júnior.
L’esgrima esportiva és l’art de lluitar amb espases de forma esportiva, i té tres modalitats, floret, espasa i sabre: La Copa del Món és un exigent circuit internacional, de 8 proves per cadascuna de les tres modalitats i per cada categoria d’edat. Entre les ciutats que també allotgen proves de la Copa del Món Júnior d’esgrima, destaquen Mödling (AUT), Dijon (Fra), Bratislava (SVK), Budapest (HUN), UDINE (ITA), Londres (GB) o Bochum (GER). Totes elles ciutats de tradició i potencial esgrimístic situades moltes dècades per davant de la de Terrassa.
LA COPA DEL MÓN HA TORNAT A TERRASSA
La Copa del Món d’Esgrima a Terrassa va tenir un moment difícil la temporada passada, quan per decisió de la Federació Internacional d’Esgrima (FIE), una prova del circuit europeu va ser transferida al continent americà, essent Terrassa la perjudicada per haver estat la més recent en incorporar-se al circuit, i malgrat els bons informes organitzatius. Terrassa va acollir, enlloc de la prova de la Copa del Món Júnior, una del circuit “B” absolut, i un Open Sub23. Enguany, però, la il·lusió i determinació de l’equip organitzatiu egarenc, i de la Federació Catalana d’Esgrima, la FIE va fer retornar la Copa del Món a la ciutat per a l’edició 2018. Fins i tot incrementant la complexitat organitzativa de l’esdeveniment afegint una prova de la Copa del Món per equips a la cita.
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ
La participació ha estat elevadíssima. Finalment, 158 participants de 29 països, 15 dels quals han presentat equip. I, el que és més important, una participació d’altíssima qualitat, amb 8 dels 10 millors de la modalitat. Per equips, no ha fallat cap de les potències esgrimístiques de la modalitat de floret: França, Itàlia, Rússia, Japó, Estats Units i Hongria han estat fidels a la cita.
DOMINI DE L’ITALIÀ TOMASSO MARINI
La prova individual ha estat dominada amb contundència per Tomasso Marini. No ha donat opció a cap dels seus rivals a disputar-li el títol. Dotat amb una gran envergadura, ha obligat a tots els rivals a acostar-se a la seva distància per tenir alguna opció de contactar el seu ferro i obtenir així la prioritat en l’atac, i ha sabut explotar en tot moment el seu llarguissim atac que neutralitzava les seves temptatives de preparació. Literalment, no ha permès que els seus rivals se li acostessin. I és que la flexibilitat i fluïdesa del desplaçament no acostuma a ser el punt fort dels tiradors de gran envergadura. Pero en aquest cas, l’Italià ha dominat el joc de la distància en tot moment, amb atacs llarguíssims sobre l’inici de les preparacions, i contraatacs imposssibles a l’últim instant acompanyats de rapidíssimes retirades de cames.
Començant per l’eliminatòria de 128 tiradors, Marini ha anat progressant sense pietat fins a trobar a la semifinal a Mohammed Hamza, de qui s’ha desfet amb autoritat, tot i l’orfebreria tècnica que ha exhibit l’egipci.
A quarts de final i també a la gran finals s’ha trobat amb dos dels grans favorits: Els bessons russos Kirill i Anton Borodachev. Aquests, havien preparat una estratègia basada en la segona intenció, explotant el seu gran nivell tècnic manual en el maneig de l’arma, per contrarrestar els contraatacs de l’Italià. Però no ha funcionat, car Marini ha neutralizat la seva iniciativa en tot moment. Tampoc els ha servit la gran capacitat atlètica que han exhibit, doncs un Tomasso Marini sorprenentment àgil en el desplaçament ha dominat el terreny i la distància.
SORPRESA A LA PROVA PER EQUIPS i VICTÒRIA DE FRANÇA
Després de dos anys de domini italià, enguany quedava la porta oberta a que tiradors francesos, com Wallerand Roger, russos, o fins i tot dels Estats Units poguessin aprofitar el petit buit generacional creat aquest any a l’esquadra azzurra, però certament, Marini ha estat intractable.
Per equips, ha saltat la sorpresa la primera volta, els vuitens de final. A les competicions per equips, els 3 tiradors d’un equip es creuen amb tots els de l’equip contrari, generant un encontre per relleus a 45 tocats. I sovint no és tan important la presència d’una estrella a l’equip com que la força dels tiradors sigui compacta i sàpiguen sincronitzar estratègies. I l’equip de Rússia, que en virtut del rànking dels seus tiradors es perfilava com a gran favorita, ha sigut vençuda per una concentradíssima Hongria, per un ajustadíssim 45 a 43. Ambdós països són potències històriques de l’esgrima europea, i passegen per les pistes una rivalitat esportiva apassionant.
Just a la pista del costat, França s’ha imposat a Itàlia, amb un equip més compacte, i molt, molt concentrat després d’haver sortit els darrers anys amb l’orgull ferit.
La caiguda de les favorites Rússia i Itàlia ha obert la porta a la sorpresa, i ha aplanat el camí per que equips com Estats Units, Japó o Hongria disputessin a França la primera posició. A semifinals, Estats Units ha caigut contra França per un ajustadíssim 45 a 43 que s’ha decidit a les darreres accions, i Japó ha pogut amb Hongria, truncant el que hagués estat una jornàda èpica.
A l’encontre pel tercer lloc, USA s’ha imposat a Hongria, obtenint el tercer lloc.
La final ha estat vibrant, i plena d’alternatives, tot i que els primers encontres pressagiaven el contrari. França ha adquirit un avantatge de fins a 7 tocats. Però els Nipons, lluny de rendir-se han redoblat la seva concentració i han treballat per forçar els errors ofensius francesos fins a remuntar l’encontre i posar-se per davant al 29 a 30. Els darrers parcials han obsequiat el públic amb tres alternatives en el marcador. Al final, l’estrella francesa, Wallerand Roger ha imposat el seu savoir faire, i ha distanciat el seu equip fins el 45-40 final. Fent pujar frança al més alt del Podi, reivindicant la tradició de l’esgrima francesa com una de les fundadores històriques d’aquest esport.
El cap de setmana ha estat intens, i Can Jofresa ha vist desfilar abundant públic a presenciar la Copa del Món. Un esdeveniment que cada cop desperta més interès a la ciutat i que fa que l’esport de l’esgrima sigui cada vegada més conegut i practicat.
L’esdeveniment ha estat organitzat conjuntament pel Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, i les Federacions Catalana i Espanyola d’esgrima, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.
