Una jornada menys. Estudiar abans de la setmana d’exàmens finals t’assegura molta tranquil·litat en els dies decisius en què et jugues la nota. Contràriament a l’Osca, el Barça ha arribat a El Alcoraz havent fet els deures i podent-se permetre el luxe de, sense menysprear ningú ni dir blat fins que tingui la Lliga al sac i ben lligada, fer ús i gestionar l’ampli marge de punts respecte a l’Atlètic de Madrid i gestionar. En circumstàncies normals, un partit amb el resultat (empat a res) i el joc de l’equip (correcte defensivament, però molt poc fluid en l’àmbit ofensiu) contra el cuer no hagués estat motiu de satisfacció. Avui segurament tampoc, ja que el conjunt blaugrana sempre ha de tenir una mentalitat guanyadora, però la còmoda situació en el regnat de la Lliga dibuixa un escenari en què aquesta mena d’ensopegades són menys ensopegades si es té en compte que Messi, Suárez, Piqué, Busquets, Sergi Roberto, Lenglet, Semedo, Jordi Alba, Arthur, Coutinho i Rakitic han pogut descarregar les cames amb el partit del Manchester United entre cella i cella

Kevin-Prince Boateng no ha aprofitat, ni de bon tros, l’oportunitat que li ha brindat Ernesto Valverde. Todibo i Wagué han demostrat que poden ser un central i un lateral, respectivament, molt interessants de cara al futur i Jeison Murillo ha estat força bé, encara que no per això no deixarà d’estar destinat a abandonar el Camp Nou a final de temporada. La gran notícia positiva en una tarda que no passarà a la història ni per l’espectacle ni per l’emoció que hi ha hagut han estat les aparicions puntuals de Riqui Puig. Potser el partit sí que passa a la tarda pel fet de ser el dia que va néixer una estrella. El jove migcampista és una de les millors promeses del futbol mundial i ha tornat a aprofitar un compromís amb elevat focus mediàtic per seguir descobrint les seves millors virtuts. El futur és seu i, en conseqüència, del Barça sempre que no deixi d’apostar mai per ell.

Nou comentari