!--akiadsense-->
Tarda de diumenge màgica a l’Estadi Olímpic de Terrassa. Només els més optimistes confiaven que el Terrassa FC fos capaç de vèncer l’Olot. Però els homes d’Agustín Vacas han realitzat un gran partit, traient bona nota en totes les facetes de joc: en fam de gol i en zel defensiu. I així ha estat com ha arrencat una victòria (2 a 1) molt valuosa, no només per als tres punts -que també- sinó sobretot per la injecció de moral que suposa derrotar el líder indiscutible del grup 5 de Tercera Divisió. Amb els tres punts, el Terrassa se situa cinquè empatat amb el Sant Andreu i a tan sols dos punts del play-off.
La primera mitja hora no ha tingut un dominador clar tot i que el Terrassa ha tingut un major control de la pilota i ha gaudit de diverses aproximacions a l’àrea rival. L’Olot s’ha mostrat més expeditiu, amb poques contemplacions en defensa, i intentant un joc més directe. Als primers cinc minuts han estat més intensos i rics en ocasions. Grasa ha fet el primer avís. Nils Puchades ho ha intentat amb un xut enverinat des de la frontal que ha sortit fregant a la dreta del porter. I Àlex Fernández ha disposat d’una clara oportunitat per obrir la llauna després de fer un bonic retall i empalmar la pilota, la qual ha anat ben dirigida però massa tova ha estat engospada per Ginard.
Els egarencs han intentat trenar jugades però els olotins han tirat d’agressivitat, amb faltes constants -a la línia de tres quarts- als jugadors creatius per tallar el ritme de partit. Justament en una d’aquestes faltes, David López ha centrat cap a l’àrea amb molta intenció, però la pilota ha estat refusada per un defensa a córner. Finalment però, les ganes i la il·lusió han tingut recompensa. Al minut 45, un fora de banda llençat per Castell cap a l’àrea de l’Olot, ha estat pentinat enrere per Amantini cap a la frontal. Allà esperava l’esfèrica Marc de Val que sense pensar-s’ho dos cops, ha disparat un xut ras i fort que el porter, davant la munió de cames i malgrat intuir la trajectòria, no ha pogut evitar que entrés. Era l’1 a 0 i l’eufòria envaïa l’Olímpic.
