!--akiadsense-->
El Terrassa FC ja sap de quins mals pot morir: d’un infart al darrere i d’inanició al davant. Aquest podria ser el resum del partit que s’ha pogut veure aquest diumenge a l’Estadi Olímpic on els egarencs han aconseguit un empat a 1 davant del Prat. Amb un porter i una defensa fent de funambulistes amb la pilota, el conjunt de Cristian García assumeix sovint riscos innecessaris, mentre que la davantera, amb toc i qualitat suficient, no veu la llum tan sovint com seria desitjable i no fabrica prou ocasions de gol.
De tot plegat, n’ha sortit un punt, que té el seu mèrit, ja que el Terrassa ha jugat pràcticament tota la segona part amb deu (i que el col·loca en setena posició a la classificació), però els aficionats s’han quedat amb la sensació que aquest equip té més potencial del que moment es pot veure al camp.
Una i cap dins
El Terrassa FC n’ha tingut una, i l’ha clavat dins. Raul Torres ha estat qui ha fet el primer xut entre els tres pals i l’ha convertit en gol. Era el minut 13 quan el migcampista egarenc, lliure de marcatge, ha enviat un projectil des d’uns cinc metres de la frontal de l’àrea rival. L’esfèrica ha entrat sense manies pràcticament a l’esquadra esquerra del porter Sergio. Han estat els millors minuts del Terrassa, que ha disposat d’una altra ocasió de les botes del mateix Torres. El seu xut, massa tímid i creuat, ha estat aturat sense dificultats pel porter potablava.
El Prat però no s’ha arronsat. Ha sigut fruit d’una pressió alta, aprofitant una tova defensa del Terrassa alhora de sortir amb la pilota controlada, que ha vingut l’empat. Justament, gràcies a les imprecisions, al minut 27, Ignacio ha robat la pilota al mig del camp i amb una gran assistència picada a l’esquena del central egarenc López -substituït pocs minuts després per lesió- ha deixat amb una posició franca Poves, ja dins l’àrea, que amb una suau vaselina ha batut Ortega.
La resta de la primera part ha transcorregut sense ocasions destacades per cap dels dos equips. Un anar i venir al mig del camp, amb un Prat esperant la seva oportunitat en un robatori en defensa i un Terrassa intentant trenar alguna jugada de mèrit amb un Guzmán especialment participatiu com a director de joc.
