!--akiadsense-->
El Terrassa s’ha cobrat la seva revenja particular del curs passat amb el Vilafranca, el primer rival en caure aquest curs a l’Olímpic (1-0). El conjunt egarenc n’ha tingut prou amb un solitari gol de cap de Serramitja, que ha donat tres punts d’or en la seva estrena a l’Olímpic. En un partit on els egarencs han anat de menys a més, els de Cristian García han sabut tenir la paciència necessària i no caure en la precipitació i els errors comesos en el mateix partit del curs passat. Després d’un tram inicial de partit lent i amb certs dubtes, els egarencs han trobat el ritme i els espais necessaris per ser mortífers.
El Terrassa segueix buscant-se a si mateix, i cada cop és més a prop de la versió desitjada. Té clar què vol i com ho vol, però encara necessita temps. Contra el Vilafranca, s’ha topat amb un conjunt ordenat que n’ha tingut prou amb ajuntar les línies en camp propi i pausar el joc amb interrupcions i possessions lentes entre la defensa i el mig del camp per restar pólvora a un Terrassa que pateix quan no té la pilota, perquè el seu hàbitat natural és amb ella. Els de l’Alt Penedès amb prou feines han creuat el mig del camp durant bona part del partit. El seu pla de joc passava per allargar el partit, procurant que passessin poques coses a la seva àrea. Un guió similar al que ja els va funcionar al tram final del curs passat, quan van sorprendre al Terrassa (0-1). Aquest cop, però, han trobat a faltar a Aday, lesionat, i a Víctor Oribe, sancionat, dos dels seus principals recursos ofensius. El conjunt de Cristian García ha trepitjat la pilota la major part del temps, però l’acumulació de jugadors en terreny rival no sempre es transformava en perill real. De fet, només ha passat amb comptagotes.
Estrena afortunada
Al primer temps, malgrat tot, han disposat de tres bones oportunitats. La primera, la més clara: una sensacional passada d’esperó de Balboa ha deixat absolutament sol davant del porter a Puchades, que malgrat tenir-ho tot al seu favor per marcar, i amb el públic dret per celebrar el primer, ha rematat tant desviat que ni tant sols ha trobat porteria. El segon avís ha estat d’Àlex Fernández: un xut seu l’ha enverinat un desviament al cos d’un defensa, que ha forçat l’estirada a l’escaire d’Iván León. Abans del descans, el porter del Vilafranca s’ha estirat sobre la gespa per blocar un tir ras de Carreón. Els egarencs volien apropar-se a l’àrea, però el Vilafranca ha sabut desconnectar els migcampistes i els extrems de Balboa, que ha arrencat el primer partit on era titular amb tres detalls de qualitat, però poc a poc ha anat perdent pes en el mateix. La manca d’encert i de ritme, però, no ha portat al Terrassa a baixar els braços. De fet, tot el contrari. Després de cada ocasió desaprofitada, els locals han anat augmentant mica en mica la intensitat, esperonats pels ànims des de la grada i també des de la banda d’un Cristian que ha anat afegint nous arguments ofensius. Serramitja també s’ha estrenat a l’Olímpic substituïnt un apagat Coro, que pocs minuts abans havia obligat a León a estirar-se per enviar a córner una falta directa.
El porter del Vilafranca s’ha tornat a fer gran per salvar, amb la punta dels dits, un cop de cap en una falta lateral. El gol local semblava a punt de caure en qualsevol moment, així ho estava anunciant la successió d’ocasions, fins que una centrada per la dreta l’ha rematat amb el cap un Serramitja que amb prou feines portava quatre minuts sobre la gespa. Amb la diana, el Terrassa ha augmentat encara més el seu domini. Balboa ha perdonat el segon en un mà a mà claríssim que, com ha passat amb el de Puchades a la primera part, tampoc ha trobat porteria. Afortunadament pels egarencs, que han sabut matar el partit amb ofici en els minuts finals, aquest cop no hauran de lamentar cap dels dos errors. Els tres punts es queden a l’Olímpic, que celebra el ritme creixent d’un Terrassa que segueix sense perdre.
2 
