Relliscada de les fortes d’un Terrassa que ha caigut derrotat amb estrèpit (2-4) contra el cuer de la categoria, un Martinenc que ha sumat tot just la seva segona victòria aquesta temporada. Els egarencs no han tingut una bona tarda, però tot i així han fet més que un rival que ha marcat en les quatre ocasions que han tingut. Els barcelonins s’han avançat dos cops, però la reacció del Terrassa s’ha quedat a mitges, un gol vàlid i un altre d’anul·lat amb força polèmica, ja que ningú més que l’àrbitre ha vist algun motiu per no concedir-lo. Amb aquest entrebanc el Terrassa deixa de dependre de sí mateix per mantenir la quarta posició, ja que suma només un punt més que l’Horta, que ha jugat un partit menys.
El Terrassa no ha tingut un bon inici ni un bon final de partit. Massa lent amb la pilota, semblava que fos un espectador més d’una grada freda tot i el càlid sol que ha caigut a l’Olímpic durant la primera part. Entre l’equip i l’afició local s’han posat d’acord per compartir una migdiada en ple partit. Mentrestant, el Martinenc, ben còmode, ha viscut replegat sense patir més que dos xuts tous de Nils Puchades que l’ex terrassenc Uri Vives ha blocat sense problemes.
L’equip de Manel Moya, veient que el Terrassa no acabava d’estar còmode, ha aprofitat l’avinentesa i, en un atac aïllat, ha trobat un primer gol afortunat. En una jugada per la dreta, Rovira ha topat amb el pal, i el rebot del seu xut li ha caigut als dominis de Joel, que sense cap tipus de dificultat ha pogut resoldre a plaer. Del no res, el Martinenc s’ha trobat amb un gol a favor gairebé sense buscar-lo. La resposta del Terrassa ha tardat força en arribar, perquè durant pràcticament tota la tarda ha estat un equip espès que ha abusat massa del joc directe i les pilotades sense sentit. Al conjunt egarenc fa l’efecte que en ocasions li cremi la pilota als peus i no té problema per treure-se-la de sobre.
Un recurs que no sembla agradar a un Cristian García que si no ha trencat la banqueta amb dos forts cops que han ressonat per tot l’Olímpíc, poc li ha faltat. “Dues passades va, que queden 12 partits!”, ha cridat el tècnic terrassenc, insatisfet amb el que veia. Un xut mossegat de Serramitja a la mitja hora de joc, quan ho tenia tot al seu favor per marcar, ha acabat de treure’l de polleguera. Poc abans, Coro havia establert l’empat després de rematar de primeres una centrada rasa des de la dreta de Daisuke, el millor del Terrassa en el primer temps. Possiblement, de fet, l’únic salvable.
El segon no ha començat millor, ja que ho ha fet amb un matiner segon gol del Martinenc, que en el segon xut entre pals ha establert l’1-2. Els visitants n’han tingut prou amb mossegar més dins de l’àrea. Rovira ha estat el primer en caçar un rebot dins de l’àrea, i no ha perdonat. En els deu primers minuts després de la represa, Cristian García ha gastat ràpidament els tres canvis: Àlex Fernández, Jose Juan i Dani Sánchez han entrat per Guti, Serramitja i Pallàs. El Terrassa, però, no ha aixecat el cap i ha seguit mostrant una actitud preocupant.
Cristian García i el públic han exigit una reacció, ja que el pas dels minuts i el marcador han anat alimentant el nerviosisme local. Daisuke ha tingut l’empat en un mà a mà que li ha sortit massa tou, i poc després ha estat Coro qui ho ha intentat amb un xut centrat. Amb el Terrassa bolcat, el Martinenc ha establert la sentència en una jugada on Yayá no ha calculat gens bé quan havia d’anar al tall i ha deixat un forat descomunal a la frontal de l’àrea que Marçal no ha desaprofitat. Pocs minuts després, el mateix jugador ha firmat l’1-4. El pitjor de tot, pero, no ha estat el resultat, sinó les sensacions preocupants d’un equip que segueix pagant molt car haver-se allunyat tant de la seva essència. Quan ha caigut el quart gol, el públic ha arribat a demanar la dimissió de Cristian García. Al temps afegit, Arranz ha maquillat el marcador establint el 2-4 final. El Terrassa necessita reaccionar.
