El passat mes d’abril el grup ‘Caraduras’ de l’escola de dansa urbana de Terrassa, Dance Street&Fes Gym, va fer història. L’equip es va classificar pel Campionat del Món de Dansa Urbana que es disputarà a Arizona del 3 al 10 d’agost. D’aquesta manera; la Queralt, la Martina, la Natalia, la Noa, la Nadine, la Lucía i la Valeria representaran a Espanya en la Categoria Júnior. Per descobrir com han viscut aquesta classificació i com es prepara un campionat d’aquestes característiques, Món Terrassa ha parlat amb Verónica Ruiz, directora de l’escola de dansa i coreògrafa del grup ‘Caraduras’.
Tot i que l’escola Dance Street&Fes Gym fa més de 22 anys que dona classes de dansa a Terrassa, aquest era el primer cop que presentaven un grup de ball a les classificatòries del mundial. Segons explica Verónica Ruiz, el principal motiu era el cost econòmic del viatge per a les famílies. “Jo sabia que existien els mundials i que s’havia de passar per un filtre a Espanya, però mai m’ho havia plantejat. Principalment, perquè és un dineral. L’any passat jo vaig proposar a diverses famílies de participar en la competició classificatòria i van acceptar”, explica.
‘Caraduras’ seran les úniques representants espanyoles a la categoria Júnior
El grup ‘Caraduras’ de la categoria Júnior no només va decidir participar en la competició estatal, sinó que van quedar entre els cinc primers grups i van aconseguir la plaça per al mundial de dança urbana d’enguany. En aquest sentit, la coreògrafa es mostra molt orgullosa de la feina feta per les seves ballarines i la puntuació que van obtenir. “En el campionat d’Espanya es classificaven els cinc primers i vam quedar quartes. Això ja és increïble, però en veure la puntuació encara ens vam alegrar més. Demostra que hem estat fent bé les coses”, destaca Ruiz.
Finalment, l’equip terrassenc serà l’únic dels grups classificats que participarà en el mundial, ja que els altres classificats han decidit no anar pels alts costos econòmics del viatge. “Pensa que hem de pagar els vols, l’estança, la inscripció, l’equipació, les dietes… són molts diners”, reconeix la directora. Per aquest motiu, des de l’escola de dansa han iniciat una recapta de diners per ajudar a les famílies de les ballarines a finançar part dels costos. “La gent ens està ajudant molt amb els diners. Hi ha establiments que ens han deixat posar una guardiola per recollir diners. Tota ajuda és benvinguda”, explica.
Una competició contra els millors grups de ball del món
Del 3 al 10 d’agost les set terrassenques i la seva coreògrafa viatjaran als Estats Units per enfrontar-se als millors equips del món en categoria Júnior. Sobre els objectius de cara al mundial, Verónica Ruiz afirma que “tenim molt bones sensacions” i que el seu objectiu seria poder arribar, com a mínim, a la segona ronda. “Sabem que hi ha un gran nivell a tot el món, però el nostre objectiu és poder passar la primera fase. Al principi competeixen uns 70 grups i d’aquests només un 50% passen a la segona fase. Nosaltres volem arribar a aquesta segona fase”, assegura.
Entre els principals rivals que es trobaran en aquest campionat, la coreografia destaca que els equips asiàtics són els més potents i tenen molts més recursos econòmics que elles. “Els grups japonesos són els més forts. Els japonesos porten fins i tot banqueta i tenen ballarins de reserva per si un dels principals es lesiona. Corea del Sud i Nova Zelanda també són molt bons”, afirma Ruiz.
Verónica Ruiz: “És un somni fet realitat”
Tot i que ja fa més de tres mesos que les terrassenques van aconseguir la plaça al mundial, Verónica Ruiz assegura que no es pot creure encara que un dels seus equips representi a Espanya. “Jo com a coreògrafa encara no m’ho crec. Fins que no estigui allà, jo crec que no m’ho creuré”, reconeix. Encara que afirma estar enfocada en la competició del mes d’agost, diu que el seu objectiu és poder portar més equips al mundial en un futur. “Aquest any només en portem 7, però esperem que en un futur en puguem portar moltes més”, subratlla.
Verónica Ruiz explica que està molt contenta per les seves ballarines, però també reconeix que arribar a un mundial també és un “orgull professional”. “Per a mi és un somni fet realitat, no t’enganyaré. Pensa que al final és la meva feina, encara que ho ballin elles el que es té en compte és la meva feina”, destaca la coreògrafa.
