Primera campiona de la història de l’X-Trial femení, campiona de Trial GP, sis vegades subcampiona del món, una vegada campiona d’Europa i cinc vegades campiona d’Espanya. Aquest són només alguns dels títols més importants que la pilot egarenca de trial Berta Abellán ja suma amb només 26 anys. Aquesta infinitat de títols, sumat al fet que aquest 2025 ha estat el seu millor any esportiu, han provocat que el Centre Cultural El Social l’hagi escollit entre les tres guanyadores a Terrassenques de l’Any, juntament amb Estel Cardellach i Lidia Muniesa.
Abellán porta tota la vida a sobre d’una moto. Va començar a practicar amb motocicleta a l’edat de 4 anys, quan el seu pare li va regalar una Mecatecno. Estudiant i esportista del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, va debutar al mundial de trial femení amb 14 anys i, des dels 19 anys, ha aconseguit acabar el campionat en segona o tercera posició de forma ininterrompuda. Per tot això, l’entrevistem a MónTerrassa per conèixer més detalls sobre el món del trial femení i parlar sobre la seva nominació a Terrassenca de l’Any.
Com rep la nominació a Terrassenca de l’any?
Per a mi, és un orgull, perquè sempre m’he sentit molt terrassenca. Quan em van dir que estava entre les candidates per Terrassenca de l’Any, em va caure en una llàgrima, perquè em va fer moltíssima il·lusió. El primer en què vaig pensar va ser en la meva àvia, que sempre ha viscut aquí i sé que estaria l’orgullosa de mi. No m’ho esperava gens. Ha estat un any molt complet i especial per mi.
El 2025 ha estat un gran any. S’ha proclamat primera campiona del món de X-Trial femení i també campiona del món de TrialGP. Com valora aquest any?
Era un any bastant difícil per mi, perquè la gent tenia moltes expectatives en mi. No havia començat la temporada i la gent em deia: “Què, ja ho tens això, no?”. Tenia molta pressió, però he sabut gestionar-ho molt bé i estic molt satisfeta de la temporada. Excepte la primera cursa, que va anar una pitjor perquè estava molt nerviosa, la resta han anat molt bé. Mentalment, he estat molt concentrada i tècnicament m’he trobat més bé que mai. Estava molt segura de mi mateixa.
Creu que és el millor any de la seva carrera?
Sí, sens dubte. El 2024 també em sentia molt forta i amb possibilitats de guanyar, però sempre hi havia alguna cosa que em falta. El 2025 ha estat el meu any. Després de guanyar el primer campionat d’X-Trial de noies de la història, el Trial GP i el Trial de les Nacions amb les meves companyes, són 3 títols mundials que no m’esperava. Sí que els tenia com a objectius, però jo pensava en el dia a dia, en entrenar, i no en els resultats. De cop, quan m’he parat a pensar, m’he adonat de tot el que he aconseguit. Estic molt satisfeta de la temporada i de la feina.
De tots els trofeus de la seva carrera, hi ha un títol que li dona més importància que la resta o que té un record més estimat?
Tots són bastant especials, però el que recordo més especial és el del 2018, el campionat d’Europa. Totes les carreres van ser molt bones i l’ambient era molt familiar. Va ser un campionat molt especial, perquè gràcies a guanyar aquesta competició se’m van obrir moltes portes. Va ser un any que em va motivar molt a continuar lluitant.
Actualment, compagina la seva preparació com a pilot d’elit de trial amb l’estudi i les pràctiques de tècnica en emergències sanitàries. Es pot viure del trial?
Al final, campiona o no, per mi és un resultat. Jo sé que potser amb el trial no em podré guanyar mai la vida, perquè està bastant malament el trial femení avui en dia. Per tant, sempre he tingut un pla B. Actualment, ja vaig acabar el grau de tècnica en emergències sanitàries i ara em tocava fer les pràctiques, que les estic fent després de temporada. De cara al futur, la meva intenció és opositar per bombera. De moment, però, en el trial estic bé i vull aprofitar aquesta empenta.
Hi ha moltes diferències entre els homes i les dones en el trial?
Moltes. Jo, ara mateix, no podria entrenar les hores que entrenen ells, no podria cobrir totes les despeses que tenen ells i les marques, no sé per què, aposten més per ells. Els recursos, de moment, no són iguals. Els nois, però, tampoc ho tenen fàcil, perquè cada vegada estan baixant menys els contractes i moltes vegades no tenen el sou que es mereixen. Per tant, el trial el masculí tampoc és que estigui del tot bé, però el femení està molt malament. Necessitem que les marques apostin per nosaltres. Cal reivindicar que nosaltres també venem motos, que a vegades es pensen que les noies, per ser noia, no venem motos.
Quins són els reptes de futur de Berta Abellán?
A part d’ajudar a totes les nenes que estan en edat de competir, també m’agradaria crear una escola a Terrassa. Està tot bastant encarat i tinc moltes ganes d’obrir una escola de trial Berta Abellán aquí. Vull que sigui un lloc on la gent pugui venir a provar el trial i fer classes. D’aquesta manera, tindrem molta més gent nova a l’esport, que és el que més necessitem.
En aquest sentit, fins a quin punt creu que és important que hi hagi referents en el món del trial?
Per a mi, és importantíssim. Quan ets petit, sempre et fixes en algú. Jo, per exemple, sempre he tingut de referent a Laia Sanz. Ella és qui ens ha obert les portes, qui ens ha fet camí i tenir-la a ella com a referent ha fet que jo vulgui continuar competint. Tant de bo jo sigui també l’ídol de moltes nenes. De moment, ja en tinc algunes que em diuen coses molt maques i m’emociona molt.
