La nostra ciutat és plena d’històries de superació. De persones que, malgrat les adversitats, aconsegueixen grans fites i trenquen barreres. Un d’aquests exemples és l’Alex Pardo Espinosa. Aquest veí de Terrassa va patir un accident de motocicleta l’any 2015, el qual el va deixar en cadira de rodes. Malgrat això, ell mai va oblidar la seva passió pel motor i, 9 anys més tard, va decidir torna a pujar a una moto. La seva perseverança l’ha portat, recentment, a competir en el Campionat Nacional Bridgestone Handy Cup i, a manca de dues carreres, està a les portes de convertir-se en subcampió d’Espanya. Per conèixer més sobre la seva història i els seus objectius de futur, Món Terrassa ha parlat amb ell.
D’on ve la seva passió per les motos?
Des de nen ja m’agradaven les motos. A mi m’han explicat que era petit i ja m’hi fixava en les motos. Després, amb 10 anys, els meus pares tenien una casa a Manresa i el meu pare em va comprar una moto de gas per anar per moure’m per la urbanització. Després vaig descobrir el motocròs i em vaig aficionar. Per tant, sempre m’han agradat, és una cosa que porto dins. El món de la gasolina sempre m’ha cridat molt l’atenció.
L’any 2015 va patir un accident que li va canviar la vida. Com va ser?
Vaig tenir l’accident el 2 d’agost de 2015, quan tenia 23 anys. Jo anava amb moto per la urbanització. Anava molt ràpid, però pel meu carril, i em vaig trobar un altre vehicle en el meu carril. Vaig voler esquivar-lo i em vaig donar a 100 quilòmetres per hora contra un pal de la llum. Aquesta persona es va donar la fuga i em va deixar allà tirat. Jo sabia que m’estaven morint, perquè, en col·lidir, se’m van moure tots els òrgans interns. No podia respirar. Vaig tenir la sort que, uns 20 minuts més tard, em va trobar un home que estava passejant per allà. A causa d’això, em va quedar una lesió completa en el dorsal 2-3 i no puc ni moure ni noto res dels mugrons cap avall.
“El món de la gasolina sempre m’ha cridat molt l’atenció”
Després de l’accident, va estar uns 9 anys sense tocar una moto. Ho va fer per por després del que va passar?
No. Fins i tot després de l’accident, mai he tingut por a les motos. Ho vaig fer per respecte als meus pares, per no preocupar-los. Pensa que, el primer que vaig intentar fer quan estava a l’hospital va ser moure els peus per veure si podia frenar o canviar de marxa en una moto. La passió per les motos mai la vaig perdre, però jo pels meus pares ho era tot i no els volia preocupar. Després de morir el meu pare, la meva mare em va dir que, si em passava alguna cosa a mi, ella no ho podria afrontar. Per tant, em vaig estar controlant les ganes de pujar a una moto durant molts anys.
“Fins i tot després de l’accident, mai he tingut por a les motos”
Quan va canviar tot això? Per què va tornar a pujar a una moto?
Fa qüestió d’un any i mig vaig conèixer a Tony Montoya, campió de motociclisme adaptat europeu, italià i espanyol. El vaig descobrir gràcies a un altre noi en cadira de rodes i hi vaig contactar a través de les seves xarxes socials. Aleshores, ell em va convidar a una classe d’iniciació al motociclisme adaptat. Aquell dia, la meva mare va venir amb mi. Quan em va veure la cara després pujar amb la moto, em va dir: tens la mateixa cara que quan caminaves. En aquest moment, a la meva mare li va canviar el xip i em va dir: si ets feliç, fes-ho; encara que et juguis la vida.
Per què són tan importants les motos a la seva vida?
A mi la moto quasi em treu la vida, però també me l’ha tornat. Jo pateixo de dolors les 24 hores del dia, però, quan pujo a una moto em puc oblidar del dolor, la depressió i els problemes. Em fa sentir feliç i lliure. Quan pateixes una lesió com la meva, estàs molt limitat, ja que depens molt de les persones i de la tecnologia per moure’t. En canvi, quan pujo a una moto, sento una sensació de llibertat i independència extrema.
“Jo pateixo de dolors les 24 hores del dia, però, quan pujo a una moto, em puc oblidar del dolor, la depressió i els problemes”
En quin moment decideix començar a competir en motociclisme adaptat?
Jo no havia competit mai i tampoc m’ho havia plantejat. Des del primer moment que vaig fer les proves amb el Toni, ell em va dir: Alex, tienes madera para esto. Jo no em veia capaç, perquè encara era molt novell muntant en moto adaptada. Però ell em va dir que havia vist a molta gent i que jo ho tenia innat. Va ser ell qui em va animar a fer el pas i, la veritat, estic molt content. A les dues primeres carreres vaig quedar tercer contra els veterans, és a dir, corredors que han competit durant molts anys. A la Copa Rookie, he quedat primer a totes les curses. Ara em queden només dues carreres a Navarra i, si les guanyo o quedo segon, seré subcampió d’Espanya en el meu primer any.
“Ara em queden només dues carreres i, si les guanyo o quedo segon, seré subcampió d’Espanya en el meu primer any”
Subcampió d’Espanya en el seu primer any. Seria el primer a aconseguir-ho?
Crec que ningú ho ha fet mai. El Toni ha guanyat moltes vegades i ell m’ha dit que va trigar tres anys a adaptar-se a la moto. La veritat és que sí, estic trencant una miqueta els límits. A més, cal tenir en compte que, de la Copa Handy, jo soc el que té la pitjor lesió, ja que no em funcionen ni els abdominals ni les cames. Molta gent, i algun metge, m’havien dit que era impossible, que era inviable per la lesió que tenia. De moment, però, estic veient que puc collir els fruits en el meu primer any. Malgrat això, actualment, encara no tinc patrocinadors. Aquest és un dels reptes per l’any que ve, aconseguir un patrocinador per poder continuar competint.
Quina és la situació actual del motociclisme adaptat a Catalunya i a Espanya?
És una esport que porta poc temps i que està en expansió a Espanya. Actualment, hi ha molt poques carreres l’any. Tot i això, Handy Riders Spain, que són els promotors amb Toni Montoya al capdavant, estan fent tot el que poden i, actualment, tenim una escola per tal que la categoria creixi. Volem demostrar que, després d’un accident com el meu, no tot està acabat. Si t’agrada muntar en moto, es pot fer independentment de la teva situació i, fins i tot, competir.
