Aquest 2025 fa 33 anys que Terrassa va ser gran protagonista d’un dels esdeveniments més importants de la història recent de Catalunya: els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Aquell estiu va transformar la ciutat, especialment pel que fa a les infraestructures esportives, i va projectar Terrassa al món a través de l’hoquei herba, el nostre esport de referència.
El punt de partida es remunta al 7 d’octubre de 1986, quan Joan Antoni Samaranch va pronunciar a Lausana les paraules “À la ville de… Barcelona”. Des d’aquell moment, Terrassa es va mobilitzar per formar part del projecte olímpic. La descentralització d’algunes competicions que preveia la candidatura barcelonina va obrir la porta perquè la ciutat acollís el torneig olímpic d’hoquei, i pocs mesos després va arribar la confirmació oficial.
L’Àrea Olímpica: una transformació total
Amb la designació, va començar un període frenètic de treball. L’Ajuntament va impulsar la remodelació integral de la zona esportiva de l’Abat Marcet, un equipament dels anys seixanta que presentava un estat de degradació evident. El 4 de maig de 1989, a la Sala Muncunill, es presentava la maqueta del futur complex, i el gener de 1990 el Ple municipal aprovava el projecte definitiu. Només quatre mesos després començaven les obres.
La transformació va ser absoluta. Es va enderrocar l’antiga zona esportiva per aixecar un estadi olímpic modern, el Camp Federatiu d’hoquei, un camp d’escalfament al camp de futbol del CN Terrassa, pistes semi-cobertes per a l’esport escolar i una reordenació completa de l’entorn. La inversió total va superar els 4.000 milions de pessetes, dels quals 2.615 milions es van destinar directament a l’Àrea Olímpica. Aquella actuació va canviar per sempre el parc esportiu de la ciutat, situant-lo a un nivell que fins llavors semblava inabastable.
El 15 de desembre de 1991, es va inaugurar finalment l’Àrea Olímpica amb una gran festa ciutadana i la presència de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Manuel Royes. El 22 d’abril de 1992 les instal·lacions es van cedir al COOB’92 per acollir la competició olímpica.
El 26 de juliol del 1992, un dia després de la cerimònia inaugural a Barcelona, l’Àrea Olímpica va començar a vibrar amb els primers partits d’hoquei. Terrassa va rebre aficionats d’arreu del món i va organitzar un torneig impecable, reconegut com un dels millors de la història olímpica de la disciplina. El moment culminant va arribar amb la medalla d’or de la selecció femenina espanyola, que va posar el nom de Terrassa a tots els informatius internacionals.
Un llegat que encara és viu
Els Jocs no només van ser una festa esportiva. Van deixar un llegat material i immaterial que encara avui és ben visible. Les noves infraestructures van permetre a clubs, esportistes i escoles disposar d’espais de primer nivell, afavorint el creixement de l’hoquei i d’altres disciplines. La inversió va actuar com a accelerador de projectes que, sense l’oportunitat olímpica, haurien trigat anys a fer-se realitat. I sobretot, va canviar la manera com la ciutat es veia a si mateixa. A partir d’aquell moment, es va veure una Terrassa més preparada, més ambiciosa i més oberta al món.
Avui, 33 anys després, l’Àrea Olímpica continua sent un dels grans actius de Terrassa. És un espai viu, on es disputen competicions i s’entrena dia a dia, però també és un record permanent d’aquell estiu irrepetible en què Terrassa va demostrar que podia jugar en la lliga dels grans.
