Ara fa 40 anys, després de les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, el PSUC va convertir-se en l’única força capaç de mirar de tu a tu al PSC. Els comunistes van obtenir 9 regidors a Terrassa, només un menys que els socialistes (10). Amb el pas dels anys, però, aquest partit i els seus hereus (IC, ICV, Podem, IVE i TeC), han anat vivint un declivi pronunciat que ha culminat amb la seva desaparició del consistori. El proper mandat no comptarà amb els 6 regidors de TeC.
Dels esmentats 9 regidors obtinguts el 1979, el PSUC va caure fins els 2 el 1983. Malgrat el PSUC tècnicament ha seguit existint fins els dies d’avui, ha viscut algunes ramificacions. El 1987, ja reconvertit en Iniciativa de Catalunya (IC) va guanyar un regidor un, pujant fins als 3, però novament el 1991 va tornar a perdre el que havia guanyat quatre anys abans. El va recuperar el 1995, ara sota les sigles d’IC-EV. Aquesta oscil·lació es va mantenir el 1999 (2 regidors) i el 2003 (3), i no va ser fins el 2007, quan van mantenir els 3 regidors, que van aconseguir repetir el nombre obtingut. El 2011 li van donar continuïtat, mentre que el 2015 van doblar la xifra: convertits en Terrassa en Comú (TeC), la formació va obtenir 6 regidors, els seus millors resultats des del 1979.
Aquest 2019, però, TeC i Podem-IVE van anar separades als comicis. Un greu error a nivell electoral que els ha passat factura. TeC va obtenir 4.636 vots, mentre que Podem-IVE en va rebre 3.511. Van ser, respectivament, la sisena i la setena força més votada. Però si haguessin anat juntes el 26-M, haurien estat la quarta més votada, amb 8.147. Haurien sumat uns tres regidors i, d’aquesta forma, no haurien desaparegut del consistori. Els pròxims quatre anys els tocarà reflexionar i repensar la seva estratègia.
