Les síndromes de sensibilitat central agrupen un conjunt de patologies que comparteixen una mateixa base: una hipersensibilitat del sistema nerviós que amplifica la percepció del dolor. Aquesta alteració provoca una resposta exagerada tant a nivell de la medul·la espinal com del cervell, així com una dificultat per inhibir els estímuls dolorosos.
Segons explica Tere Mur, metgessa d’Atenció Primària i coordinadora de l’àrea d’Atenció Primària i ambulatòria de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, “aquesta hiperexcitabilitat del sistema nerviós és el mecanisme principal que explica aquestes patologies, tot i que encara no en coneixem la causa exacta”.
Entre les malalties més conegudes que formen part d’aquest grup hi ha la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o la hipersensibilitat química. No obstant això, actualment també s’hi inclouen altres trastorns com les migranyes o el síndrome de cames inquietes, ampliant així l’abast d’aquest conjunt de patologies.
L’edat de debut més habitual se situa entre els 30 i els 40 anys, tot i que hi ha casos puntuals en edats més primerenques. En canvi, quan els símptomes apareixen en persones de més de 50 anys, sovint cal descartar altres possibles causes.
Pel que fa a l’origen, els experts apunten a una combinació de factors. D’una banda, podria existir una predisposició genètica, i de l’altra, diversos desencadenants com infeccions, intervencions quirúrgiques o situacions d’estrès emocional intens podrien afavorir l’aparició dels símptomes.
Actualment, no existeix un tractament específic que curi aquests síndromes. Per aquest motiu, l’abordatge més eficaç és el multicomponent, que combina educació sanitària, exercici físic adaptat i suport emocional. “És important entendre que no es tracta de malalties psicològiques, però sí que tenen un impacte emocional molt important que cal atendre”, destaca Mur.
Aquest tipus de tractament, sovint realitzat en grup i tant des de l’atenció primària com des d’unitats especialitzades, és el que ha demostrat millors resultats fins ara.
Els síndromes de sensibilitat central són patologies cròniques que, a dia d’avui, no tenen cura. L’objectiu principal és, per tant, reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones afectades, intentant que la malaltia interfereixi el mínim possible en el seu dia a dia.
