Què entenem per trastorns mentals severs?
Els trastorns mentals severs tenen una durada prolongada, són trastorns mentals que provoquen una certa discapacitat i que tenen un impacte sobre els funcionament social i personal de les persones que el pateixen.
De quina manera afecten les dones?
Els trastorns mentals severs, com per exemple el trastorn depressiu major, el trastorn bipolar o l’esquizofrènia, impacten de forma diferent en els homes i en les dones. Per posar un exemple, en el context de les dones amb esquizofrènia, aquestes dones presenten necessitats físiques, necessitats de salut mental i tenen factors de risc diferents respecte als homes. Per exemple, presenten prevalences de malalties mèdiques diferents respecte als homes, presenten més malalties autoimmunes i més severitat en aquestes malalties i presenten un inici del trastorn més tardà respecte als homes i presenten un segon pic d’incidència, al voltant de l’edat de la menopausa. En quan en factors de risc psicosocial, les dones amb esquizofrènia presenten factors de risc diferent respecte als homes i això té un impacte sobre l’evolució i sobre el pronòstic de la malaltia. Per exemple, alguns factors de risc són el tema migratori, el suport familiar, suport psicosocial i d’altres factors, com també podien ser l ‘economic o factors d’estrès.
Com s’afronta un embaràs i un part d’una dona amb trastorn mental sever?
Una dona que s’enfronta a l’etapa de l’embaràs o un postpart i que també presenta un trastorn mental sever requereix, sobretot, molt acompanyament dels professionals de la salut. Inclús aquests trastorns mentals severs se solen presentar abans de l’embaràs o l’embaràs i l’etapa del postpart amb la criança dels bebès es converteix en un moment de molt estrès i d’alta vulnerabilitat i pot presentar algunes criis. En aquests trastorns mentals severs, que generalment apareixen de forma primerenca o abans dels embarassos també és molt recomanable fins i tot acompanyar-les en les decisions de les planificacions dels embarassos, de les planificacions familiars i involucrar inclús a tota la família, parelles, perquè puguin tenir un acompanyament i un suport social suficientment bo i adequat pels moments d’estrès i de crisis propis dels canvis hormonals, fisiològics i psicològics perquè puguin afrontar-ho de la millor maneraejor manera i amb el millor suport possible. Temes com per exemple la decisió sobre la lactància, sobre prendre medicaments, psicofàrmacs, mantenir el tractament psicofarmacològic durant l’embaràs, tot això s’ha d’acompanyar de decisions molt clares que involucrin a mare, parella, família en la presa de decisions. Això permet que hi hagi grups multidisciplinaris que els permeten acompanyament en l’etapa perinatal, en l’embaràs, la criança del bebè, les atencions als recents nascuts. Atendre bé la qualitat del son al llarg de l’etapa perinatal, per exemple, resulta fonamental en dones, sobretot en les que presenten trastorns mentals severs. La maternitat no està renyida amb un trastorn mental sever, malgrat que aquesta requereix de reptes més importants i acompanyament de l’equip professional de salut.
