El Dr. Javier Bara, cap del Servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, ens explica què és exactament el bruxisme, quines causes el poden provocar, quins símptomes presenta, a quina edat pot aparèixer i com es pot tractar. Segons el doctor, es tracta d’un problema sovint relacionat amb l’estrès i les emocions, i que cada vegada afecta més persones, incloent-hi infants i joves.
Què és el bruxisme?
El bruxisme no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma, com podria ser la tos. Es tracta d’una parafunció del sistema masticatori que, en determinats moments, s’expressa com una resposta inconscient, habitualment vinculada a factors emocionals, especialment l’estrès. Consisteix en moviments involuntaris i inconscients de les dents, que poden manifestar-se com l’acció d’estrènyer la mandíbula o fer fregaments o grinyolar les dents. A més, existeix una altra variant de bruxisme que no implica contacte entre les dents, sinó que es caracteritza per una contractura muscular dels músculs masticatoris.
Quines són les causes que el provoquen?
Sovint el bruxisme té una causa psicosomàtica. Afecta persones amb determinades maneres d’afrontar els problemes, que poden reaccionar amb tensió muscular, estrenyent o grinyolant les dents. Està relacionat amb alteracions emocionals com l’ansietat o la dificultat d’adaptació a l’entorn. Tanmateix, també pot haver-hi causes físiques, com una mala oclusió dental o l’ús inadequat de pròtesis dentals.
Quins símptomes presenta?
Els símptomes del bruxisme poden ser molt variats. En alguns casos, és fàcilment identificable per l’odontòleg pel desgast dental o fractures a les dents. No obstant això, molts pacients consulten altres especialistes com neuròlegs, otorrinolaringòlegs o traumatòlegs a causa de símptomes difusos com dolor d’orella, mal de cap, migranyes o molèsties a la columna cervical. També pot causar dificultats per obrir la boca, mastegar o parlar.
A quina edat acostuma a aparèixer?
El bruxisme sol aparèixer durant l’adolescència, amb una incidència més elevada en dones joves. No obstant això, cada vegada és més freqüent detectar-lo en infants, fet que es pot atribuir a canvis en l’estil de vida i l’augment de l’estrès en edats primerenques. També pot aparèixer en persones d’edat avançada, per la qual cosa pot afectar un ampli ventall de la població.
Quins tractaments hi ha?
La millor eina és la prevenció. És fonamental educar el pacient, explicar-li què li està passant i identificar l’origen del problema. Si la causa és emocional, cal abordar l’esfera psicològica mitjançant tècniques de relaxació, meditació, activitat física regular i una alimentació saludable. En casos més greus, poden utilitzar-se fèrules o dispositius ortopèdics, i comptar amb el suport d’altres professionals sanitaris, com fisioterapeutes. En situacions molt concretes, també es pot recórrer a tractaments quirúrgics des de la cirurgia maxil·lofacial.
