MónTerrassa
VÍDEO | Obesitat, un abordatge més enllà de l’estètica

Què entenem per obesitat?

Es podria dir que l’obesitat és la pandèmia del 2022 i que a la vegada està directament relacionada amb una malaltia que també està en continua expansió com és la diabetis mellitus tipus 2 (DM2). Cada vegada hi ha més població jove amb criteris d’obesitat i diabetis, dues patologies que van lligades de la mà per la resistència a la insulina que l’excés de pes pot causar. Els endocrinòlegs definim la fusió de les dues patologies amb el terme: “diabesidad”. 

L’obesitat està considerada una malaltia, ja que és un factor de risc cardiovascular molt important, el sobrepès no està considerat com una malaltia. Per definir l’obesitat de manera ràpida s’utilitza l’índex de massa corporal (IMC), que consisteix en la divisió del pes per l’altura al quadrat. Si el resultat és entre 20 i 25 és normal, entre 25 i 30 sobrepès i de 30 de cap amunt ja ens situem dins del que seria obesitat. Quan és més de 40 parlem de l’obesitat mòrbida. 

A part de la seva estreta relació amb la DM2 (diabetes mellitus tipus 2) l’obesitat implica un problema social, d’aïllament, de falta d’autoestima, de depressió i al llarg de la infància i l’adolescència pot provocar el bullying a l’escola. A més a més, és un factor que també predisposa a una sèrie de malalties associades com: la hipertensió, la dislipèmia (alteracions en el colesterol), la síndrome d’apnea i hipoapnea del son, esteatosis hepàtica (fetge gras), infertilitat, osteoartropatia  greu a les articulacions de càrrega o colelitiasis (litiasis als conductes hepàtics i biliars).

Com podem la podem combatre? 

Per combatre l’obesitat ha nascut la cirurgia bariàtrica que ha obtingut una gran rellevància aquest darrer segle, i que cada vegada es practica a més hospitals del nostre entorn. Concretament a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa es realitzen al voltant de 150 cirurgies anuals, un número gens desestimable. Cal dir, que últimament s’ha introduït concepte de cirurgia metabòlica, ja que al cap i a la fi aquesta cirurgia implica un canvi en el metabolisme del pacient. Tan és així, que a més de la pèrdua de pes, que és l’objectiu principal, també se solucionen o milloren les comorbiditats o malalties associades que hem comentat. Per aquest motiu, els criteris per decidir si un pacient és candidat a aquesta cirurgia van relacionats amb els seu Índex de Massa Corporal (IMC) i les comorbiditats que tingui associades. Per exemple, podem tenir un pacient amb una obesitat mòrbida (IMC de 46 kg/m2) sense comorbiditats candidat per la intervenció o podríem tenir un pacient amb un IMC no tan elevat (per exemple: de 34 kg/m2) però que també pateix DM2 (diabetis mellitus tipus 2), HTA (hipertensió arterial) i SAHOS (síndrome d’apnea i hipoapnea del son), el qual també seria un candidat pels beneficis que pot obtenir al controlar les altres patologies que són igualment factors de risc cardiovascular, i no tant amb l’objectiu de perdre pes. 

Quina és la preparació abans de la cirurgia bariàtrica?

Tot pacient que és candidat per entrar al circuit de Cirurgia bariàtrica (com a mínim al Hospital Universitari MútuaTerrassa) prèviament haurà de fer un seguiment pels dietistes per aprendre hàbits alimentaris saludables i demostrar que no guanya pes i que fa una dieta equilibrada. Tanmateix s’hauran descartat trastorns hormonals per part del Servei d’Endocrinologia, a més se li practicarà una avaluació psicològica per descartar qualsevol patologia que pogués provocar un trastorn alimentari. D’altra banda, el Servei de Pneumologia realitzarà un estudi de les apnees del son i els Serveis de Cirurgia i el d’Anestèsia valoraran el risc quirúrgic. 

M’agradaria remarcar el seguiment amb dietistes, donat que el fet d’optar per la cirurgia metabòlica/bariàtrica representa un canvi d’estil de vida absolut, una carrera de fons que el pacient haurà d’intentar mantenir el resta de la seva vida. S’ha de tenir en compte que després de la cirurgia cal seguir mantenint unes pautes de dieta saludables. Al nostre hospital, cada mes ens reunim en un comitè totes les especialitats involucrades per valorar els pacients que seran intervinguts segons els informes de seguiment obtinguts.  Per tant, és de suma importància treballar aquesta patologia en equips multidisciplinaris.

En què consisteix la intervenció?

Al nostre hospital es porten a terme principalment dos tipus d’intervencions quirúrgiques. L’sleeve gàstric i el bypass gàstric. L’sleeve gàstric és una tècnica restrictiva que consisteix en reduir el volum de l’estómac en una forma el més aproximada a un tub, de manera que el pacient després de la intervenció experimenta un sensació de sacietat més ràpidament i en conseqüència ingereix menys quantitat de kcal.

El bypass gàstric és una tècnica mal absortiva, que sovint també va associada a un sleeve, que consisteix en reduir la llargària del intestí prim de manera que hi hagi menys trajecte d’absorció dels aliments. La segona tècnica, en diversos estudis s’ha vist que podria ser més efectiva, especialment, a la llarga i també aporta millors resultats metabòlics, però és una tècnica més complexa que té més complicacions. Cal dir que els pacients intervinguts requereixen d’un seguiment posterior per valorar els dèficits nutricionals i quasi tots requeriran suplements vitamínics, de manera crònica, sobretot a aquells que se’ls hi ha practicat una tècnica mal absortiva.

Hi ha més opcions que la cirurgia bariàtrica?

Per una altra banda, tenim una bona part de pacients amb obesitat però que no són  candidats a la cirurgia bariàtrica, o bé per desig del pacient o per l’edat o simplement per benefici/risc que els professionals valoren. Aquests pacients, a part de la dieta, l’exercici i les mesures higiènic-dietètiques es podrien beneficiar amb el tractament d’una molècula, els anàlegs de GLP-1. Aquestes molècules, actuen a nivell del nucli arquat d’ l’hipotàlem eliminant l’ansietat per menjar del pacient, és a dir, provocant sensació de sacietat. També, actuen a nivell dels receptors gàstrics provocant l’alentiment del buidament gàstric i en conseqüència una sensació de plenitud més aviat de l’habitual en els àpats. Metabòlicament, mitjançant l’anomenat efecte incretínic afavoreixen la secreció d’insulina postprandial millorant així la glucèmia, redueixen la tensió arterial i milloren la dislipèmia. 

Els estudis realitzats, també han demostrat que ofereixen protecció cardiovascular. Aquests fàrmacs, inicialment van ser creats pels pacients amb diabetis mellitus 2 pel seu gran efecte en la reducció de la glucèmia. Tanmateix, al comprovar la seva potència en la reducció de pes també es van validar per aquells pacients sense diabetis però amb desig de reduir pes. Malauradament, no estan finançats per aquest sector de la població, però igualment la seva expansió ha sigut un èxit pels bons resultats obtinguts. 

Actualment, podem disposar del tractament amb Liraglutida que consisteix en una administració diària mitjançant una agulla subcutània, és el que està al mercat oficialment, sense quasi contraindicacions ni efectes secundaris. S’està treballant en molècules/hormones semblants que milloren la posologia i l’eficàcia, i en un futur proper tindrem noves teràpies mèdiques i no quirúrgiques per abordar l’obesitat. Els dos tipus de tractaments són vàlids i el que cal és escollir la teràpia adequada per a cada pacient, de manera individualitzada. 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa